Aquí la tria és ben fàcil: la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Sens dubte (…) El primer representa el socialiberalisme de nou encuny. L’altre la nova socialdemocràcia en època de capitalisme globalitzat i agressiu. Conclusió: amb poca o gens redistrubució de la riquesa a favor de les majories
Altrament dit: dreta neoliberal o dreta amb tocs socialitzants: o, també, catalanisme conservador contra espanyolisme de cor i de projecte. Entre ambdós, n’hi ha, tot amb tot, coincidències importants: en M. i en M. enraonen espanyol a casa, almenys amb la dona llur. I, fora anècdotes, aposten per una política econòmica i internacional semblant i
República y socialismo, también para el siglo XXI. Vet aquí el títol i el subtítol d’una nova publicació en paper. Revista semestral. Internacional. En espanyol. I que té bona part de la direcció a Barcelona. Una revista marxista, a més, entre el bo i millor que he conegut i llegit –Nous Horitzons, Argumentos, Nuestra Bandera,
Finalment, hi haurà segona volta en les eleccions presidencials brasileres. La collita assolida per l’opció dissident d’esquerres de la Heloisa Helena, històrica dirigent del Partit dels Treballadors, amb vora el 7% dels sufragis i uns quants milions de vots al capdavant del Frente de Esquerda, coalició de tres partits, entre ells el Partido Comunista Brasileiro,
Un cop més, el poder de l’autoconvocatòria, l’autoorganització, l’espavílat i afanyat, torna a fer diana, tant aquí com a d’altres ciutats dels Països Catalans, i també d’Espanya (…) Dit en poques paraules: la inoperància dels polítics, de les organitzacions tradicionals de l’esquerra –partits i sindicats- fa moure fitxa a una colla de joves que davant
Polític socialista i patriota espanyol, no té dubte que en Rodriguez Ibarra deixa una petja forta en la política extremenya i en la de la metròpoli. I no només pel llarg període de mandat democràtic i la destacada obra de govern conclosa, si no pel pes exercit mitjançant discursos, declaracions, i gests, de gran projecció
No en sóc, de creient. I tampoc no hi combrego, gens ni mica, ni amb en Joseph Ratzinger, ni amb la resta d’ensotanats ministres del senyor déu. Això no treu que em sembli ben legítim que el papa dels catòlics faci les declaracions que cregui adients. I, en concret, que n’hagi fet aquestes sobre en
En opinió del BNG, formació que cogoverna la Xunta amb el PSOE, tres en són els motius:1.- O principal problema dos nosos montes é o abandono que veñen sufindo as terras forestais e agrarias dende hai máis de quince anos por parte do PP.2.- Os expertos coinciden en subliñar que os feitos deste verán marcan
L’afortunat perceptor es diu José Maria Amusátegui i va ser president del Banc Central Hispano. Resulta que el BCH es va fusionar amb el Banc Santander, el BSCH, del qual en fou elegit copresident. Però es dóna el cas, també, que al senyor Emilio Botin, patró del Santander i, ara, en solitari, del banc fusionat,
En fa un any, de la catàstrofe originada per l’huracà Katrina, a les costes dels Estats Units de nord-amèrica. Un any. Aleshores el govern USA –regit i influenciat, a l’ensems, per fonamentalistes cristians i per fonamentalistes neolliberals- mostrà ineptitud, passivitat i desídia. També la iniciativa privada, en absència de lucre, confirmà llur incompetència per acarar
Terme que designa, a Itàlia, un corrent politicosocial infantat els anys 60 i 70, i amb fort pes en la societat, molt estretament lligat a la classe obrera, a la idea de revolució, a mètodes d’acció forts i ferrenys, i a una determinada escola” de pensament. Mots com autonomia obrera”, i pensadors com ara en
Ara que ets al quiròfan (…), i et desitjo el bo i millor i una ràpida recuperació, penso que paga la pena que rumiïs bé les coses, i, noi, ho has de deixar córrer, benvolgut comandant en cap i secretari general del Partit Comunista de Cuba. Passaràs a la història, no pateixis, per enderrocar la
1)És una campanya d’organització i mobilització política; 2) Impulsada pel zapatisme i un miler d’entitats de tota mena i arreu de Mèxic; 3) Que hi veu vida més enllà del mundial futboler i de les eleccions mexicanes que sempre guanya la dreta -ara també, tant hi fan en Calderón com l’Obrador; 4) Campanya sòlida i
Fa, pel cap baix, (…) disset anys que políticament les coses canvien poc, tant aquí com al món. A casa nostra, segueixen manant dos principis intocables: l’agenda neoliberal, i la defensa de l’estat de les autonomies. Tothom, d’una forma o altra, hi combrega. És per això que els canvis -tret del nou moviment altremundista, el
Tot i no professar l’ideari polític i nacional d’en Pasqual Maragall, la figura de l’exbatlle barceloní i president catalunyès, sempre m’ha fascinat d’allò més. Cabut, imaginatiu, geniüt, seductor, rebec, imprevisible, quixotesc, contradictori … són mots que poden ajudar a dibuixar el perímetre d’un personatge irrepetible, membre d’una generació política que està passant avall. Nascut en