Raül Romeva i Rueda

Miquel Barceló demostra una vegada més el seu compromís amb la conservació del patrimoni natural de Mallorca, i comparteix aquest procés creatiu amb el qual denuncia el procés de destrucció territorial en que es troba immersa l’illa. El vídeo forma part del portal “Mallorca Blackout” (mallorcablackout.org), iniciativa llançada pel GOB amb l’objectiu de donar a conèixer als turistes potencials les diferents amenaces que patim, i reclamar la seva implicació en forma de pressió al Govern de les Illes Balears per tal de promoure un canvi en la política ambiental.

Em felicito que, en unes eleccions tan importants (històriques) hi hagi hagut una participació tan elevada. Sí, a la gent li interessa (o almenys li preocupa) la política.

Constato que Catalunya ha votat clarament en contra de les polítiques d’austeritat que, de manera tan perillosa, hipotequen països sencers, i fins i tot el somni europeu en el seu conjunt.

Certifico que en aquest país hem de fer una certa reflexió (i també autocrítica) davant del fet que cap enquesta ni tan sols insinuava aquests resultats, i que la imatge projectada pels mitjans, també públics, ha quedat esmicolada per la realitat.

Celebro que, després de tanta (i bona) feina d’oposició, ICV-EUiA hagi tret els millors resultats de la seva història, i hagi recuperat l’escó per Lleida.

Ens insto a les forces d’esquerres a sumar en favor d’un model de país i de societat que es fonamenti en principis com la justícia social i ambiental, la transparència política, la participació democràtica, la guerra a la corrupció i la responsabilitat intergeneracional. L’entrada de les CUP és significativa, i indica moltes coses.

Ens convido a les formacions favorables a exercir el dret a decidir (87 diputats i diputades) a no defraudar les expectatives que milers de ciutadans i ciutadanes van dipositar en nosaltres el passat 11 de setembre. Ara és el moment, demà serà tard.

M’ensumo que ahir es va sembrar la llavor d’un nou país més plural, més dinàmic, més valent, més just, més actiu, més participatiu i, per tant, una mica més real.

Em calço de nou i continuo avançant, que el camí cap a Utopia és llarg, i ple d’imponderables.

Un total de 150.346 electors catalans que resideixen a l’estranger no podran votar en les eleccions catalanes del 25 de novembre i només 16.271 amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ i tenen alguna esperança de rebre a temps les paperetes que els permetin votar el 25-N, segons ha indicat la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Això representa, que poden rebre les butlletes només un 10,38% del total de catalans inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents), que és de 156.617. Un 89,62% dels electors exteriors catalans es quedarà sense poder votar.

La darrera reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General d’Espanya (LOREG) ha augmentat la complexitat per al vot a l’estranger, principalment introduint el vot pregat i impedit la identificació del votant amb un passaport espanyol vigent. El vot pregat és una trava per exercir el dret a vot, el qual hauria de ser reconegut a tot aquell que s’hagi inscrit en el registre consular.

És per tot plegat que he presentat una pregunta a la Comissió Europea en els següents termes:

Creu la comissió que la reforma de la LOREG és una limitació al principi de lliure circulació de persones de la Unió Europea? ¿Considera que el vot pregat limita el dret a vot dels residents a l’estranger i la participació ciutadana? ¿Instarà Espanya a modificar la LOREG, per eliminar el vot pregat, introduir mecanismes flexibles digitalitzats de votar i permetre el vot amb el passaport?

Malgrat totes les etiquetes que ens van penjar (algunes de prou originals, ho reconec, encara que no necessàriament acurades) l’única cosa certa és que érem quatre persones a qui se’ns havia convidat a reflexionar en veu alta sobre com veiem el futur de l’esquerra nacional.

En definitiva, quatre visions, quatre maneres d’entendre una necessitat: construir un espai d’esquerra nacional que tingui la capacitat, la força i la voluntat de fer polítiques diferents a les avui preponderants a Catalunya, però també a Europa. 

El Coronel Alamán (retirat), el Coronel Leopoldo Muñoz Sánchez (President de l’Asociación de Militares Españoles) i Alejo Vidal-Quadras (Vice-President del Parlament Europeu i eurodiputat del Partit Popular) han reclamat en diverses aparicions públiques davant els mitjans de comunicació la utilització de la força contra Catalunya.

Aquestes declaracions no poden ser passades per alt degut al seu contingut violent i antidemocràtic, és per aquest motiu que després d’haver presentat diverses preguntes parlamentàries, els eurodiputats Ramon Tremosa, Raül Romeva, Ana Miranda (en representació d’ERC), Salvador Sedó i Maria Badia hem decidit aquesta setmana fer un pas més i enviar una carta personalitzada a Viviane Reding, Vice-presidenta de la Comissària encarregada de la cartera de Justícia, Ciutadania i Drets Fonamentals.

En aquesta carta, CiU, PSC, ERC i ICV hem recordat que la UE acaba de rebre un premi Nobel de la Pau aquesta mateixa setmana per la seva tasca en extingir els conflictes armats dins el continent i per la seva defensa de la democràcia.

Per aquest motiu reclamem a Viviane Reding que es pronunciï públicament en contra de la possibilitat que durant el procés català cap estament de l’exèrcit decideixi fer servir la força contra la població catalana. Han recordat a més, que el govern espanyol no els ha desautoritzat públicament, afegint incertesa a la situació.

També fem memòria a la Comissió Europea que, segons l’article 7 del Tractat de Lisboa, és possible obrir un procediment que en última instància derivi en la suspensió de drets d’un Estat Membre, a ser utilitzat en cas de “risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns”. Demanem a la Comissió que determini quan començaria aquest procediment si l’Estat espanyol no respongués democràticament a les demandes ciutadanes.

La pau i la democràcia han de ser preservades. Les actituds de certs sectors de l’exèrcit espanyol i de la classe política i mediàtica recorden perillosament els moments més foscos de l’Europa del segle XX. La Unió Europea no es pot quedar de braços plegats.

La carta:

Bruselas, 22 de Octubre de 2012

Estimada Sra. Reding,

Vicepresidenta de la Comisión Europea

Comisaria de Justicia, Derechos Fundamentales y Ciudadanía.

Nos dirigimos a usted a fin de transmitirle nuestra alta preocupación por una serie de amenazas sobre el uso de la fuerza militar contra la población catalana. Como es de su conocimiento, el pasado 11 de septiembre, se manifestaron en Barcelona 1,5 millones de personas bajo el lema “Cataluña un estado en la Unión Europea” y a partir de ese momento, el derecho a la autodeterminación de Cataluña ha formado parte del debate público en Cataluña, España e internacional.

Resulta alarmante que este debate sea manipulado por diferentes sectores, llegando hasta niveles inaceptables, donde aparece el uso de la violencia militar como amenaza contra el pueblo catalán. Muchos han recordado que en caso de secesión de una parte del Estado Español, según la Constitución en su artículo 8, las fuerzas armadas «tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional».

Más preocupante es que figuras públicas relevantes o con cargos en la jerarquía militar usen estos argumentos para amenazar públicamente y hacer apología de la violencia. Tres personas merecen ser nombradas en esta carta: el Coronel Alamán[1], el Vicepresidente del Parlamento Europeo Alejo Vidal Quadras[2] y el Presidente de la Asociación de Militares Españoles, el Coronel Leopoldo Muñoz Sánchez[3]. Estas personas, en diferentes entrevistas y declaraciones, interpretaron dicho artículo 8 como una puerta abierta para la actuación violenta de las Fuerzas Armadas de España en caso de que Cataluña decida democráticamente realizar un referéndum. Los tres llamaron al gobierno central a preparar ya la posible intervención militar y el Sr. Muñoz Sánchez sugirió suspender no sólo las instituciones de autogobierno catalanas sino incluso el ejercicio de los derechos constitucionales de los ciudadanos de Cataluña y embridar en un régimen de autoridad gubernativa o militar.

El apartado 1 del artículo 6 del Tratado de la Unión Europea (TUE) incluye la lista de los principios en los que se basa la Unión: “principios de libertad, democracia, respeto de los derechos humanos, de las libertades fundamentales y del Estado de Derecho”. Bajo el velo de estos principios, resulta inaceptable las declaraciones públicas que instan al uso de la violencia militar contra ciudadanos de la Unión Europea.

Este tipo de amenazas limitan de facto la democracia catalana y española, así como los derechos de libertad de expresión y manifestación de las personas que viven en Cataluña. En estas circunstancias, es la Unión Europea quien debe intervenir de forma preventiva para garantizar que la resolución del conflicto catalán sea pacífica y democrática.

La Unión Europea es uno de los lugares del mundo en el que mejor se protegen la democracia y los derechos fundamentales, especialmente gracias a los sistemas jurisdiccionales nacionales y, en particular, los Tribunales Constitucionales. Sin embargo, cuando los Tribunales de un estado no garantizan la subordinación militar al poder civil, es indispensable que la Unión Europea intervenga.

Así mismo, la Unión Europea acaba de recibir el Premio Nobel a la Paz de 2012 y especifica en su artículo 2 y 3 TUE que la paz es una de sus finalidades, es por tanto fundamental que la Comisión Europea, como institución que vela por los Tratados de la Unión, se pronuncie públicamente exigiendo que se retire del debate público cualquier amenaza militar o uso de la fuerza armada como vía de resolución de este conflicto político, especialmente teniendo en cuenta que ningún representante del Gobierno español ha descalificado públicamente dichas declaraciones bélicas, a pesar que algunas de las asociaciones que se han pronunciado representan a militares en activo.

Recordamos que el artículo 7 del TUE establece un procedimiento de control y de recomendaciones, el cual puede derivar en la suspensión del derecho a voto de un estado en el Consejo, que debe ser utilizado si existe un “riesgo claro de violación grave y violación grave y persistente de los valores comunes”. Le pedimos así que evalúe los riesgos reales de una posible intervención militar en Cataluña y el tono que están utilizando miembros del Partido Popular Español y del Gobierno de España. La Comisión Europea debe ser capaz de determinar cuándo empezar el procedimiento del artículo 7 contra el Estado Español si este no responde democráticamente frente a las demandas ciudadanas.

Independientemente del modelo de estado que tenga cada persona, es inconcebible que argumentos propios de épocas fascistas y de guerra se manifiesten hoy abiertamente. En pos de la democracia y de la paz en Europa, como miembros del Parlamento Europeo, le pedimos que haga un llamamiento para que dejen de utilizar amenazas de uso de la fuerza armada como resolución de un conflicto político dentro de la Unión Europea.

Desde ya muchas gracias.

Atentamente

Raül Romeva i Rueda (Eurodiputado Verdes/ALE)

Maria Badia i Cuchet (Eurodiputada S&D)

Ramon Tremosa (Eurodiputado ALDE)

Ana Miranda (Eurodiputada Verdes/ALE)

Adjunto a continuació la carta que Dany Cohn-Bendit i Rebecca Harms, en la seva condició de co-presidents del Grup Verds/ALE, han enviat avui al President del PE, Martin Schulz, en relació a les “escandaloses declaracions” de Vidal-Quadras.

En la missiva lamenten que en la resposta als diputats  Romeva, Tremosa i Miranda, que li vàrem demanar que actués desautorizant Vidal-Quadras, així com a les més de 40.000 cartes de ciutadans/es que també li van fer arribar les seves queixes, Schulz es limiti a adduir que aquestes declaracions van estar fetes a títol personal, i no en la seva condició de vice-president de l’Eurocambra.

Per tot plegat, els dos co-presidents, en nom del nostre Grup, demanen que el tema sigui tractat en la propera reunió de la Conferència de Presidents, a Estrasburg.

Adjunto la carta:

Mr Martin Schulz

President of the European Parliament

PHS 9B11

Brussels, 4 October 2012

Dear President,

Having received your response on the scandalous statements made by Mr Vidal Quadras, we take issue with your assertion that the statements made by Mr Vidal-Quadras have no relation to his function as Vice-President of the European Parliament.

As a Member and Vice-President of the European Parliament, it is clear that any public statements made by Mr Vidal-Quadras cannot be simply dismissed as “a personal opinion made in a national political context”.

We would like to formally discuss this question at the next Conference of Presidents in Strasbourg.

Yours sincerely,

Daniel Cohn-Bendit & Rebecca Harms

Co-Presidents

Greens/EFA Group in the European Parliament

Adjunto (en fotografia i en PDF) la carta que ens ha enviat el President del Parlament, Martin Schulz, en resposta a la que li vàrem enviar nosaltres (Romeva, Tremosa, Miranda), divendres passat, en relació a les declaracions del Vice-President del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras (veure apunt: Les paraules de Vidal-Quadras).

Ell mateix ha fet pública la carta, després d’haver rebut més de 40.000 correus de protesta desde divendres.  
 

Thank you for your letter drawing my attention to recent declarations made by Vice-President Alejo Vidal-Quadras.

As you know, this House is fully committed to the principle of freedom of expression and therefore respects the right of all EU citizens to demonstrate peacefully.

At the outset, may I assure you that the remarks were not made by Mr Vidal-Quadras in his capacity as Vice-President of the European Parliament. They reflect a personal opinion made in a national political context.

However, it is not up to the President of the European Parliament to judge the content of declarations made by a Member and to take disciplinary measures. It is up to the voters of Catalonia to assess such a statement.

Yours sincerely,

Martin Schulz

Les declaracions d’Alejo Vidal Quadras a la cadena Intereconomía demanant a Rajoy que preparés un general de brigada (minut 2:34 del vídeo), ‘de la guàrdia civil preferentment’, per a aturar el procés d’independència de Catalunya han generat força indignació en molts àmbits. La gravetat de les seves paraules ha fet que alguns membres del Parlament Europeu hàgim demanat al president del Parlament Europeu que desautoritzi l’eurodiputat del PP, que també és el vice-president de la institució.

Segons Vidal-Quadras, ‘A part recórrer la decisió als tribunals s’ha d’intervenir l’autonomia. El govern [espanyol] s’ha de posar en contacte amb Mas i dir-li que això que ha fet fora de la llei ho ha de rectificar perquè, si no, l’haurem d’intervenir’.

Més encara: ‘El senat es reuneix, vota i la comunitat és intervinguda, el parlament es dissol, el govern de la Generalitat va a casa seva i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada que deia pren el control dels mossos d’esquadra.’

I ho va defensar així: ‘Saben que ho fan contra la constitució. Una sentència del TC no servirà de res. El govern d’Espanya, com ja s’hi va trobar al govern de la República el 1934, ha de saber si té la determinació de fer complir les lleis. Perquè arriba un moment que l’estat ha de fer servir una de les seves atribucions, que és la de l’ús proporcional i legítim de la coacció’ (28:57 del vídeo).

Ho podeu veure a:

Alguns diputats catalans hem respost enviant una carta al President de la institució, Martin Schulz, en què l’informem dels fets i li demanem que reprovi l’actitud del seu vicepresident, que considerem del tot inadequada. És més, la considerem clarament ofensiva, i no només de cara al legítim dret que té el poble de Catalunya a ser consultat, per mitjans democràtics i pacífics, sobre quin vol que sigui el seu futur, sinó també perquè, en tant que vicepresident del Parlament Europeu, hauria de fer honor els principis bàsics i fundacionals de la UE.

La Unió Europea és una unió política i econòmica de vint-i-set estats, però també és un projecte de pau a Europa, un marc de respecte a la democràcia i els drets humans, un espai de llibertats civils, on la ciutadania pot expressar-se obertament, però amb respecte a  la diferència.

Entenem, i promovem, que el debat sobre la  celebració d’un referèndum a Catalunya és faci en un marc cordial, que deixi  de banda aquestes amenances imfames .

Jo mateix vaig fer aquest clam al diàleg i la democràcia, durant les meves dues intervencions al Parlament Europeu abans de la gran manifestació de l’11S (Catalonia: A new EU Member State? The EU institutions must be prepared) …

… i el dia després, instant les institucions europees a respondre dins dels marcs democràtics (Maintenant, est aux institutions europeenes a écouter les citoyens catalans/europeens):

Així mateix, hem recordat també que  l’exèrcit ha d’estar subordinat a les institucions democràtiques i civils. A més, la manifestació pels  carrers de Barcelona, del passat 11 de setembre de 2012, va ser multitudinària  i pacífica, i recorden que els ciutadans i  ciutadanes de Catalunya tenen el dret a manifestar-se pacíficament.

Adjunto a continuació la carta que hem fet arribar al President Schulz:

Brussels, 28th September 2012

Dear President Schultz,

As President of this democratic political chamber, we address to you our concerns regarding recent declarations by Mr. AlejoVidal-Quadras, vice-president of the European Parliament.

Yesterday, September 27th, Mr. Vidal-Quadras participated in the program ‘El Gato al Agua’ on Intereconomía channel. There, he openly proposed the suspension of Catalonia’s autonomy and called upon the Spanish vice-president, Soraya Sáenz de Santamaría, to prepare a military intervention headed by the General of the Guardia Civil in order to suspend Catalunya’s autonomic status.

Mr. Vidal-Quadras said “The so-called referendum (for Catalonia self-determination) is illegal. An institution of the Spanish Government, the Parliament of Catalonia, cannot take a decision against the current system. Instead of appealing  (to the Constitutional court), something else has to be done: Article 155 of the Constitution provides a mechanism to intervene in an autonomic region(…) The General of the Guardia Civil, which I mentioned before, has to take over the power of the Mossos (Catalan Police). And that’s it. And if people take to the streets, it is ok, but they cannot keep demonstrating for more than a month. If they persist with  this attitude of rebellion, the government must intervene to rebel autonomy. (…) We must make legitimate and prudent use of proportional coercion.”

Taking into account all happenings in Catalonia are being done under strictly democratic procedure, this demand for security forces intervention is inappropriate and outrageous.

As democrats, we cannot accept under any circumstances that a Vice-president of the European Parliament calls for military intervention against citizens of the Union. Furthermore, these declarations violate the freedom of expression of many people in Catalonia and the normal democratic procedures in Catalonia and Spain. It is, indeed, a clear violation of the principle of subordination of military power to civilian and democratic institutions.

We ask that Mr.Vidal-Quadras presents public apologies for these scandalous declarations and we call on you, Mr. President, to firmly react to these declarations, reinforcing the foundations of the Union: guaranteeing peace in Europe. Catalans, have historically seen the EU as a beacon of freedom and democracy as they are enshrined in articles 2 and 3 of the Treaties, and so feel deeply disappointed to see that a vice-president of the European Parliament, where we should all be represented, prefers to use security forces rather than giving voice to the people.

We ask you to ensure that Mr.Vidal-Quadras presents public apologies. Otherwise, we trust you will take necessary actions to restore the honour of this democratic chamber.

Raül Romeva i Rueda                      Ana Miranda                         Ramon Tremosa i Balcells

Les veus catalanes a l’Eurocambra

L’eco de l’èxit de la manifestació per la independència de l’Onze de Setembre ha arribat a Brussel·les. Els eurodiputats catalans creuen que ni la UE ni la crisi econòmica frenarien una escissió de Catalunya

ARA | Actualitzada el 16/09/2012 00:00

Podeu trobar les respostes que hem donat quatre dels eurodiputats catalans (Tremosa, Fisas, Badia i Romeva) en aquest vincle. A continuació transcric les que meves, de respostes.

Raül Romeva Eurodiputat (ICV)

1. Quina repercussió ha tingut a Europa la manifestació de l’Onze de Setembre?

Hi ha hagut una reacció molt diversa, però hi ha una cosa clara: el missatge s’ha rebut. Tothom me n’ha fet referència pels passadissos del Parlament. N’hi ha que ho han fet amb simpatia, alguns amb sorpresa i d’altres amb to irònic. Però el que és evident és que hi ha una percepció clara que la manifestació va ser important i obre un procés que no se sap com es concretarà, però almenys se n’ha parlat. Ara Catalunya hauria de convèncer Europa amb raons, amb arguments. No només com una petició popular, sinó amb un valor jurídic. Ara toca fer la feina aquí, no anant a l’estómac, sinó a l’argumentari no només jurídic sinó també polític i econòmic. La millor eina és aquesta, perquè a les institucions els interessen poc els aspectes sentimentals, es miren més els aspectes pràctics.

2. Amb la crisi, és un bon moment per reclamar la independència?

Els moments no es trien. Ara hi ha una demanda real d’independència. Ens hem de preguntar què ha passat perquè del 20% d’independentistes s’hagi passat a més del 50%. Això no és un fet puntual, la crisi no ha estat el detonant, ni la causa, ni tampoc és ni ha de ser un impediment per a la independència.

3. Catalunya té aliats a Europa per aconseguir la independència?

Tindrem aliats si els aconseguim convèncer amb arguments. Els aliats que podem tenir ara són els sospitosos habituals: Escòcia, Gal·les, etc. Però en situacions com aquesta el repte no és aconseguir simpatia, sinó que cal convèncer aquells actors o governs que no tenen la mateixa situació que Catalunya. Crec que aquest és el repte: aconseguir aliats que encara no hi són. Ara s’ha de fer la feina. Si actuem de manera democràtica i en un escenari legítim, la Unió Europea en podria sortir enfortida. Tampoc és cert que una Catalunya independent quedi automàticament fora de la Unió. S’hauria d’obrir un procés de negociació política.

La manifestació que es va produir el passat 11 de setembre a Barcelona amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” ha situat la continuïtat o no de Catalunya dins la Unió Europea en el centre del debat sobre la independència. Conscient que la integració d’un hipotètic Estat català a la Unió Europea constitueix un punt cabdal del debat sobre la independència, Horitzó Europa ha estat treballant aquesta qüestió des de fa uns anys. Fruit d’aquest treball, el febrer del 2010, en el marc d’una Jornada sobre l’ampliació interna de la UE, es va presentar l’Informe sobre la viabilitat del procés d’ampliació interna a la UE, elaborat pel Professor de la Universitat de Stanford, Antoni Abat. Partint d’aquestes reflexions, i en el marc del debat obert sobre la pertinença d’una Catalunya independent a la Unió Europea, Horitzó Europa vol fer les següents consideracions:

1. Catalunya és un territori de la UE, del mercat comú, de la zona euro i de l’espai Schengen, que compleix tota la legislació de la UE. En aquest context, l’estatus d’una eventual Catalunya independent al sí de la UE seria una qüestió que s’hauria de negociar políticament. Totes les parts tindrien interès en trobar una solució satisfactòria per no posar en risc la continuïtat de l’euro.

2. Els Tractats europeus no estableixen quin procediment cal seguir en cas que un territori d’un Estat membre s’escindeixi. Tampoc preveien cap procediment en el cas de l’annexió d’un territori exterior a la UE a un Estat membre i es va trobar una solució política per la unificació d’Alemanya l’any 1991.

3. Una hipotètica independència de Catalunya significaria que l’actual Regne d’Espanya es dividiria en dos nous Estats. No existeix cap referent que avali que el nou Estat espanyol resultant d’aquest procés continuaria sent membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que actualment, ni tampoc que el nou Estat català hagués de començar el procés d’adhesió a la UE partint de zero. Tot i mantenir el seu nom, la nova Espanya passaria a tenir 37 milions d’habitants i hauria de renegociar les seves condicions d’adhesió a la UE (nombre d’eurodiputats, vots al Consell, aportació als pressupostos comunitaris, etc.). Igualment, una Catalunya independentment seria hereva de l’antiga Espanya, i tindria els mateixos drets i deures davant la Unió Europea que la nova Espanya. Així doncs, caldria negociar els termes de l’adhesió de Catalunya però no es posaria en dubte la continuïtat de l’estat Català dins la Unió Europea.

4. Tot i que els Tractats europeus no preveuen la secessió d’un Estat membre, el dret internacional regula aquests casos a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats. Aquest Tractat estableix que quan una part d’un territori d’un Estat es separa per formar un nou Estat tots els tractats ratificats per l’Estat predecessor continuen en vigor en els nous Estats successors. Malgrat que Espanya no ha signat la Convenció de Viena, forma part del dret internacional i, en cas d’independència de Catalunya, tindria un valor interpretatiu per a la Unió Europea. A més, entre els 27 Estats membres de la UE, n’hi ha 6 (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Polònia, Txèquia i Xipre) que han signat aquesta Convenció i que, per tant, estarien obligats a reconèixer tant la nova Espanya com Catalunya com a estats successors dels drets i obligacions internacionals contrets per l’antiga Espanya, cosa que inclou l’adhesió dels dos nous Estats a la Unió Europea.

Entrevista per a Vilaweb.cat (vincle directe: http://www.vilaweb.cat/noticia/4039971/20120913/romeva-sortir-membre-entrar-unio-pot-questio-minuts.html)

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Romeva: ‘Sortir d’un estat membre i entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts’

Per l’eurodiputat d’ICV, la UE és conscient de la demanda expressada per la manifestació

L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha fet saber al parlament, abans i després de la manifestació de la Diada, la demanda d’independència de la gent de Catalunya. En aquesta entrevista explica com s’ha rebut a Brussel·les el missatge, què han dit els eurodiputats espanyols, quines pressions rep la comissió europea…

—Com s’ha rebut a Brussel·les el clam independentista de la Diada?
—El que puc dir és: ‘missatge rebut’. Avui [dimecres] tothom qui se m’acostava me’n parlava, alguns amb una mica de sorpresa i uns altres, col·legues de l’estat espanyol, fins i tot feien algun comentari dient que em veien formant part del vint-i-novè estat de la UE. I són diputats que tenen un coneixement important de les coses que passen. 

—Això us han dit diputats espanyols?
—Sí, diputats espanyols. Després n’hi ha que encara parlen d’aquesta qüestió, que crec que s’ha demostrat que és falsa, segons la qual la independència suposaria sortir de la UE. Donen per fet que un procés d’independència automàticament implica sortir de la Unió. 

—Han fet soroll, però han hagut de rectificar.
—Sí. Hi ha un matís important, que des d’un punt de vista jurídic s’ha de raonar: un canvi d’estatus, és a dir passar de ser part d’un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d’independència t’excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d’entrar-hi. No hi ha jurisprudència i tot és part d’un pacte que s’haurà de negociar. I el procés de sortir d’un estat membre i d’entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol. En una mateixa nit podries deixar de ser-hi i tornar a ser-hi, si hi ha tota la cosa jurídica ben feta.

—El cas és que no hi ha cap inconvenient jurídic.
—No, i aquí hem de posar la intel·ligència i la responsabilitat i cercar les aliances pertinents. La Comissió té clar que hi ha una situació completament nova, que no hi havia la setmana passada: hi ha una demanda formal de dos milions de persones, i això canvia molt el to amb què s’ha de dilucidar la qüestió.

—El to és important.
—Sí. Per exemple, he parlat amb el ministre García-Margallo, i amb el secretari d’estat de la UE, Íñigo Méndez, amb responsables del grup socialista, com l’Alejandro Cercas… M’han mirat amb una cara que era mig d’incredulitat i d’estupefacció per la manifestació. I a tots, els he dit que suposava que eren conscients que, d’això, ara n’hauríem de parlar. Amb normalitat i tranquil·litat, però que s’hauria de fer. I tots m’han dit que era evident que s’hauria de discutir.

—Les informacions equívoques sobre l’adhesió a la UE responen a pressions espanyoles?
—Sí, i tant. No és casual. L’únic que té interès a poder justificar com a mesura de força el vet a una possible incorporació de Catalunya és l’estat espanyol, que sap que té una certa capacitat d’influir l’opinió comunitària. I les institucions, sigui l’eurocambra, el consell, la comissió, o qui sigui, ha de saber fins a quin punt pot acceptar allò que vingui de Madrid.

Dear colleagues,

Tomorrow, September 11th, is the National Day of Catalonia. Thousands of people will be in the streets with a clear demand: that Catalonia become a state integrated into the European Union. This is a public outcry that has bypassed, by far, the political parties to become a general demand. Hundreds of senyeres (catalan flags) will march alongside the European flags. The state model that emerged after 40 years of Francoism is clearly perceived as exhausted, and there is a growing perception that the EU should step up and assume that there are new social and national realities in this dynamic project that insist on an accomodation different than the current one.

Many of the people who will be tomorrow on the street had not felt the need to make this demand before. And yet tomorrow they will join a demonstration that is expected to be massive and peaceful. These people have put high expectations in the European project and in its values. I hope that the European institutions will live up to these expectations, and will respond responsibly and fairly.

Therefore, dear colleagues (of the EP), I ask you to listen carefully this legitimate and democratic demand. And I urge you to be prepared and ready to face a process that is surely going to be complex, but that also seems to be unstoppable.

****