som en un viatge galàctic. i allà on no t’ho esperes, n’irromp un planeta nou, lluent, magnífic. es diu Ciudadanos. estel fugaç, fugisser?. el cert és que suma, que al Barcelonès, canta el director d’aquesta casa, treu el 4,5% dels sufragis. és, no té dubte, el seu punt fort, el bastió. és aquí on si
xerrameca, vinga xerrar. tot cristo. a la tele, la nostra, per descomptat. trobo que és parlar per parlar: quina distorsió, aquesta dels sondeigs a peu d’urna. amb tota la modernitat cibertecnològica, perquè no s’esperen mitja horeta, i parlem de dades reals. perquè?. saborosa realitat tangible i palesa. parlant d’una altra cosa, m’aixeco un cop i
nervis no a galet, a dojo. enquestes a peu d’urna, primers vots comptabilitzats. els segons senyorejaran, aviat, el panorama: el primer partit infrarepresentat, el darrer sobrerepresentat; conseqüència lògica del vot procedent de les grans ciutats. catalunya és molt més que això. en manca molt, de territori, força vota comarcal, de viles mitjanes i menudes. i
CAT’06: en Carod serà president si vol la presidència, contra el que es diu, no és pas cosa de dos (en Mas o en Montilla). n’hi ha, també, en Carod Rovira. i si volen i negocien de valent i s’hi posen forts, poden tenir, ni que sigui dos anys, la presidència. sols han d’exigir-ho un
parlant clar i català, els index de participació, són una notícia dolenta a Can PSCPSOE. han votat, si fa no fa, els de sempre, o sigui, i principalment, l’electorat nacionalista -CiU i ERC-. no n’hi ha, no n’hi haurà, doncs, efecte Montilla com a efecte de suma -em fa l’efecte, ho veurem, com a resta-.
l’enquesta de TVC, a peu d’urna, no me la crec pas. el meu record, sempre feble i dubitatiu, em diu que la gent juga tàcticament amb les preguntes. d’altra banda, els petits partits sempre hi surten sobredimensionats. i el més gran, minimitzat. Convergència en traurà més; Esquerra menys; i el partit marcià C-PC, quedarà colgat
… baixo a Liceu. miro a veure quin carrer em durà, dreturerament, a can VILAWEB. n’agafo el de la Unió. quatre gats, a quarts de set. hi sento parlar en: pakistanès, filipí -o tagalo-, i espanyol. al final, a tocar de la redacció del conegut diari electrònic, en una plaça, un nombrós contingent mira i
Pere Meroño (des de la redacció de Can VILAWEB) … baixo a Liceu. calculo quin carrer em durà, dreturerament, a can VILAWEB. n’agafo el carrer de la Unió. quatre gats, a quarts de set. n’hi sento parlar en: pakistanès, filipí -o tagalo-, i espanyol. al final, a tocar de la redacció del conegut diari electrònic,
Pere Meroño (des de la redacció de Can VILAWEB). migdia. Surto a pasturar amb la canalla. al quiosc compro, naturalment, l’AVUI -per a mi-, i LA VANGUARDIA, per a la dona. agafem el Metro. baixada a Drassanes. una gernació fent rotllana badoca davant la calavera rockera -un titella eixerit i espavilat que dansa a cor
CiU: 57 diputats i diputats PSOE: 37 “ ERC: 19 “ PP: 12 “ ICV-EUiA: 10 “
a Vallcarca, Districte de Gràcia, Barcelona, des de gairebé sempre, tot és cantat: és un punt fort de Convergència i Unió. i, per tant, la formació de l’Artur Mas guanya de forma aclaparadora. i és per això que avui, també, ho tornarà a fer. i amb un percentatge encara més contundent. la composició social del
no ho sé vosaltres, però jo percebo, ben clarament, una poderosa mobilització prelectoral –ja veurem avui- de l’electorat nacionalista. especialment de la gent de CiU, també, prou menys, d’ERC. sorpreses, avui?, home, crec, honestament, que guanyarà, i per diferència, Convergència. i que el PSOE baixarà tant en vots com en escons. amb minva considerable, d’aquest
Nova victòria del líder metal·lúrgic, ara en segona volta, per a les eleccions de la presidència del Brasil. La forta mobilització de l’esquerra d’esquerres, la que en primer torn, ben decebuda i amb 18 milions de vots, li negà el sufragi, n’ha possibilitat el triomf front a un candidat falsament socialdemòcrata i d’allò més dretà.
El senyor Joan Laporta i Estruch va decidir, dissabte passat al matí, d’anar a esmorzar amb el senyor Artur Mas. Un esmorzar que fou allò que semblava: un gest amistós i de palesa complicitat política entre ambdós ciutadans d’ideologia nacionalista catalana. El cas és que fou tan i tan gran l’enrenou que l’esmentat primer senyor
Fàcil tria, almenys per a mi: Esquerra Republicana de Catalunya. El que passa és que això era clar ahir, al llarg dels anteriors comicis. Avui, però, ho veig prou fosc. CiU: el catalanisme conservador i, sobretot, gestual. D’horitzons nacionals curts i apamats. De dretes. Pragmàtic sense ambició. Nacionalista de poc gruix. Sinònim de pujolisme. També,