Entre el 16 i el 19 de juny 5.000 dones i homes han pres part a Barcelona, la capital dels Països Catalans, en el I Fòrum Social de la Mediterrània. Diversos eixos temàtics, una tirallonga de tallers, una “mani”, i una assemblea, han encarrilat els delits i esperances de la multitud combregant. Tot amb tot,
Si fos gallec votaria, sens dubte, al Bloque Nacionalista Galego. I ho faria per que tenen el millor equip humà. Per què són posseïdors de les propostes més adients. Per què són una força pròpia, sobirana, a la qual no li cal demanar permís per fer allò que convingui en benefici de Galiza. També, i per
Dissabte va morir a Portugal el general Vasco Gonçalves. Un dels principals artífexs de la revolució dels clavells d’abril de 1974. Gonçalves presidí quatre governs provisionals entre l’inici de la revolució i el 1975. Marxista convençut, molt pròxim al Partit Comunista, els executius per ell encapçalats: expropiaren els grans latifundis, els quals foren atorgats a
Sempre és una satisfacció veure com la ciutadania tomba projectes infantats per les grans elits econòmicopolítiques. La Constitució Europea té, doncs, plom a les ales. I com a partidari del no me n’alegro d’allò més. França, Holanda, marquen un viarany que ha de dur a un tractat més democràtic, més social, més en concordança amb
Estic d’acord en fer que la part del nostre país que representa el Principat ingressi, d’una manera o altra, a l’organització de la francofonia. Un ingrés no pas acrític, d’adhesió incondicional, sino que cerca la bilateralitat amb el gran estat centralista. Bilateralitat per fer intercanvis. Bilateralitat per fer que el francès i la cultura francesa
Si els partits amb presència institucional és financen, també, amb comissions sobre les obres i els serveis -cosa prou sabuda per tothom- ¿a què treu cap tot aquest enrenou quan no hi ha un pam de net? ¿Per què no es cerquen solucions en comptes de acusar quan ells fan tres quarts del mateix? Fet
La d’ahir, en el referèndum no vinculant sobre la Constitució neoliberal i anticatalana per Europa. Poques coses són tan depriments com veure que les explotades i els explotats -nacionalment, socialment- refrenden i opten per les seves explotadores i els seus explotadors. Tot amb tot, la lluita continua.
Ara és un bon moment per dir als poders econòmics que senyoregen la Unió Europea que no volem pas la seva Constitució neoliberal i estatista. Que refusem un tractat que garanteix la principal llibertat de totes: fer tants diners com vulguin i puguin. Que bandegem una Constitució feta només pensant i al servei dels Estats. Pensant,