miro als nois que m’envolten. joves. apassionats. pencaires. amb sòlides conviccions nacionals. llegeixo uns resultats. veig els rostres. la veu. ha agradat, i molt, a mi també, la consolidació d’Esquerra. ha satisfet que ERC i CiU sumin majoria. ha provocat un gran neguit, una basarda moderada i amb regust a incertesa, la irrupció del lerrouxisme valent i sense màscares. el mirall en què ens miràvem, ves que hi farem, no ens aportava, tots els perfils amb claredat, hi havia zones obagues que, per fi, han acabat aflorant. així doncs, hi ha números que no quadren, matisos i colors inconeguts. fuig, home, fuig. hi ha la realitat que et guaita, que et desafia, que et convida a capbussar-t’hi. Jo em tiro a la piscina, i vosaltres, que coi esteu esperant?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
baròmetre de penetració del nacionalisme español -i llurs mitjans-al Principat. Cope, El (im)Mundo, ABC, La (sin)Razón, TVE, Antena3, Tele5, l’españolada tarragonina i lleidetana i barcelonina, etc.
Això: un 4 ó 5 %. Misèria i Co. Els (no-universals) emigrats a terra estranya….disfressats de lerrouxisme. Ací li’n diem blasquisme o/i blaverisme, gonerisme, etc. tan s’hi val!.
…..climatitzada?