un país que un no sap si es construeix o deconstrueix. una situació lingüística complexa. la pressió immensa dels mitjans informatius espanyols-espanyolistes. noi, no hi ha res més normal que veure com, efectivament, l’unionisme latent, de fons, aflori amb una presència institucional acotada i clara. res més normal. la situació, la realitat, empeny a fer visible allò que té un pes apreciable. la nova foto de Catalunya, amb tota l’abstenció que volgueu, farà que les novetats descrites representin millor el bocí de país que tenim. res no etern. tot muda i canvia. cal prendre’n nota. el nacionalisme n’ha de tenir un bon motiu per rumiar tot enfortint-se, guanyant en confiança, perseverança, i intel.ligència política. aprofita, curt i ras, les notícies adverses per convertir-les, amb els ineludibles autocanvis polítics i modulacions, en èxits futurs. vet aquí la clau del futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visca Lerroux!
He estat xafardejant el seu web, Criterio (Griterío, pels amics). Tampoc ens hem d’estranyar que en un procés de progrés democràtic i nacional (com quan la Transició) sorgeixin organitzacions i grupuscles involucionistes, amb el suport dels mitjans afins de l’Estat. En aquest cas els xicots d’en Boadella comptaven, amb la simpatia i la guinyada, en especial, de la Brunete mediàtica. Quines amistats més curioses, per a un partit autoproclamat d’esquerres, oi? El cas és que aquests Ciutadans tenen una mica més de cara i ulls que aquell folklòric Partido Socialista Andalucista liderat, també, per un advocat, durant les primeres eleccions de la Transició catalana. Però també cal veure com eren llavors les coses, i com són ara. I qui ha progressat en aquests anys, des que som en democràcia i autogovern? És ben clar: l’esquerra nacional.
Ara els ve la part dura: mantenir el que han aconseguit. I amb qui poden fer alguna cosa? només amb un PP autocondemnat a l’ostracisme polític a Catalunya. Quins estranys companys de viatge? O no. Malgrat tot, no ho tenen gens fàcil aquests lerrouxistes centralistes, autoproclamats "d’esquerres". Al PP estan que trinen. Mentrestant, qui se’n recorda ja d’aquells beneits del PSA?