M?interessa ben poc parlar del cap de la Junta Militar, ja traspassat. El senyor Pinochet, mera constatació, fou el prototipus perfecte del Judes. Persona de la més gran confiança del president Salvador Allende, va ser, com el cap d?estat, membre de la francmaçoneria, i a la mateixa lògia que ell. Relació, doncs, doblement fraternal. N?era
L’afer de treure o amagar la bandera d’Espanya, totes les banderes, en conselleries de la Generalitat de Catalunya, ha palesat que algú no sap el pa que s’hi dóna. La qüestió és una fotesa. No té pas gaire importància. Som igualment Espanya o França amb bandera espanyola o francesa onejant. Això no vol pas dir que
Avui, Venezuela tria, un cop més, president. Dos en són els candidats. En Manuel Rosales, governador de Zulia i representant de la dreta i dels interessos oligàrquics, i el cap d’estat Hugo Chávez (…) Des del punt de vista programàtic, d’actuació de govern, dels interessos defensats, no hi ha color entre la Venezuela d’abans i
Fa uns dies, el número 2 del govern del senyor Montilla, encunyà un nou mot polític: “el catalanisme de pluja fina”. I jo em demano: – Pot el catalanisme de pluja fina infantat pel senyor Carod acarar-se amb èxit al diluvi espanyolista que patim des del 1714? Et convido, amiga, amic lector, que hi
Crec que tot sovint, dels espanyols, més que blasmar-los allò que ens cal és aprendre’n… Dos exemples: la negociació de l’estatut de Catalunya, i la negociació amb ETA. L’estatut. Petrìament tossuts i llestos com una guilla. Resultat? Un estatut d’allò més devaluat i prou lamentable. Negociació amb ETA. La comprovació de com de bé n’identifiquen
I l’esquerra va escombrar. En Rafael Correa, amb en Lenin Moreno com a vicepresident, serà, si es confirmen els primers recomptes, el nou cap de l’Equador. En Correa se sumarà, doncs, a les victòries esquerranes a països com ara: Brasil, Xile, Venezuela, Bolívia, Nicaragua, i, ara, l’Equador. L’enhorabona (ja toca que algú governi pensant en
VEIG, SOBRETOT VEIG, ESCOLTO, DEBAT INVESTIDURA NOU PRESIDENT GENERALITAT. STOP. PATRIOTISME SOCIAL, DAMUNT DE TOT. STOP. ARRACONAMENT EIX NACIONAL. STOP. CAL AGRAIR FRANQUESA. STOP. PER CERT, QUÈ EN PENSA ERC, D’AIXÒ?. STOP. SIGNIFICATIVA DEFINICIÓ PERSONAL. STOP. NOTABLE I INQUIETANT AVÍS NAVEGANTS. STOP IMPRESSIONS?. STOP. HOME IDEES FORÇA CLARES, CAP PERFECTAMENT ESTRUCTURAT, VOLUNTAT DE FERRO. STOP.
Gros com un cabàs el resultat del partit més a l’esquerra de l’arc parlamentari holandès: tercera força en militants –45.000- , en vots, i en escons –passant de 9 als 26 dels comicis nacionals d’ahir-). Parlo, esclar, del Socialistische Partij (…) Nat a les primeries dels 70, al caliu de la revolució de maig dels
"El boicot augmenta. Cava i Vi: les vendes de Freixenet cauen un 6%…". Llegeixo, principal notícia de portada, a l?AVUI (a on sinó?) (…) Les catalans i catalans n?estem ben avesats a aquesta malaltia: la presència de consumidors dominats per prejudicis lingüísticopolítics i que ens tenen en un alt concepte: no ens consideren espanyols. Boicots,
Dues consideracions, per començar: aquest bloc és la casa de la heterodoxia perquè qui el fa és persona que dubta, que ho qüestiona tot; refusant veritats immutables; i perquè no és ni serà, mai de la vida, home d’un sol llibre o bíblia. L’article que llegireu de seguit és polémic i hiperealista. Porta la rùbrica de l’Anna
La incorporació a l’escena parlamentària del partit espanyolista originarà pel cap baix tres canvis: radicalitzarà el PP d’aquí; temptarà socialistes i populars a incloure elements del discurs ciutadà; i obrirà la veda contra la política lingüística i el sistema d’immersió a l’escola. La inclusió en l’escena parlamentària del partit espanyolista originarà pel cap baix tres
Excel·lent notícia la de la rebregada electoral patida pel president USA. Dolenta novetat pels neocons, prou significats, que des dels mitjans catalans –en Joan Oliver, en Salvador Sostres…- ens alliçonen, dia sí dia també, sobre les bondats del model imperialista, conservador, i de guerra eterna i pertot d’aquella gran nació. La situació és tan seriosa,
Dimecres a la nit, després de l’escarrassada de la jornada electoral, a can Vilaweb, i quan tocàvem el dos en Xavier Mir i jo, en Vicent Partal ens convidà al seu despatx (…) Volia fer-nos cinc cèntims sobre la nova i gran arma de futur dels col·lectius i les organitzacions, de la ciutadania, dels comunicadors
Acompanyo un correu d’un votant de Ciudadanos-PC el qual respon el meu article d’ahir (…) Jo sí els vaig votar ciutadà català| Adreça electrònica | esborrar | dimarts, 7 de novembre de 2006 | 10:18h Sr. Meroño, Jo sí els vaig votar. I quants més llegeixo articles d’opinió, cartes al director i comentaris contra els “ciutadans” més convençut
La reedició, gràcies a Esquerra, del Tripartit-2, fent president de la Generalitat de Catalunya, de retruc, a en Josep Montilla, ha provocat un veritable terrabastall dins del món nacionalista. Esquerra no ha bastit pas un acord puntual. No. S’ha casat amb els socialistes i ICV-EUiA. Formant-hi no una mera coalició sinó un bloc polític al