Ahir parlava del masmontillisme autonomista o de l’autonomisme masmontillista, que vénen a ser el mateix. Citava l’entrevista a Quico Homs al Directe! i la seva referència al vídeo del PSOE-C. Suposo que molts ja ho sabeu, però si no és el cas us informo que aquell vídeo ja té rèplica. El nou vídeo té la
Ahir al matí vaig sentir un comentari de Vicenç Villatoro a propòsit del vídeo del PSOE-C. Deia que el vídeo no mostrava ni un relleu ni un tàndem ni res que sonés a treball en equip. Solitud. Res més que solitud. Ja prou exòtic que sona això de guanyar a última hora perquè a més
El PSOE-C no para d’emetre símptomes de decadència, d’esgotament i de desorientació. Després de l’error de Cap d’Any que va ser inaugurar la campanya contra la independència centrant el debat de les properes eleccions en aquesta qüestió, després de la pífia de Reis que va ser admetre obertament que l’autonomia és una via morta, ahir
Sigui fidel al seu compromís amb l’electorat fins al final; no convoqui eleccions anticipades. Això ens permetrà organitzar-nos molt millor; podrem preparar fins i tot la consulta a Barcelona. Repeteixi vostè com a candidat tal com ha promès. És el que tothom espera i ara no ens pot decebre. Ho està fent molt i molt
En termes estrictament democràtics i electorals i des del respecte institucional que tot president de la Generalitat es mereix, el pla és liquidar Montilla, aconseguir que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya els socialistes catalans obtinguin menys de 789.956 vots, que són els que van obtenir el 2006. I si pot ser, que
En menys de vuit dies, el president de la Generalitat de Catalunya ha centrat les coses millor que cap altra persona. Per Cap d’Any va deixar clar que el debat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya no girarà a l’entorn de les persones que han de dirigir el país, sinó a l’entorn d’una
Miquel Iceta pensa, com jo i com altres independentistes, que el 2010 serà “Un any ben interessant“. Segurament -previsiblement- no ho pensem per les mateixes raons, però segur que serà interessant. Iceta l’ha començat amb un altre meravellós apunt dels seus. No sé si és d’aquells apunts que van dirigits als que voten sofàs, als
José Montilla ha estat un president de la Generalitat d’una mediocritat i una grisor absolutes. No passarà a la història. Ho podria haver fet, però ha decidit no fer-ho. El discurset del darrer dia de l’any passat l’ha acabat d’enfonsar. Ni ell ni el rei dels espanyols no han sabut entendre la transcendència simbòlica que
No sóc un expert en comunicació ni en anàlisi política. Com a màxim aspiro a mantenir el sentit comú. Però davant de determinades imatges no puc evitar fer valoracions, no pas de tipus moral, sinó polític; no puc evitar pensar com seran interpretades certes coses. Després de veure el vídeo que teniu a sota he
El projecte polític que ara mateix està ocupant la centralitat i que ens fa venir salivera de pensar les emocions que tindrem la sort de viure s’ha centrat fins ara a sumar el màxim de sensibilitats possibles cap a l’objectiu d’obtenir un estat propi. D’independentistes declarats sempre n’hi ha hagut, però fa vint anys semblava
José Montilla, endut pel caliu dels seus quatre amiguets a Gavà i embriagat per la flaire de la rosa socialista, es veu que ha deixat anar que mentre ell sigui president no donarà suport a consultes inviables. L’home, que encara és l’hora que ha de demanar perdó públicament per haver dit que fins i tot
Zapatero continua amb la seva ofensiva temerària. Quan ja semblava impossible, quan tot feia pensar que n’estava escarmentat, va l’home i ens deixa anar una altra promesa. Ho ha fet en la inauguració d’una terminal aeroportuària que ni tan sols va acordar el seu govern i que ha arribat amb molts anys de retard. Davant
Opinar de política és sovint l’art de la conjectura i del càlcul, l’aventura de l’aposta i el risc. Per això, de tant en tant quan pots emetre una opinió basada en dades empíriques et sents extraordinàriament tranquil. És clar que ningú no t’assegura que no et diguin que, a pilota passada, tot és més fàcil
Els socialistes catalans estan trobant moltes dificultats per aconseguir que els seus missatges electorals arribin a la població. A la xarxa comença a ser més important la feina de contra-campanya que no pas la campanya mateixa. I és que aquest cop el disseny de PPZ (José Zaragoza) té una pila de punts febles. A l’article
L’expressió és tan popular com ordinària, però defineix molt bé allò que els està passant als socialistes catalans que encara s’entossudeixen a fer de minyons i minyones del PSOE. En pocs dies s’han acumulat unes quantes notícies significatives que no els auguren res de bo. Al Singular Digital llegíem que la campanya dissenyada per PP