raulromeva |
divendres, 17 de maig de 2013 | 16:10h
Por, aïllament i discriminació són freqüents a Europa a la comunitat lesbiana, gai, bisexual i transgènere (LGBT), segons un estudi sobre la discriminació del col·lectiu LGBT a la UE i a Croàcia presentat avui a L'Haia per l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA).
Gairebé la meitat dels enquestats ha declarat haver-se sentit discriminat o assetjat per motiu de la seva orientació sexual durant l'any anterior.
"Les conclusions de l'estudi de la FRA són un toc d'atenció per a tots nosaltres, els europeus, qui lloem la igualtat de les persones com a principi fonamental de la nostra democràcia. No podem tolerar que milions dels nostres conciutadans siguin discriminats sobre la base de la seva orientació sexual o identitat de gènere. No podem tolerar que el discurs homofòbic i d'odi en contra les persones lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere i intersexuals (LGBTI) es fomenti sense conseqüències greus per les forces populistes i d'extrema dreta", ha defensat la vicepresidenta de la comissió de Llibertats Civils, l'eurodiputada hongaresa Kinga Göncz (S&D), en representació de la institució a la conferència celebrada a l'Haia.
Cal una directiva europea contra la discriminació
"Ni més ni menys que un terç dels LGBT enquestats per l'Agència Europea de Drets Fonamentals asseguren haver estat víctimes de discriminació en l'accés a un allotjament, en l'educació o l'accés a béns i serveis. Això canviaria només si el Consell de la Unió Europea deixés de bloquejar la proposta per una directiva europea contra la discriminació, proposada per la Comissió Europea al 2008 i aprovada pel Parlament Europeu al 2009", sosté l'eurodiputat Raül Romeva (Verds/ALE), ponent de la directiva contra la discriminació. "Si això no canvia, el Consell -és a dir, els Estats membres- és directament responsable per una de cadascuna de les tres persones LGBT que pateixen discriminació en les seves vides al segle XXI a Europa. Els nostres governs haurien d'avergonyir-se", ha afegit .
El Parlament Europeu ha aprovat diverses resolucions condemnant enèrgicament qualsevol discriminació per motius d'orientació sexual i d'identitat de gènere, i ha pressionat per l'impuls de les lleis contra la discriminació a la UE.
En una resolució votada el maig de 2012, el Parlament Europeu demana a la Comissió Europea "examinar acuradament els resultats de l'estudi de l'Agència Europea de Drets Fonamentals [fets públics avui] i prendre les mesures pertinents".
"El Parlament manté el seu compromís amb la igualtat i la no discriminació per motius d'orientació sexual i d'identitat de gènere a la Unió Europea" -diu la resolució-, "i en particular a l'adopció d'una directiva relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual" ("directiva anti-discriminació"), la qual està aturada pel Consell a causa de les objeccions d'alguns Estats membres.
Els eurodiputats també van demanar a la Comissió que elabori un pla de treball integral per a la igualtat sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènere.
L'Agència Europea de Drets Fonamentals va començar a investigar la discriminació i l'homofòbia de LGBT a la UE el 2007, a petició del Parlament Europeu.
L'anàlisi dels resultats de l'estudi s'utilitzarà en les discussions a la UE i els Estats membres en matèria de legislació i polítiques per millorar la situació de les persones LGBT.
IT: Spiegando a la TV italiana la Repubblica, e a l'agenzia ANSA, perché chiediamo alla Commissione europea di non sovvenzionare le 'corrida' con i fondi europei.
CAT: Explicant a la TV Italiana Reppublica i a l'agència ANSA perquè demanem a la Comissió Europea que no se subvencionin les curses de braus amb fons europeus.
CAST: Explicando a la Tv Italiana Reppublica y a la agencia ANSA porque pedimos a la Comisión Europea que no se subvencionen las corridas de toros con fondos europeos.
La UE és com una nau altament deteriorada que navega amb el rumb equivocat, enmig d'una terrible tempesta, governada des d'un pont opac (amb vidres fumats) per un/uns patrons que tenen cadascun la mirada més pendent del seu particular bot salvavides més que no pas en com salvar el vaixell, i amb una tripulació cada vegada més desmotivada, quan no ja farta i indignada, i a punt de l'amotinament.
Un vaixell plagat de vies d'aigua
Al mes de març, el nombre de persones que estaven a l'atur, a l'eurozona, era de 19 milions, segons Eurostat. Grècia va ser el país que va patir un major augment en la desocupació (la taxa d'atur va créixer fins al 27.2%). Espanya, en segon lloc, assolia la xifra rècord dels 6 milions de persones aturades (recordeu quan se'ns que era una quimera arribar fins els 4 milions?), amb una taxa del 27.16%. Tant Grècia com Espanya, a més, compten amb taxes d'atur juvenil al voltant del 60%. Per la seva banda, Irlanda i Portugal també pateixen alts nivells d'atur, situant-se a la part superior de les xifres de la UE.
Per altra banda, tenint en compte que una economia en depressió, com les que tenim al sud d'Europa, no genera suficients ingressos públics per reduir el dèficit, aquesta situació comporta que es creï una espiral de deute públic, de manera que creix també la dependència del sector públic respecte dels mercats financers. Per tant, l'austeritat no només no ajuda als governs a recuperar l'anomenada "confiança dels mercats" sinó que, a més, els debilita (entregant-los la sobirania i sotscavant la capacitat dels ciutadans per prendre decisions sobre la seva economia).
I com afecta això a la resta? Als anomenats motors de l'economia europea, com Alemanya? Doncs com era d'esperar: l'activitat manufacturera a Alemanya, la major economia d'Europa, ha caigut per segon mes consecutiu. És a dir: la recessió també està colpejant a Alemanya, i aquesta no acabarà fins que no es reverteixin les mesures d'austeritat i reactivi el consum intern del mercat de la UE.
Sigui com sigui, podem posar pedaços per salvar la situació i capejar el temporal, però, assumim-ho d'una vegada, el vaixell té problemes estructurals, de disseny i de materials usats. Li cal una reparació a fons.
Rumb: naveguem directes al cor de la tempesta, enlloc de sortir-ne
Hi ha un fet que és innegable: als països on s'apliquen els programes d'ajust macroeconòmic impulsats per la Troika, la crisi, lluny de desaparèixer, s'ha agreujat.
Els habitants d'aquests països no només s'enfronten a un fort deteriorament de les seves condicions de vida (altes taxes d'atur), sinó molts ja han traspassat el llindar de la pobresa. Les desigualtats són cada vegada més insostenibles, mentre la degradació del sistema de protecció social i el desmantellament de l'estat de benestar són el denominador comú actual a la UE.
La por a la crisi de deute és utilitzada per la UE per fer acceptar el desplegament de les polítiques neoliberals de la dreta. La UE no ha dubtat en recomanar als Estats Membre endarrerir l'edat legal de jubilació, flexibilitzar el mercat de treball i destruir llocs de treball de l'administració pública, reduir salaris de manera generalitzada, destruir béns i serveis públics com l'educació i la salut, privatitzar els serveis d'aigua i sectors estratègics de l'economia nacional i frenar les polítiques ambientals.
L'austeritat, a Europa, va molt més enllà d'un simple equilibri en els finances públiques. Aquest concepte és l'excusa perfecta per encobrir el que, de fet, no és sinó una dictadura: la dictadura del deute o “Debtocracy”.
Si en un inici hi havia que podia veure encara l'austeritat com una manera responsable de fer front a les dificultats econòmiques, crec que hi ha pocs dubtes a hores d'ara sobre el fet que el concepte ha estat pervertit fins a tal punt que ha esdevingut una clara ofensiva ideològica amb l'objectiu de limitar encara més la capacitat del poder polític per regular i intervenir en l'economia.
No sabem exactament qui és qui mana, en el pont de comandament, però sí que els que hi ha ja no compten amb la confiança de la tripulació
El gran drama europeu (si més no el més urgent i estructural), no és l'econòmic, ni el financer, ni tan sols l'ecològic (essent tots ells claus i dramàtics), el gran drama és el dèficit democràtic, o més ben dit, la manca de credibilitat democràtica dels qui comanden el procés.
Tan clar, tan simple i, tanmateix, tan difícil que alguns/es ho entenguin.
A les portes de les eleccions al Parlament Europeu (25 de maig de 2014) hem de tenir presents que els dos factors que més poden movilitzar la ciutadania no són la bandera blava estelada, ni els himnes, ni la història compartida, ni la mitologia, ni res de tot això, allò que determinarà si la gent té prou incentius per anar a votar serà, fonamentalment, els índexs de generació d'ocupació i les reformes democràtiques estructurals.
Els crits de la tripulació en aquest sentit són cada vegada més eixordidors, i tot i així no sembla que des del pont de comandament, els actuals governs europeus (la majoria clarament neoliberals o conservadors), les institucions financeres (Banc Mundial o Fons Monetari Internacional) i la tecnocràcia europea (Comissió Europea) ni els escolten, ni semblen tenir intenció de fer-ho.
De vegades sembla que algú, allà dins, té algun moment de lucidesa i pren alguna mesura que fa pensar que el vaixell redreça (impuls de la taxa sobre transaccions financeres, mesures promoció ocupació juvenil, Garantía juvenil europea, o reducció dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (un quart de punt) en un intent de posar en marxa l'economia de l'eurozona afectada per la recessió. Totes elles mesures necessàries, però malauradament poc agosarades i que arriben tard.
Així doncs, la nau anomenada UE exigeix un canvi de rumb, de comandament i fer reparacions radicals en l'estructura. I per fer tot això ens cal, ja, un motí.
Cal motí: per ocupar el pont de comandament, fer les reparacions d'emergència necessàries, canviar el rumb i encarar un port segur on poguem fer les reparacions estructurals que la nau precisa
El passat 1 maig, Dia Internacional del Treball, els partits d'esquerres i ecologistes van sumar les seves veus a les de sindicats i els moviments socials en unad emanda cada vegada més urgent: posar fi als programes d'austeritat. A països com Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia i França, desenes de milers de persones van prendre els carrers per exigir llocs de treball i posar fi a anys d'estrènyer el cinturó. És un exemple més de com quest motí está passant de la teoria a la pràctica.
El port anomenat estabilitat dèficit zero o lluita contra el deute macroeconòmic, ja no aporta les garanties necessàries per poder fer les reparacions que calen al buc. El canvi de rumb que reclama la tripulació, en canvi, estableix com a port de destí el benestar de les persones i el medi ambient, la justícia i la cohesió social i la generació d'ocupació.
Els indicadors d'ocupació de qualitat, la pobresa, la igualtat i progressivitat del sistema fiscal són un risc major per a l'estabilitat de la societat que el deute públic, el dèficit o la prima de risc.
Cal un pla de xoc per reduir la desocupació amb mesures que prioritzin acabar amb la destrucció d'ocupació en les administracions públiques, una garantia europea de la joventut (ben dotada i amb els instruments necessaris par a ser implementada), reduir la pobresa i assegurar que tota la infància pugui menjar tres àpats al dia, evitar els desallotjaments, garantir un habitatge social, no recapitalitzar els bancs que posseeixen cases buides...
Tot plegat comporta necessàriament que ens posicionem en contra del Memoràndum d'Entesa de la Troika i posem fi a la socialització del deute privat i la “Debtocracy”. L'auditoria del deute públic és un primer pas per aconseguir la transparència i la democràcia, igual com l'apertura de processos judicials als responsables, i la negativa de pagar l'anomenat 'deute il.legitim'.
Cal preparar l'assalt final (democràtic) al pont de comandament, abans no acabem al fons del mar. Sí, ja sé que hi ha molta gent que ja no creu que sigui possible recuperar el comandament de la nau, i que ja s'ha enfilat als bots salvavides (gent eurodecebuda, eurofrustrada o directament euroindignada) disposada a arriar-los i provar sort pel seu compte (de fet, alguna d'aquesta gent hi és des que es va construir el vaixell, com els euroescèptics i els euròfobs), i no ho podem menystenir.
Tanmateix, jo, ara com ara, m'apunto a l'amotinament (Europa sí, però no així). Crec que a aquestes alçades tindrem més opcions de sobreviure a la tempesta a bord del vaixell (si conseguim que no l'acabin d'enfonsar) que no pas en 27 bots. A més, no tinc clar que hi hagi espai, en els bots salvavides, per a tothom. I quan passa això, sovint, qui es queda sense plaça és la gent que viatja apilada en la bodega.
Tenim clar on són les vies d'aigua i tenim clar el rumb, allò que falta és el control democràtic de les institucions. I per això pren força, cada cop més, el motí, i més que en tindrà, el proper 1 de juny, en la manifestació unitària dels pobles units en contra de la malanomenada austeritat!
Fa uns dies polítics, científics i ongs ens vàrem reunir amb pescadors artesanals, a bord de l’Arctic Sunrise, en el port Maremagnum de Barcelona, on durant tres dies va estar amarrat el vaixell insígnia de Greenpeace.
¡Uneix—te a la nostra flota per la pesca sostenible! myboat.gp/es
Bruselas, 6 de marzo 2013. En el marco de las jornadas europarlamentarias dedicadas al Día Internacional de las Mujeres, La Independent ha entrevistado a Raül Romeva, eurodiputado del grupo de los verdes, miembro del Comité Derechos de las Mujeres y equidad de género. Romeva nos da su impresión sobre las interrogantes posteriores de La Independent tras la entrega del eurobarómetro sobre "Mujeres e inequidades de género en el contexto de la Crisis".
Realización de la entrevista: Fab Llanos Enviada especial de La Independent - Bruselas
Europa abierta - Raül Romeva: "Los Verdes pedimos la regeneración democrática de Europa"
10 mayo 2013
Empieza en Madrid el Congreso de los Verdes Europeos, en el que se designarán los candidatos para las elecciones al Parlamento Europeo del próximo año.
Hablamos con el eurodiputado Raül Romeva sobre las líneas estratégicas que presentarán los Verdes europeos en esta campaña, con la necesidad de convencer a los ciudadanos para que participen y busquen soluciones políticas a los problemas estructurales de la Unión Europea.
Europa a debat, a Ara Debats: La cap d'Internacional, Carme Colomina, ha moderat un debat amb els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC) i Raül Romeva (ICV).
raulromeva |
LGBT |
dimecres, 8 de maig de 2013 | 09:44h
El febrer de 2010, George Becali, parlamentari romanès i co-propietari de l'Steaua de Bucarest, va fer les següents declaracions “Not even if I had to close down Steaua would I accept a homosexual on the team.”
Una de les banderes que duc amb més orgull, tot i que també amb força treball i suor, és la de les lluites (en plural) contra les discriminacions (també en plural). En tant que ponent del Parlament Europeu per a la Directiva sobre Igualtat de Tracte fora de l'àmbit del treball, per motius d'edat, orientació sexual, pertinença a una fe o religió o per diversitat funcional o psíquica, porto quatre anys batallant amb els governs, sobretot l'alemany, per tal que desbloquegin la normativa, actualment encallada en el calaix del Consell (de nou, el problema d'Europa no és 'Brussel.les', concepte, sinó algunes capitals dels Estats membres, i concretament Berlin).
La setmana passa la Cort Europea de Justíca va ensenyar la tarja roja a Becali, però el cas posa de manifest, un cop més, la urgència de dotar-nos d'un marc legal inqüestionable per poder fer front a aquesta mena de discriminacions, molt més habituals del que, segurament, molta gent podria arribar a pensar.
Adjunto la nota que en vàrem fer en reacció a la declaració de la Cort:
George Becali, a former Romanian MEP notorious for his homophobic statements and currently owner of the Steaua București football club, declared he did not want gay men to play on his team.
Human rights NGO ACCEPT complained about such a homophobic statement by Mr Becali as owner of the football club, and employer of its players.
EU Directive 2000/78 prohibits discrimination in employment, including on the basis of sexual orientation.
The Romanian judiciary asked the Luxembourg-based EU Court of Justice (different from the Strasbourg-based European Court of Human Rights) to indicate how the EU judges believed EU law should apply to this case.
In a statement yesterday, the EU Court of Justice explained that even though Mr Becali doesn’t formally employ his club’s players, his negative statement towards gay men could indicate a bias from his club.
According to the Directive, the club would now have to prove they do not discriminate on the basis of sexual orientation when hiring players.
Reacting to the preliminary ruling, Renate Weber MEP said: “I wholeheartedly welcome the Court’s interpretation. From the very beginning my understanding of this Directive was that employers could not discriminate, even if only in words. Every employer must behave accordingly, and even more so when they are a politician and Member of Parliament.”
Raül Romeva i Rueda MEP, Vice-President of the LGBT Intergroup and Rapporteur on the new equality directive, added: “This shows the importance of EU anti-discrimination law. Currently such discrimination is forbidden in employment only, but we can see how necessary such a law would be outside of employment. Germany, and with it the Council of the European Union, have been sitting on this proposal for almost five years now. It’s high time they made serious progress on this file.”
Després que els qüestors del Parlament Europeu em varen vetar, el passat mes de febrer, la possibilitat de mostrar l'horror de les fosses comunes de la dictadura franquista a Espanya a través de l'exposició "Exhumant Fosses, Recuperant dignitats" (ho vaig explicar en l'apunt Veten una exposició sobre les fosses comunes del franquisme al PE. Simplement, inacceptable. ), diversos col·lectius de víctimes del Franquisme han decidit mostrar el rebuig a aquesta decisió a la Plaça de Luxemburg aquest matí a les 12:30 hores.
L'exposició mostra el treball de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) i la Societat de Ciències Aranzadi en la recerca de desapareguts i la seva identificació des de l'any 2000.
Sota el lema "Contra la Impunitat dels crims franquistes a Espanya", juntament amb els organitzadors rebutjo la posició presa pel Parlament Europeu perquè considero que amb aquest tipus d'actitud s'intenta silenciar les Víctimes del feixisme espanyol. És especialment greu que aquesta mena de reflexions no tinguin espai en la casa que, diem, és de totes i tots els ciutadans d'Europa.
L'exposició vetada pel Parlament Europeu es podrà veure des del 7 de maig fins al 23 de juny a les Halles Saint-Géry. Entorn a l'exposició es realitzaran diverses activitats sobre les conseqüències del franquisme a Espanya i la recerca de desapareguts/des. En aquestes activitats participaran diferents associacions de memòria històrica i familiars de víctimes del Franquisme.
A Espanya encara hi ha centenars de fosses comunes per tota la geografia i alberguen els cossos de 113.000 desapareguts/es durant el Franquisme. A dia d'avui no hi ha polítiques de reparació per a les víctimes i els seus familiars a Espanya, deixant completament impunes aquests crims.
És possible passar de la confrontació a la cooperació per tal d'aconseguir preservar un bé comú? Sí, és possible. El Comitè de Co-gestió del sonso, que reuneix pescadors, administració, científics i ong així ho posa de manifest. Tota una declaració d'intencions, i un exemple de com es poden fer bé les coses, de manera que tothom hi surti guanyant, començant pel planeta.
El Comitè de Comitologia va votar ahir sobre la proposta de la Comissió Europea de limitar l’ús d’insecticides neonicotinoïdes. La votació era crucial, degut al seu impacte altament prejudicial per a les poblacions d’abelles. El resultat de la votació (15 governs van votar a favor -187 vots, inclosa Alemanya-, 8 governs en contra -125 votes, inclòs el Regne Unit- i 4 més es van abstenir) va posar de manifest que no hi havia cap majoria clara ni a favor ni en contra de la proposta de la COmissió, de manera que, d’acord amb el reglament, ara és la Comissió que té potestat per dur endavant la proposta i imposer una prohibició parcial via Actes d’execució.
En concret, la votació havia de determinar si s’aprovava el veto de dos anys a l’ús dels tres neonicotinoïdes més freqüents utilitzats com plaguicides en la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de les Índies, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. La Comissió Europea ja havia advertit que seguiria endavant amb el pla si els països que mantenien reserves no aconsegueien formar una majoria de bloqueig.
La proposta es basa en el principi de precaució a partir d’un informe de l’Agència europea de seguretat alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid, poden afectar el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.
La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE, de les quals Espanya és un dels principals productors i inicialment demanà ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.
Així doncs, la reunió d’ahir del comitè d’apel·lació de la UE era el segon intent del comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, per intentar tirar endavant les mesures restrictives. Al març no va comptar amb el suport suficient dels governs europeus per el veto, però no va suposar el bloqueig de les mesures.
Aquest tipus de decisions s’emmarquen en el comitè de comitologia que permet a la Comissió Europea decidir sense el vistiplau dels Estats membres, sempre que no es produeixi un vot majoritari ni a favor ni en contra de la mesura.
L’Executiu comunitari era conscient de que es tractava d’una qüestió delicada i ha tractat de sumar el suport dels països, tot i que en tot moment ha manifestat la seva fermesa “en les seves posicions”, ta li com Europa Press recollia fa uns dies, de fonts pròximes al comissari: “Si no hi ha una majoria qualificada la decisió tornarà a mans de la Comissió, que adoptarà les mesures restrictives”, van afegir llavors.
El pla de Borg va rebre, en la primera votació en el mes de març, el suport de 13 Estats membres, entre ells Espanya, però altres nou van votar en contra i dos, Regne Unit i Alemanya, es van abstenir.
Diverses organitzacions ecologistes han pressionat en les últimes setmanes per intentar convèncer els governs reticents que acceptessin la mesura i per assegurar-se que els que van recolzar el pla al març, mantinguessin ahir el sentit del seu vot.
També el sector apícola, que a Espanya compta amb la major cabana de la UE i és el principal productor de mel dels 27, havia demanat restringir l’ús de químics. I un centenar de col·lectius a Espanya socials, ambientals i de consumidors van demanar al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que mantingués el seu suport al veto.
DETALLS DE LA PROPOSTA
En concret, la proposta de la Comissió advoca per revisar les condicions d’autorització dels neonicotinoides per a restringir l’ús “només als cultius no atractius per a les abelles i per als cereals d’hivern“, ja que l’exposició al seu pols a la tardor no es considera un risc per a l’insecte.
Borg també vol que es prohibeixi la venda de “llavors tractades” amb productes fitosanitaris que continguin els químics assenyalats, encara que aquesta mesura no s’aplicaria a les plantes que no atrauen les abelles, i vetar el seu ús als no professionals.
L’objectiu de l’Executiu comunitari segueix sent que el pla de mesures legislatives “ambicioses i proporcionals” estigui a punt per ser aplicat des de l’1 de juliol.
Des del grup dels Verds/ALE hem estat en tot moment amatents a aquesta qüestió, donant suport a la proposta de veto de la Comissió Europea. A continuació adjunto la reacció que vàrem fer pública ahir, després de la votació:
"Today's new phase is a key step in efforts to address the decline of bee populations. The proposed neonicotinoid suspension is the only logical course of action in the face of the overwhelming and growing body of evidence on the disastrous impact of these insecticides on pollinators. Thankfully, some of the reticent EU governments responded to pressure from civil society and EU citizens by not blocking the proposals today, as had been feared following misleading lobbying from the insecticide industry (1).
"I applaud the the European Commission to defend the general interest in this case. The Commission is fully justified in its duty to follow the precautionary principle to protect the long term interests of the whole of society and the environment and not just the short term business model of the agro-chemical industry, which relies on farmer dependency and input heavy agriculture.
"The Commission's proposal to suspend the use of 3 neonicotinoids came on the back of reports from the European Food Safety Authority (EFSA) on the toxicity risk to bees of the neonicotinoid insecticides. Suspending the use of these insecticides is the only responsible course of action in response to the report, which highlighted the failures of the European and national risk assessment and monitoring systems, which enabled neonicotinoids to harm bees for a long period.
"The partial ban itself was only a compromise due to the massive and aggressive lobbying efforts of the industry, and the smoke and mirror tactics it used to mislead and misinform based on questionable science, and relying on the fact that most decision makers and the public are not. The Avaaz petition of more than 2 million signatures is reassuring because it shows that the public cannot be misled as easily as the agro-chemical-seed lobby would have liked.
"In reality, the suspension proposed by the Commission is only a first step. A complete ban of all neonicotinoids is clearly essential to prevent the collapse of our bee colonies, as only a full ban will stop the exposure of non-target insects to these persistent, systemic compounds that stay in the soil and find their way to nectar and pollen over many years. A cross-party group of MEPs has written to health commissioner Borg to this end (2)."
Dimecres va venir l'Ada Colau a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, a explicar la situació de les persones afectades per la hipoteca a l'Estat. En el vídeo podeu veure què va dir l'Ada, i com vàrem reaccionar diversos diputats i diputades presents, entre els quals en Carlos Iturgaiz, i un servidor.
Sóc a Viena, a petició de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE (Fundamental Rights Agenda) i en qualitat de ponent del Parlament Europeu per a la Directiva sobre Igualtat de tracte (fora de l’àmbit laboral) en els ambits de l’orientació sexual, l’edat, pertinença a un grup religiós o diversitat funcional/psíquica. Des que la Comissió Europea va presentar la seva proposta de text per a la Directiva, el 2008, el Parlament hem fet la nostra part colegislativa (especialment important a partir del Tractat de Lisboa), mentre que el Consell manté la se seva completament bloquejada per culpa del boicot liderat per Alemanya.
Conjuntament amb l’agència de Drets Fonamentals hem organitzat una trobada amb representants de 300 organitzacions, amb la intenció de construir una xarxa a escala europea que permeti desbloquejar aquesta norm tan necessària per tal que la ciutadania pugui gaudir, a tota la UE, d’un marc que la protegeixi davant evenuals discriminacions.
En la meva intervenció, tinc previst abordar les següents tres questions:
• As the EP rapporteur on the draft Horizontal Directive, could you tell us in a few words – why is this legislative instrument so important?
The EU is founded on the common values of respect for human dignity, freedom, democracy, equality, the rule of law and respect for human rights, including of persons belonging to minorities. These values are common to the Member States in a society in which pluralism, non discrimination, tolerance, justice, solidarity and equality between men and women prevail (article 2 TEU).
Currently in the EU however, an individual is protected against discrimination on the grounds of religion or belief, age, disability and sexual orientation, only as an employee. In Europe, Equality exists only in the workplace. If you are not an employee, you are not protected! We are not protected against discrimination in other areas of life, like education, housing, etc. Does it sound absurd? Well, it is the reality.
The European Commission proposed a progressive EU anti-discrimination law in 2008, which would ban discrimination on grounds of religion or belief, disability, age or sexual orientation in areas including education, housing, and access to goods and services, but it has been stuck at EU Council level since then. If this proposal is shelved, the consequences will be severe. Hopes were raised among Europeans that at last everyone will enjoy the same rights and access to goods and services wherever they are in the EU. Currently, a person can be denied access to a hotel, housing, or bar based on their religious belief or sexual orientation. For instance:
- An EU-wide survey by the European Fundamental Rights Agency on Muslims’ experiences of discrimination shows that some of the highest levels of discrimination occur in private services.
- 78% of Europeans who participated in the 2011 European Disability Forum’s survey on freedom of movement said that they would make more use of their right to free movement in the EU if there were no barriers, such as inaccessible goods and services, non-adapted public spaces and discriminatory attitudes.
- Older people face age discrimination attempting to take out bank loans or buy travel insurance for holidays within the EU.
- 53% of the respondents to a study on social exclusion of young LGBT people in Europe (2007) reported having experienced bullying in school.
- While sex-based discrimination is partly covered by EU legislation, multiple discrimination is still not recognised in EU law. Adoption of the directive would make it easier to combat discrimination against the many women who also belong to discriminated groups. EU law currently treats women as a homogenous group, recognising only sex or gender discrimination. EU law does not recognise the diverse experiences of women belonging to racial, sexual, religious or other minorities.
The idea that human rights are universal, indivisible and interrelated is a principle of law that remains more theory than practice. In existing EU legal instruments for the protection and promotion of human rights, different aspects of human identity are treated separately: discrimination based on sex or race, are addressed in separate laws. Discrimination based on sexual orientation, disability, religion, age, does not exist outside employment. But discrimination and hate do not manifest themselves separately! An individual is not comprised of separate identities! This is why the principle of multiple discrimination, included in the draft directive, is so important. With the adoption of this piece of legislation, the multiple identities each individual has will be brought together and recognized under law.
Full enjoyment of all human rights cannot be accomplished for marginalized groups just by granting them equal rights and opportunities in separate pieces of legislation. We need the directive in order to overcome the exclusive norm against which categorizations of difference are made. This background norm consists of characteristics associated with the white, heterosexual, Christian, able bodied male individual, to whom everyone else is given equal rights. Do we want to construct a new, non normative, all inclusive, fluid and free European identity? This is why we need the directive.
Given the current climate of growing intolerance against minorities and the impact of the financial and economic crisis on the most vulnerable groups across Europe, adopting the directive is a minimum requirement from the part of Member States, who are committed to abovementioned European values.
• Given that the Member States can not agree on the draft Horizontal Directive, what is the European Parliament planning to do in order to advance anti-discrimination policies in the EU?
We have been doing lots of things to try to get the directive adopted, but as it needs unanimity in Council it continues to be blocked, mostly by Germany. Through the Fundamental Rights Agency, we aim to give a final push, along with civil society, in order to get the directive finally adopted.
In the past four years, the European Parliament has called upon Council no less than 11 timesto swiftly adopt the draft Directive and the Commission to continue supporting overcoming technical difficulties within Council in order to reach an agreement. As Rapporteur we discuss and beg every Presidency for an overview of the technical issues discussed by each Presidency and solved (or not) since the draft directive was introduced in Council. We invite the Presidencies to LIBE committee for updates in progress of the negotiations.
We have been asking for the possibility for the Rapporteur to attend the social affairs working party discussion as an observer. It only makes sense that he is allowed to be present, without right to intervene, since Council representatives are allowed to attend EP committee meetings and also have a right to intervene, which we are not asking for. What does Council representative say?
We organised a hearing in March 2012 in the LIBE committee regarding unblocking the directive, with the participation of the institutions, civil society and academics.
Furthermore, we have requested an impact assessment from the EP services of the financial implications regarding the adoption and non adoption of the horizontal antidiscrimination directive.
Finally, I will be rapporteur of LIBE opinion to the EMPLO committee own initiative report on the implementation of the employment equality directive. We also try to meet regularly with civil society representatives for an interactive breifing, and also with representatives of the member states permanent representations.
As a conclusion, apart from the values of article 2 of the Lisbon Treaty, the EU Charter for Fundamental Rights has become legally binding.
EU Charter of Fundamental Rights Article 21 says:Any discrimination based on any ground such as sex, race, colour, ethnic or social origin, genetic features, language, religion or belief, political or any other opinion, membership of a national minority, property, birth, disability, age or sexual orientation shall be prohibited. This article expands EU protection to more grounds than what is included in the draft directive. The directive is the minimum that should exist, compared to the maximum that is the grounds included in the Charter. If in the end of this legislature the Directive is still stuck in Council, we will propose that the EP takes the Council to Court for failure to act (under 265 TFEU). Before that, we might ask the FRA for an assessment of the position of Member States on is issueand verifying if it complies with the new Lisbon Treaty and Charter legal framework as well with the ECJ and ECHR
• Is the European Parliament thinking about alternative legislative instruments to the draft Horizontal Directive? What could they be? Are there any concrete ideas, suggestions that European Parliament is/could be promoting in order to advance policies in the field?
We would not like to see this draft die. We would like to see all grounds of discrimination brought together under the principle of multiple discrimination in one piece of legislation.
We think that civil society has key role to play in raising awareness on the directive. NGOs can be very influential, and we urge civil society to target Member States’ positions at the Council and at national level. We think that problematic countries in particular should be targeted. For instance, we should make sure that Greens and Social-democrats in Germany are ready to support the directive if there is a change of majority in September 2013. Likewise, national parties in Czech Republic could be helpful. In other countries, traditionally more friendly, national parties could also ensure that the crisis is not taken as a pretext to challenge the support to the principle of the directive. It would be great if all NGO networks reiterate a call for adopting the directive as one of their key messages. But let me return the question - are you willing to continue pushing for the directive? Some dispositions of the directive being particularly problematic for MS, it is also important to reassess where each ground stands vis-à-vis the directive - are all the anti-discrimination networks still behind the directive?
We would like to build a coalition of the willing, suggesting to form a coalition of a number of MS wanting the directive - are the NGOs with us? (Austria, Belgium, France, Netherlands, Greece, Ireland, Denmark, UK, Finland, Spain, but probably also Sweden, Bulgaria) and upon certain conditions, some of them could take the lead of such a coalition (in particular France).
Raül Romeva: "Si la UE no entén que els desnonaments són un problema social, no ha entès res de les conseqüències de les polítiques de la Troika"
L'eurodiputat d'ICV mostra el suport d'ICV a les peticions de la PAH a la comissió de peticions del Parlament europeu i demana l'aplicació de la dació en pagament
L'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, ha intervingut avui davant de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu després que Ada Colau hagi portat en nom de la PAH el drama dels desnonaments a la cambra europea. "És una qüestió humanitària que es canviï la llei", ha assegurat Romeva que ha exigit que s'apliquin les mesures que demana la PAH: la dació en pagament, que s'aturin els desnonaments d'habitatges habituals i que s'apliqui el lloguer forçós. "Si la UE com a tal no entén que els desnonaments no són un problema de les famílies, sinó que són un problema social, és que no han entès res de les conseqüències de les polítiques de la Troika", ha lamentat Romeva.
"No tenim la majoria parlamentària per canviar la llei però hi ha una majoria ciutadana que ho exigeix", ha destacat l'europarlamentari ecosocialista que ha assegurat, que "el problema de fons" és que el Congrés no respon als interessos de la majoria de la ciutadania. "Cal canviar de model i com s'està gestionant la crisi perquè ara la paga qui pateix i no qui l'ha provocat", ha denunciat l'eurodiputat ecosocialista que ha fet una crida a les institucions europees a actuar en benefici dels ciutadans.
Durant la seva intervenció, Romeva ha recordat, quan falta poc més d'un any per les eleccions europees, que "ara tenim un moment clau sobre la taula ho resolem via democràtica, ciutadania i amb sentit comú el càstig a la UE serà enorme i merescut". "El problema no està en el sistema, el problema és el sistema que permet que passi aquest drama", ha sentenciat.
RESPOSTA A ITURGAIZ
"No pot comparar ni posar al mateix nivell la mort de desenes de persones amb els "escraches", ha criticat Romeva a l'eurodiputat del PP, Carlos Iturgaiz a qui ha acusat de "falta de respecte" per totes aquelles persones que estan patint desnonaments.
(article by RaülRomevaiRueda, VicepresidentofGreens/EFA, andDelfinaRossi, adviser for economic matters, for the Publictaion 'Reclaim the Future: ideas, analysis and policies on Youth Emancipation',FYEG, 2013)
Youth unemployment policies are today on top on the political agenda. At least rhetorically, politicians of all colors mention in their discourses the huge challenge that youth unemployment means. Even Mr. Barroso, President of the European Commission, has been calling member state on the creation of job for young people in almost all its speeches during 2012. However, little change has been record. In fact, behind the speeches there is a classical cleavage: “ Young people argue with their parents, cross their legs, and chat when they should be working”, this was state by Socrates, 2,500 years ago and indeed, young people are seen as lazy, rebel and violent people that they don’t want to work. There are few of us that see youth not as a problem, but rather as a solution, while the problem is the dysfunctional economic and political system.
Today youth unemployment is used as an excuse to continue applying neoliberal policies such us the flexibilisation and precarisation of the labour market or the reform of the pensions system. They claim hiring and firing with a lower cost and paying lower contributions for pensions will actually contribute to reduce youth unemployment. The true is that young people in Europe suffer every day from the destruction of the welfare state, the privatization of basic services like water, the reduction on public expenditure and of course, the lack of jobs. Moreover, they point-out and criminalized young people who demonstrate or young students that decide to cut a road to protest for a better education. They want cheap workers. They want young people that accept mini-jobs or some internship or young people with high education able to work 24hs for a low salary. That is what Barroso is asking for.
One particularly group of young people in seriously risk of social exclusion are the so-called NEETS, Young people not in employment, education or training. At least not in formal education or training, which it doesn’t mean that they are lazy, they might be doing voluntary, care work or working in irregular situation, but definitely they are not able to earn any money and develop their life.
In a recent study develop by Eurofund, they point out the cost in terms of GDP that NEETS represent for European countries, where they state that “according to Eurostat, in 2011, 7.5 million young people aged 15–24 and an additional 6.5 million young people aged 25–29 were excluded from the labour market and education in Europe”. This figures means represents 13% and 20% respectively of each group of age and are higher 2-3 percentage points higher than in 2008, as a consequence of the crisis. Clearly, there is a systemic problem and not a personal problem of each young person or each family, it is neither just a problem of the financial crisis. NEETs are a social phenomenal that not only generates a huge cost in terms of GDP, but demotivate people from its social, civic and political participation, and it push young people to a social exclusion situation, making real the adjective of “lost generation”. However, numbers might be impressive, and the Eurofund study shows that the 13.941.264 NEETS in the EU generate a cost of 153.013.053.902 euros, which worth the 1,21% of EU’s GDP.
Since the beginning of the crisis, Spain was the EU country which increase the most its NEETs population, in a 34,4% of youth were NEETs in 2011, meaning 1.6 million people, which cost to Spain in terms of subsidies and opportunity cost 15.7 billion euros. This number might have increase in the last year, despite the fact of having a EU Commission force task in Madrid trying to sort out the problem. However, the country which performed the worst in 2011 was Italy, with 2,2 million NEETs and a cost of 32,6bn euros, follow by France and then UK. (see the table behind). NEETs are by definition a heterogeneous group of people, across and within each country. NEETs might be young early school leavers or high educated youngsters without jobs.
Nevertheless, NEETs figures help us to dimension how bad the situation is, for each single person and family and for the society as a whole. Before the crisis, young people tend to think that education plus effort where key to reach a job, nowadays that equation has been broken. There is also demotivation to continue study and poverty push young members of a family to get whatever-job or emigrate. NEETs are acting a reserve army of labour, contributing to the pracarization of the labour market for all workers and specially as a threat for youth in Europe so to accept any job at any condition. Young people not in employment, education or training need a social answer. The first answer must be a change in the paradigm, a change on ideology towards Social Justice. In the second place, societies have to include other types of activies, such us voluntary work, care work, political and civil work as an asset and not as a cost of its GDP, allowing individuals to reach a holistic approach for its education and emancipation. In other words: spending public money in grants or subsidies for young people who might be doing self-organized social activities must not been seen as a cost. Thirdly, we need to reach a level of emancipation from capital where no reserve army of labour is needed. For that, a fair fiscal system that allows redistribution at the European level is crucial.
Lastly, policies have to become more plural and detect exactly which are the needs of each group, for that aim young people have be integrated into the policy making process. The proposal of a European guarantee for young people (offering after a maximum of 4 months of unemployment, an offer for a job, education or job training) should be implemented as soon as possible. However, we have to overcome the current cliché of austerity to allow public expenditure act as a social buffer, avoiding social exclusion and poverty. We cannot let the current young and future generations being lost; we can neither offer them just cheap jobs. We have to fight every day to create fair conditions in the labour market and in our education system, but also we have to fight against their ideology. We need to be convinced that we, the 99% of the population which include the NEETs, can live better in a better word, because we have the Plan B, where B stands for Social Justice.
La comissió de Pesca del Parlament Europeu ha votat avui, per unanimitat, a favor de l'informe del qual he estat ponent, relatiu a la lluita contra la pesca il·legal, no regulada i no reglamentada (IUU, segons les sigles en anglès). El text preveu, entre d'altres, un procediment més ràpid per incloure en una llista negra a aquells països que no cooperen en la lluita contra IUU. Aquesta mesura aplana el camí a la Comissió per afegir nous països a la llista actual (actualment inclou vuit països: Belize, Cambodja, Fiji, Guinea Conakry, Panamà, Sri Lanka, Togo i Vanuatu) i per publicar una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals.
La llista negra comunitària és, per tant, una eina fonamental per lluitar contra la pesca il·legal.
Allò que demanem des dels Verds, ara, és que la Comissió ampliï la llista actual i hi inclogui-hi a altres països, com Corea, per exemple, dels quals tenim sobrades evidències sobre que han comès pesca il·legal, i fins i tot de violacions de drets humans a bord dels seus vaixells, en particular en aigües africanes.
Així mateix, a més d'augmentar la llista de països, però, la votació d'avui també aplana el camí cap a l'elaboració d'una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals, i aixó és el que, en tant que Verds, demanem que faci inmediatament.
La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada continua sent una greu amenaça per als estocs pesquers, i podria suposar fins a la tercera part de les captures mundials. Tot i que la UE ha introduït dures mesures contra la pesca il·legal, aquesta continua sent un importantíssim problema, també en el si de la indústria europea. Hi ha fins i tot casos en què empreses pesqueres europees tenen vaixells abanderats a països avui inclosos en aquesta llista, o que realitzen operacions des d'ells, la qual cosa els permet esquivar els reglaments pesquers comunitaris.
Finalment, si els països de la llista no canvien ràpidament el seu comportament, la Comissió hauria d'introduir sancions, incloses, encara que no només, sancions comercials.
És per tot plegat que confio que l'informe legislatiu que hem votat avui a la Comissió PECH del Parlament Eurupeu faci camí en la bona direcció.
La Comissió d'Afers Socials i Ocupació del Parlament Europeu ha aprovat avui la creació de la Garantia Juvenil Europea, un nou programa de finançament contra la desocupació juvenil en el marc del Fons Social Europeu. El Sistema Europeu de Garantia Juvenil és una proposta dels Verds al Parlament Europeu, aprovada pel Parlament Europeu el 2009 i adoptada pel Consell aquest any. Aquesta mesura busca garantir que tots els i les joves de la UE que portin més de quatre mesos sense feina o educació formal, rebin una oferta de bona qualitat d'ocupació, educació, aprenentatge o de pràctiques laborals.
Els Verds hem estat des del primer moment al damunt d'aquesta mesura. En tant que Vicepresident del Grup Verds/ALE, i portaveu per aquest assumpte a la Comissió d'Ocupació, considero el vot d'avui un extraordinari pas endavant per actuar davant el drama de la desocupació juvenil a Europa.
Aquesta iniciativa implica que la UE destini 6.000 € milions per al període 2014-20 per a l'aplicació del Sistema Europeu de Garantia Juvenil. D'aquesta manera, la principal prioritat del Fons Social Europeu, durant el proper període de finançament, passa a ser la lluita contra l'atur de les persones joves. Cada país haurà cofinançar la Garantia Juvenil i definir i implementar el programa, per la qual cosa és important fer campanya a cada país, i als seus governs, per tal que la mesura s'apliqui de manera universal.
En aquest sentit, hem assegurat que hi hagi un ampli marge per a l'aplicació de la iniciativa, sense distincions innecessàries. Això vol dir que s'ha d'aplicar a totes les persones entre 15 i 30 anys, independentment dels seus nivells d'educació, lloc de residència o altres distincions irrellevants.
Igualment, els Verds hem aconseguit que, a l'hora de desplegar el programa, la UE prioritzi els Estats on les taxes d'atur juvenil són més preocupants, i que garanteixi que el finançament no només es concentra en les mesures d'ocupació, sinó també en el grup d'alt risc d'abandonament escolar.
Avui, més de 7,5 milions de joves a la UE no tenen feina, no reben educació ni segueixen cap curs de formació. A més, una de cada dues persones joves a Espanya i Grècia estan a l'atur. La Garantia Juvenil aspira a assegurar als i les joves perspectives de futur. Sigui com sigui, la clau per a l'èxit de la mesura rau en la dotació financera, esclar, però també, i sobretot, de si se l'acompanya amb un radical canvi de rumb pel que fa a les polítiques públiques, com per exemple acabar amb les retallades en la despesa social i les malanomenades polítiques d'austeritat.
Bruselas, 23 de abril 2013
Desempleo juvenil
La eurocámara aprueba el instrumento de financiación de la UE para reducir el desempleo juvenil
La Comisión de Asuntos Sociales y Empleo del Parlamento Europeo aprobó hoy la creación de la Garantía Juvenil Europea, un nuevo programa de financiación contra el desempleo juvenil en el marco del Fondo Social Europeo. Los Verdes celebraron que se destinen 6000€ millones para financiar la ejecución del Programa Europeo de Garantía de la Juventud (1). Los Verdes desde el primer momento han estado presionando para medidas de la UE para hacer frente a los altos niveles de desempleo juvenil en Europa y fueron quienes propusieron la creación de un "sistema de garantía de la juventud". El portavoz de Verdes/ALE de la Comisión de Empleo y eurodiputado de ICV, Raül Romeva, declaró:
El voto de hoy es un paso más para actuar frente al drama del desempleo juvenil en Europa. La UE destinará 6000€ millones para el período 2014-20 para la aplicación del Sistema Europeo de Garantía Juvenil. De esta manera, la principal prioridad del Fondo Social Europeo durante el próximo período de financiación pasa a ser la lucha contra el desempleo de las personas jóvenes. Cada país deberá co-financiar la Garantía Juvenil y definir e implementar el programa, por lo que es importante hacer campaña a cada gobierno para que se aplique de la manera universal.
En este sentido, hemos asegurado que haya un amplio margen para la aplicación de la iniciativa, sin distinciones innecesarias. Esto significa que se debe aplicar a todas las personas entre 15 y 30 años, independientemente de sus niveles de educación, lugar de residencia u otras distinciones irrelevantes.
Igualmente, los Verdes hemos conseguido que la UE priorice los Estados donde las tasas de desempleo juvenil son alarmantes a la hora de desplegar el programa y. garantice que la financiación no sólo se concentra en las medidas de empleo, pero también se destine al grupo de alto riesgo de abandono escolar.
Hoy más de 7,5 millones de personas jóvenes en la UE se encuentran sin empleo, no reciben educación ni se están formación, y una cada dos personas jóvenes en España y Grecia están en paro, la Garantía Juvenil debe otorgar alguna perspectiva a los y las jóvenes sobre su futuro. Pero hay que se claros, la iniciativa es un importante instrumento financiero que debe ser completado por otras políticas públicas, como es el fin de los recortes del gasto social y las políticas de austeridad.
(1) El Sistema Europeo de Garantía de la Juventud es una propuesta de los Verdes en el Parlamento Europeo, aprobada por el Parlamento Europeo en 2009 y adoptado por el Consejo este año. La Garantía Juvenil busca garantizar que todos los y las jóvenes de la UE que lleven más de cuatro meses sin empleo o sin educación formal, reciban una oferta de buena calidad de empleo, educación, formación o prácticas laborales.
La comissió de Peticions del Parlament Europeu estudiarà, demà dimecres, 24 d'abril, a partir de les 15h00 quatre peticions presentades per ciutadans europeus referents a les pràctiques bancàries sobre hipoteques a Espanya i onze peticions sobre la venda de productes financers d'alt risc, com ara les participacions preferents. Tres dels peticionaris sobre les preferents intervindran al debat en comissió parlamentària. Més @ http://epfacebook.eu/akT
Participacions preferents
Nombrosos inversors minoristes han fet arribar la seva veu al Parlament Europeu a través de queixes adreçades a la comissió de Peticions sobre els "abusos" comesos en la venda de productes financers d'alt risc, com ara participacions preferents o cèdules hipotecàries.
Els peticionaris sostenen que les entitats bancàries no han complert amb la directiva 2004/39/CE sobre Mercats i Instruments Financers (MiFID) que estableix una sèrie de normes per protegir als estalviadors. Aquesta llei europea va ser aprovada al 2004 i transposada a la legislació espanyola al 2007 i 2008.
Jaume Campuzano Casas, signatari de la petició 949/2012; José Manuel Estévez Rodríguez, signatari de la petició 1343/2012, en nom de la Plataforma d'Afectats Vigo Val-Miñor; i Xesus Dominguez Dominguez, signatari de la petició 1498/2012, en nom de la Coordinadora de Plataformes d'Afectats per les Participacions Preferents i Obligacions Subordinades; seran presents en el debat en comissió parlamentària, dimecres 24 d'abril a les 15h00.
Hipoteques i dació en pagament
La comissió de Peticions també analitzarà 4 queixes rebudes referents al mercat hipotecari a Espanya. Dues d'elles -una signada per un ciutadà en nom de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca- estimen que el Govern espanyol incompleix amb l'article 47 de la Constitució espanyola, segons el qual "tots els espanyols tenen dret a gaudir d'una vivenda digna i adequada". Les altres dues peticions reclamen la introducció de la dació en pagament.
Les actuals polítiques austericides dels governs europeus s'acarnissen especialment sobre la gent jove. La solució passa, per tant, per canviar el rumb, per acabar amb la falàcia d'aquesta malentesa austeritat, d'aquesta trampa ideològica que diu el que no és, fa el contrari del que toca, i s'aprofita de la situació per treure'n profit, ideològic i econòmic.
En aquest mar de despropòsits és dificil trobar raids on pujar, i encara menys barques amb les quals navegar. I tanmateix és possible. Cal creure-s'ho, igual com cal construir sinergies per dissenyar i convertir l'alternativa en realitat.
Un exemple de com fer-ho és la Garantia Juvenil Europea, la European Youth Guarantee, una idea de Verds/ALE que està fent un extraordinari recorregut, i que ha estat finalment incoporada a l'agenda, tant de la Comissió Europea com de la Presidència del Consell.
Pot semblar una simple ampolla d'aigua surant enmig d'un mar salat. El valor afegit, tanmateix, rau en que aquesta és l'aigua potable, la que es pot beure, la que permet salvar la vida, la que manté l'esperança que, al final, encararem el rumb correcte, i arribarem a bon port.
D'entre les moltes coses que cal destacar de l'Assemblea (la X) d'ICV, celebrada aquest cap de setmana a Viladecans, una de les que més interès ha suscitat de portes enfora ha estat el de les resolucions, i concretament una, la que té a veure amb l'exercici del dret a decidir. No és, en absolut, un fet casual, sinó que denota el moment d'extrema sensibilitat i complexitat que vivim.
Aquesta resolució no és el text més important de l'Assemblea. Aquest títol, el de text més significatiu, recau sens dubte en la ponència política, on s'aborden els grans eixos polítics i estratègics d'ICV pels propers anys, inclòs el fet nacional, però en què de manera clara diàfana, valenta i innovadora s'aborden també altres aspectes estructurals, de canvi de model i de sistema, de maneres d'organitzar-se i de construir sinergies, de reptes assolits i de fites per aconseguir. D'això ha anat, sobretot, l'Assemblea.
Si he de resumir el conjunt dels tres dies en una frase, seria la següent: Una Assemblea que ha servit per carregar-nos (encara més) d'arguments, per assumir els propis límits organitzatius, i per constatar que, per transformar, cal sumar, sí, però que per poder sumar ens hem de transformar.
En Joan Herrera ha fet un bon resum dels debats, aquest matí, a l'entrevista que li ha fet l'Ariadna Oltra, a Els Matins:
És cert, també, que el debat sobre el fet nacional no és el més central dins de l'ADN de la formació. D'altres qüestions, moltes d'elles singularitzades en nombroses resolucions, 27 en total, així ho posen de manifest. Aquestes mocions aborden necessitats -urgents- com la lluita contra la privatització de l'aigua o el fracking, la necessitat de tancar les centrals nuclears, la defensa dels serveis públics, la construcció d'una Europa més democràtica a partir d'un nou procés constituent, l'oposició a la reforma laboral, la necessitat d'una renda garantida ciutadana, o el suport al poble saharaui, entre d'altres.
I, tanmateix, la resolució realtiva a l'exercici del dret a decidir significa clarament un pas més en el compromís, inqüestionable, d'ICV per abandonar l'statuo quo actual, i d'avançar, sense tancar cap porta però deixant clar quins són els passos que entenem que cal seguir per fer-ho: i aquests comencen amb la celebració d'una consulta que deixi ben clar si el poble de Catalunya vol (o no) que l'ara país esdevingui un estat.
Aquest ha estat, sens dubte, un dels temes que més debat han provocat al llarg dels darrers mesos, dins i a l'entorn de l'organització. En qualsevol cas, el text, resultat de les converses i de les aportacions provinents de diversos sectors i sensibilitats, és un molt bon exemple del procés, complexe però inexorable, en favor de l'exercici del dret a decidir.
En aquest sentit vull destacar la gran voluntat d'acord que, majoritàriament, hi ha hagut en el procés pre-Assembleari, i Assembleari, tal i com posa de manifest el fet que el text hagi estat votat per una inqüestionable majoria (més de 800 vots a favor, per només 11 vots en contra i 43 abstencions).
I com que crec que el tema es mereix algun cosa més que un tuit, o un titular, aquí deixo el text finalment adoptat:
RESOLUCIO SOBRE L’EXERCICI DEL DRET A DECIDIR adoptada per la X Assemblea d'ICV, 21 d'abril de 2013, a Viladecans
ICV s’ha pronunciat sempre a favor del dret de Catalunya a l’autogovern i a l’autodeterminació. El PSUC i l’ENE varen lluitar per les llibertats nacionals durant la dictadura i, posteriorment ja en democràcia, varen treballar per aconseguir el màxim nivell d’autogovern possible en cada situació històrica, donant suport i sent determinants en l’Estatut de 1979. Posteriorment ICV va contribuir a elaborar l’Estatut de 2006 que pretenia un nou acord d’inspiració federal amb l’Estat.
La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va desnaturalitzar l’Estatut elaborat pel Parlament de Catalunya, pactat i reformat a la baixa a les Corts espanyoles, i amb el suport ampli en referèndum pel poble català l’any 2006.
Les polítiques de recentralització dels governs del PSOE i del PP han demostrat la seva nul·la voluntat de satisfer les aspiracions de la major part del nostre poble. Com a conseqüència, Catalunya s’ha manifestat a favor del dret a decidir en les mobilitzacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 i ha expressat el seu suport a aquest dret en les eleccions del 25 de novembre del 2012.
Ara és necessària una consulta per conèixer la voluntat del nostre poble, per tal que pugui decidir el seu futur en plena llibertat. Per això ICV va donar suport a les declaracions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2012 i del 23 de gener i el 13 de març de 2013, aprovades per àmplies majories parlamentàries. D’altra banda, un procés nítidament democràtic i pacífic és essencial i alhora pot ajudar a obtenir la comprensió internacional que podrà possibilitar trobar vies de diàleg i de solució i posarà en evidència la intransigència i el sectarisme del govern espanyol que vol impedir allò que a Escòcia, dins el Regne Unit, o al Quebec, dins el Canadà, és possible i normal.
Tenint en compte que la consecució de l’Estat propi, en un estat federal, confederal o en el marc de la UE, va ser una de les trenta prioritats aprovades en la Convenció de la coalició, que va elaborar el Programa electoral per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, és el punt de trobada i de major consens entre les diferents concepcions de relació amb l’Estat espanyol, tan en el si d’ICV com en la societat catalana en general, i després de constatar que l’estatus quo actual és insostenible, la consulta ha de donar resposta a si la voluntat dels catalans i les catalanes és constituir o no Catalunya en un Estat propi que pugui decidir lliurament la seva relació amb l’Estat espanyol.
Per tot això ICV expressa:
1. La seva radical oposició a l’actitud antidemocràtica del govern del PP i denuncia la mentida flagrant del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha afirmat que el referèndum o la consulta no són possibles dins la legalitat vigent, opinió que xoca amb les expressades per destacats constitucionalistes que avalen que la consulta es pot realitzar dins el marc legal actual sense necessitat de reformar la Constitució.
2. En el procés cap a la consulta, ICV ha de ser actora i jugar un paper proactiu, fent arribar a la resta de forces polítiques i a tota la societat catalana les seves propostes, amb la voluntat de construir àmplies majories i aconseguir que el procés sigui rigorós, seriós i basat en el màxim consens polític i social.
3. La necessitat de reconduir a Catalunya el procés cap a la consulta constituint dos marcs indispensables per al seu correcte desenvolupament:
a) Una comissió parlamentària sobre el dret a decidir, com a concreció de la decisió de que és el Parlament la institució que ha de dirigir el procés i adoptar les decisions rellevants (propostes a aprovar al Parlament, negociació amb el govern central, contactes internacionals, data de la consulta, pregunta, accions posteriors a la consulta, etc.).
b) Un pacte o acord nacional pel dret a decidir que integri govern, grups parlamentaris i representació àmplia i plural de la societat civil, com a marc de debat i discussió sobre les decisions a adoptar.
4. Consegüentment amb la voluntat de tenir un paper actiu en l’exercici del dret a decidir, constituirem en el marc d’ICV un grup de treball sobre l’exercici del dret a decidir, que haurà d’elaborar i concretar les propostes que ICV haurà d’exposar i defensar en el marc de la comissió parlamentaria i del pacte nacional, com a conseqüència lògica de la voluntat de la nostra organització de jugar un paper d’impuls de la consulta i de recerca del consens, similar al que ICV va exercir en el procés d’elaboració de l’Estatut de 2006. El grup de treball haurà d’elaborar, entre d’altres qüestions, una proposta de pregunta per a la consulta que haurà de ser clara i inequívoca i que posteriorment haurà de ser pactada amb la resta de forces parlamentàries i la societat civil.
5. Finalment, ICV reafirma la seva voluntat de contribuir a un procés basat en el respecte al debat plural de totes les posicions i en la decisió que el referèndum o la consulta han de tenir lloc durant aquesta legislatura. Un cop coneguda la pregunta oficial, ICV celebrarà una consulta interna, tal i com preveuen els seus Estatuts, per fixar la posició de la nostra organització.
ICV durant aquest procés vincularà la seva defensa del dret a l’autodeterminació a una lluita radical contra les retallades de l’Estat de Benestar i contra la corrupció, com a expressió de la nostra concepció que els drets nacionals i els drets socials són indestriables.
