Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Carod, escolta?m, t?ho dic a fi de bé: no tornis a fer el pagès i exigeix la presidència. I les conselleries que vulguis. No et tornis a mamar el dit (…)
I, això, els ho demanes als dos perdedors: en Mas i en Montilla… Sense pietat. Sense miraments. Sense escrúpols. Pit enlaire.
I a qui t?ho dongui te?n vas a Cal notari i estampes la signatura i au, a formar govern. No facis el ruc, creu-me, imposa tu les condicions. Tu ets qui has guanyat. Primer punt de la negociació: la presidència de la Generalitat de Catalunya. Segon: les conselleries. I tercer: el programa. No sé si estaràs/estareu a l?alçada. És ara o mai. Ara, sou en un moment dolç. Aprofiteu-vos.
Sisplau, no ens torneu a decebre. Que la vida va de debò i la resta són punyetes. Teniu la lluna a l?abast. Som-hi, doncs.
Carod, president, i la resta, música celestial.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere no oblidis que Iniciativa ( han guanyat molts vots ) també té tot el dret d’exigir i en polítiques socials per el poble és imprescindible.
D’acord en que en Carod ha de ser President i demostrar a tothom que saben ser en un Govern d’esquerres i catalanista.
Tampoc cal oblidar els catalanistes del PSC.
Si us plau tots plegats, no truqueu a Madrid ni demaneu permís. Hem votat els catalans i som nosalktres qui hem de decidir.
Carod President!
El pacte Mas-Zapatero ho impedirá…
En Carod pot fer President a en Montilla. Si ho fa, el meu vot perderá.
Ha de exigir la Presidència o quedar·se a la oposició.
Sí, Carod.
Ara és el moment. I estareu a l’alçada. I estaré orgullosa de ser catalana i catalanista, mare i treballadora, dona i independentista.
I a qui no li agradi que s’hi posi fulles. Aquesta és la nostra realitat, el nostre país i casa nostra.
Crec que ERC hauria de prioritzar l’acord amb el tripartit, però amb la condició necessària que en Carod sigui president.
Això és molt fàcil de defensar: volen els socialistes un govern d’esquerres? Doncs que votin a en Carod.
Vol ERC un govern d’esquerres? Evidentment sí, i per això el van fer possible ara fa tres anys. Però és que resulta que van ser els socialistes els que el van destruir en expulsar ERC del govern.
És evident, doncs, que ERC no pot ara tornar a confiar en els socialistes. Seria estúpid amb el precedent d’haver estat expulsats del govern. Per tant, que els socialistes demostrin que també volen un govern d’esquerres i votin a en Carod. Sinó, entendrem que no volien un govern d’esquerres, sinó un govern socialista, que és tot una altra cosa.
I, en aquestes circumstàncies, si el PSC no vota per Carod, ERC pot pactar amb CIU o quedar-se tranquilament en l’oposició i deixar que els sociovergents s’ofeguin en el mar de corrupció que els envoltarà. En cas que s’intentés el pacte amb CIU (repeteixo, si és que el PSC renuncia al govern d’esquerres) és més difícil que pogués comportar l’assoliment de la presidència de la Generalitat, perquè Mas ha guanyat les eleccions (i CIU mai no ha expulsat ERC del govern), però segurament que també podria tenir elements ben interessants per a Esquerra, com la presidència de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
… perquè em sembla honest i bona gent i perquè l’he escoltat i m’agrada el que diu i com ho diu. Té un discurs sincer i intel·ligent i sap comunicar il·lusió pel futur.