– Jordi (Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona). Pijo de dretes: escolta, tu, n’estic fart de polítics i de política. Jo abans votava, bé Convergència, bé PP. Segons em rotava. I, ara, he trobat una cosa nova. Diferent. Moderna. Que parla de les persones. Només d’elles. Sóc de dretes, más claro el agua. M’agrada, “Ciudadanos, també perquè parla clar. Luisa
Seguint, fil per randa, el propi full de ruta establert fa temps, ERC seguirà fent costat al PSCPSOE i a ICV-EUiA, amb la fórmula de govern de coalició. Renunciarà, doncs, a un executiu en clau nacional … Val a dir que l’aposta d’Esquerra no és pas feta a la babalà. Conté una premissa bàsica: amb
Carod, escolta?m, t?ho dic a fi de bé: no tornis a fer el pagès i exigeix la presidència. I les conselleries que vulguis. No et tornis a mamar el dit (…) I, això, els ho demanes als dos perdedors: en Mas i en Montilla… Sense pietat. Sense miraments. Sense escrúpols. Pit enlaire. I a qui
irrepetible, tu, l’experiència d’aquesta nit a Can VILAWEB. la gent. el despatx. la forma de pensar i de ser. joventut, empenta, rebequeria. les pizzes. la tele. els telèfons. internet. tots i tothom connectats. un dia, però. només. moment viscut i efímer. i prou. una càpsul.la. un fotograma. i el cas és que demà cal tornar,
els dos primers de la classe, en M. i en M. els he vist amb els somriures glaçats. Més glaçats, de fet ben glaçats, els del guanyador -ja veus com és la vida, dura i insidiosa, que no perdona, com deia el príncep … demasiado tarde nos damos cuenta de que la vida va en
això és, en guarismes, a les 23.07, la redacció de VILAWEB. gent que penca. que no atura. amorrada a la pantalla. teclejant bojament. la tele encesa. el telèfon sempre disponible. el cap bategant a cent per hora. això és comunicació. i això una redacció. una droga dura. ningú que no ho hagi viscut abans no
miro als nois que m’envolten. joves. apassionats. pencaires. amb sòlides conviccions nacionals. llegeixo uns resultats. veig els rostres. la veu. ha agradat, i molt, a mi també, la consolidació d’Esquerra. ha satisfet que ERC i CiU sumin majoria. ha provocat un gran neguit, una basarda moderada i amb regust a incertesa, la irrupció del lerrouxisme
ara, la negociació, les travesses, els rumors, el joc de taula -per sobre i per sota-, els corredors, el xiuxueig, camparà a cor què vols. és, no en dubtem, la part central de la nova etapa que s’obre. no obstant això, cal no negligir l’anàlisi acurada dels números, les pujades, les baixades, els transvasaments, les
sobretot, no s’espantessin les criatures!: Catalunya és així. sí, senyora. són moltes Catalunyes, de fet, les que tenim a la vista. això és normal. lògic. natural. fins i tot convenient. i políticament, apassionant. ei, i no em justifico ni justifico a ningú ni a res. la política és una feina arran de terra. feina de
pregunta del milió: qui té l’acció d’or, en aquesta nova societat -el govern- que cal constituir?, és, potser, en Mas?, ho és, tal vegada, en Montilla?. caldrà, Convergència molta gosadia, humilitat, pragmatisme, posar-se en la pell del soci imprescindible -Esquerra-. cal, senyores i senyors, amigues i amics, tots, un miracle. personalment, ho deia fa una
és clar que, el tripartit, serà, a partir d’ara, més fàcil, factible, viable. no pas cosa de bufar i fer ampolles. crec que ERC faria santament de no precipitar una preferència massa contundent i clara. cal valorar la situació i saber, més enllà, de les mirades gallinàcies i de curta volada, què és vol, com,
un país que un no sap si es construeix o deconstrueix. una situació lingüística complexa. la pressió immensa dels mitjans informatius espanyols-espanyolistes. noi, no hi ha res més normal que veure com, efectivament, l’unionisme latent, de fons, aflori amb una presència institucional acotada i clara. res més normal. la situació, la realitat, empeny a fer
una cosa és segura: CiU no podrà pas, de cap de les maneres, governar en solitari. s’hi imposen, doncs, les coalicions. la més probable? el tripartit, esclar. porten tres anys governant, es coneixen, hi ha una pràctica comuna. és la solució més fàcil. la millor? sincerament, no. un govern nacional en base a una majoria
s’acosta el final. efectivament: CiU amplifica la diferència, en vots i escons, respecte al montillisme. ERC revifa. (el nacionalisme, per ara, té majoria, com a les anteriors). PP es manté ferm, en 14 actes. l’esquerra de l’esquerra, cert, consolida un progrés palès i tangible. el lerrouxisme, sí, reconfirma entrada (si no ho fa, serà pels
els usos i costums europeus, en matèria d’irrupció de partits situats als marges -l’extrema dreta belga, francesa, italiana-, provoquen, de seguit, un moviment de fer pinya de tota la resta. tot amb tot, els més afectats -aquells partits d’on procedeixen els vots “robats”- actuen, també, assumint elements programàtics, matisos, discursos, i, finalment, mirant de fracturar-“opar”