Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

20 de setembre de 2009
7 comentaris

Montilla s’enroca amb els seus amics (pocs i mal avinguts)

José Montilla, endut pel caliu dels seus quatre amiguets a Gavà i embriagat per la flaire de la rosa socialista, es veu que ha deixat anar que mentre ell sigui president no donarà suport a consultes inviables. L’home, que encara és l’hora que ha de demanar perdó públicament per haver dit que fins i tot els “fatxes” (sic) tenen dret de manifestar-se i en canvi no ha defensat el dret que té la població d’Arenys de Munt a expressar-se sobre qualsevol tema, torna a la càrrega i s’enroca en les seves posicions intolerants i antidemocràtiques. Ve a defensar el seu càrrec sense tenir present que si el té és perquè el poble, aquell a qui ara nega el dret d’expressar-se, l’hi ha donat. De desagraïts, a l’infern n’és ple. Si estirem tots, aquest desagraït també caurà.
Davant d’aquestes paraules, caldria demanar-li exactament en quin tipus de consulta està pensant i per quìn motiu troba que és inviable. És evident que una gloriosa i immaculada consulta com la de diumenge passat a Arenys de Munt no és inviable. Entre altres raons òbvies, perquè ja s’ha fet. La millor manera de demostrar que una cosa és viable és fer-la. Quan ja l’has feta, deixes en evidència totes aquestes persones manipuladores i perverses que disfressen d’impossibilitat i d’inviabilitat tot allò que, senzillament, no els agrada o no els ve de gust. Res del món (ni un president absurda i tristament enrocat) no pot fer inviable una consulta organitzada per una entitat privada.

Però si el problema és la inviabilitat, el seu deure com a president, davant del clam de la societat catalana, és fer tot allò que sigui a les seves mans perquè sigui viable. Que no havíem quedat que era el president de tots els catalans? A veure si ara resultarà que és un sectari que només governa per als seus, pels que l’aplaudeixen sense ganes ni criteri ni convicció com ahir aplaudien Pasqual Maragall (avui ni se’n recorden, que ho feien) i demà aplaudiran el primer espantaocells que els posin al davant.

Feliç enrocament, president. Gaudeixi dels seus darrers mesos al càrrec, perquè si es pensa que amb els quatre amiguets que arreplega a Gavà en té prou per ser reelegit ho té magre. Fixi’s que fins i tot alguns batlles i regidors del seu partit ja el desobeeixen i donen suport a aquestes consultes democràtiques que vostè considera inviables. Està sol, president. I encara no ha entès que el seny és la independència i la radicalitat, allò que estan fent vostè i el seu partit. Vostè ja és història. I de la petita. Adéu, president Montilla!

  1. L’article 10.2 de la Constitució Espanyola diu que les normes dels drets fonamentals que la Constitució reconeix s’interpretaran d’acord als Tractats signats per Espanya sobre Drets Humans, i l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Humans (signat per España el 1977) recull la Lliure determinació dels pobles.
    El PSOE i l’estat espanyol insisteixen en proclamar que incompliran la CE i els tractats internacionals signats per Espanya (com tu dius radicals, anticonstitucionals, afegeixo jo)
    Aquesta trepa convé que entenguin ens ens han de deixar fer via tal com varen fer amb el Sahara (que també era provincia espanyola) i que muntin a les espanyes una consulta per la nostra autodeterminació com la que van muntar els de la Junta d’Andalusia el 2001 per a l’autodeterminació del Sahara. Si ho decideixen ells no hi haurà “unitat” que hi valgui.

  2. No t’enganyis, Xavier. Al senyor Montilla el poble no li ha donat la presidència de la Generalitat. Li han posat els teus amics d’Esquerra, tan independentistes ells. En política cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats, i més si a dia d’avui encara és hora que rectifiqueu i reconegueu que us vau equivocar.

  3. Tenim molta feina.  En principi els amics socialistes acostumen a perpetuar-se en les institucions on fiquen el nas, el nostre president això ho té molt clar, es ficarà la disfressa que calgui per confondre al personal,  que normalment no té gaire memòria.  Ja ho veuràs, sempre ho han fet, en són els mestres!

  4. No cal que estirem tots, el Sr. Montilla no té tanta força… Solament cal que un (potser ERC?) dels partits que li dona suport i que el va posar on és, el deixi caure… La resta son ganes de parlar (o escriure) per no estar callat… I mentrestant ell seguirà sent President i teixint l’heura socialista que embolica i absorbeix TOTS els centres de poder de Catalunya…

  5. Per vergonya d’alguns defensors d'”estratègies botifleres”, tots sabem gràcies a quí en Montilla és a on és.

    Potser que, avants de continuar certs discursos, algú hauria d’entonar un “mea culpa”. Si més no, per tenir un minim de credibilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!