Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Em felicito, constato, certifico, celebro, ens insto, ens convido, m?ensumo i em calço de nou

Em felicito que, en unes eleccions tan importants (històriques) hi hagi hagut una participació tan elevada. Sí, a la gent li interessa (o almenys li preocupa) la política.

Constato que Catalunya ha votat clarament en contra de les polítiques d’austeritat que, de manera tan perillosa, hipotequen països sencers, i fins i tot el somni europeu en el seu conjunt.

Certifico que en aquest país hem de fer una certa reflexió (i també autocrítica) davant del fet que cap enquesta ni tan sols insinuava aquests resultats, i que la imatge projectada pels mitjans, també públics, ha quedat esmicolada per la realitat.

Celebro que, després de tanta (i bona) feina d’oposició, ICV-EUiA hagi tret els millors resultats de la seva història, i hagi recuperat l’escó per Lleida.

Ens insto a les forces d’esquerres a sumar en favor d’un model de país i de societat que es fonamenti en principis com la justícia social i ambiental, la transparència política, la participació democràtica, la guerra a la corrupció i la responsabilitat intergeneracional. L’entrada de les CUP és significativa, i indica moltes coses.

Ens convido a les formacions favorables a exercir el dret a decidir (87 diputats i diputades) a no defraudar les expectatives que milers de ciutadans i ciutadanes van dipositar en nosaltres el passat 11 de setembre. Ara és el moment, demà serà tard.

M’ensumo que ahir es va sembrar la llavor d’un nou país més plural, més dinàmic, més valent, més just, més actiu, més participatiu i, per tant, una mica més real.

Em calço de nou i continuo avançant, que el camí cap a Utopia és llarg, i ple d’imponderables.



  1. D’acord amb tu Raül, pero no obviem com volen els unionistes, que el primordial es la sobirania, desprès ja ens “barallarem”, entre catalans per les polítiques socials, i espero que acabem amb la austeritat que ens ofega. pero primer de tot el pais.
  2. Companys, no veig la incompatibilitat per enlloc. Que la nostra feina vagi endavant configurant un nou país però just i sostenible. M’ha fet molta pena com, ara tothom vol lluitar per un ideal però molt poca gent es preocupa de que quedi un món on aplicar els resultats.
  3. Hola Raül,

    suposo que vas escoltar la valoració de les eleccions den Joan Herrera diluns migdia.

    Em va indignar molt la posada en escena. Semblava que volia estat molt enfadat i volia imitar un estil dur però amb molt poca gràcia,  estava molt condicionat per les CUP (por?) però en realitat semblava de C’s. Acabareu fent un front anti-Mas populista amb C’s.

    No acabo d’entendre el paper d’ICV sobre les retallades. Tinc molts dubtes però a mi m’han fet creure que la caixa la té Madrid i que no tenim diners. Potser podem ajustar les retallades o matisar-les, potser fer concessions de cara a la galeria però la realitat és que no hi han diners per pagar nòmines. Llavors enfoquem propostes: que tothom mengi i tingui habitatge digne potser?  Potser un estat pot fer front a l’austeritat amb altres polítiques però una cominutat autònoma no.

    Sobre el Dret a Decidir, va dir que ell ara marca l’agenda i no només en Mas i ara toca parlar d’altres coses. Per ICV el dret a decidir és una prioritat o una cosa que oferiu a canvi de concesions dels altes partits? Va quedar molt malament la forma d’enfocar-ho.

    Tot i que no us he votat he ajudat a fer-vos campanya entre coneguts descontents amb el PSC i que sabia que éren incapaços de votar partits independentistes purs. 

    Finalment, us heu plantejat que potser éreu un mal menor, una alternativa a un PSC patètic i que potser heu crescut més perquè els altres éren molt dolents i no tenien més altrnatives que per les vostres bondats? 

    Gràcies per l’atenció.

    Salut!

     

  4. Felicitats pels resultats i per la teva independència de pensament, Raül. I gràcies per la feina de difusió que fas sobre Catalunya entre els altres membres del Parlament Europeu. És molt important que coneguin la nostra realitat sense intermediaris. L’aval al dret a decidir ha estat espectacular. I qui podia somiar, fa quatre dies, una majoria absoluta independentista al Parlament? 
    Volia recomanar-te un bloc que he descobert recentment, escrit per l’Oriol Vidal-Aparicio (professor de ciències polítiques que viu als Estats Units, que ja va publicar a Vilaweb un bloc sobre les eleccions americanes del 2008). El bloc es diu Catalunya: Per Què Espanya? i fa un plantejament que em sembla molt intel.ligent: “Repte a l’unionisme: Derrota dialèctica per incompareixença?”, posant èmfasi en la poca capacitat de seducció del projecte espanyol i en els pseudo-arguments pro-unionistes.

    Li passo també al Tremosa perquè val molt la pena. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Catalana/PPCC/Andorra per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent