Horitzó Europa sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea en cas d?una eventual independència
La manifestació que es va produir el passat 11 de setembre a Barcelona amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” ha situat la continuïtat o no de Catalunya dins la Unió Europea en el centre del debat sobre la independència. Conscient que la integració d’un hipotètic Estat català a la Unió Europea constitueix un punt cabdal del debat sobre la independència, Horitzó Europa ha estat treballant aquesta qüestió des de fa uns anys. Fruit d’aquest treball, el febrer del 2010, en el marc d’una Jornada sobre l’ampliació interna de la UE, es va presentar l’Informe sobre la viabilitat del procés d’ampliació interna a la UE, elaborat pel Professor de la Universitat de Stanford, Antoni Abat. Partint d’aquestes reflexions, i en el marc del debat obert sobre la pertinença d’una Catalunya independent a la Unió Europea, Horitzó Europa vol fer les següents consideracions:
1. Catalunya és un territori de la UE, del mercat comú, de la zona euro i de l’espai Schengen, que compleix tota la legislació de la UE. En aquest context, l’estatus d’una eventual Catalunya independent al sí de la UE seria una qüestió que s’hauria de negociar políticament. Totes les parts tindrien interès en trobar una solució satisfactòria per no posar en risc la continuïtat de l’euro.
2. Els Tractats europeus no estableixen quin procediment cal seguir en cas que un territori d’un Estat membre s’escindeixi. Tampoc preveien cap procediment en el cas de l’annexió d’un territori exterior a la UE a un Estat membre i es va trobar una solució política per la unificació d’Alemanya l’any 1991.
3. Una hipotètica independència de Catalunya significaria que l’actual Regne d’Espanya es dividiria en dos nous Estats. No existeix cap referent que avali que el nou Estat espanyol resultant d’aquest procés continuaria sent membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que actualment, ni tampoc que el nou Estat català hagués de començar el procés d’adhesió a la UE partint de zero. Tot i mantenir el seu nom, la nova Espanya passaria a tenir 37 milions d’habitants i hauria de renegociar les seves condicions d’adhesió a la UE (nombre d’eurodiputats, vots al Consell, aportació als pressupostos comunitaris, etc.). Igualment, una Catalunya independentment seria hereva de l’antiga Espanya, i tindria els mateixos drets i deures davant la Unió Europea que la nova Espanya. Així doncs, caldria negociar els termes de l’adhesió de Catalunya però no es posaria en dubte la continuïtat de l’estat Català dins la Unió Europea.
4. Tot i que els Tractats europeus no preveuen la secessió d’un Estat membre, el dret internacional regula aquests casos a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats. Aquest Tractat estableix que quan una part d’un territori d’un Estat es separa per formar un nou Estat tots els tractats ratificats per l’Estat predecessor continuen en vigor en els nous Estats successors. Malgrat que Espanya no ha signat la Convenció de Viena, forma part del dret internacional i, en cas d’independència de Catalunya, tindria un valor interpretatiu per a la Unió Europea. A més, entre els 27 Estats membres de la UE, n’hi ha 6 (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Polònia, Txèquia i Xipre) que han signat aquesta Convenció i que, per tant, estarien obligats a reconèixer tant la nova Espanya com Catalunya com a estats successors dels drets i obligacions internacionals contrets per l’antiga Espanya, cosa que inclou l’adhesió dels dos nous Estats a la Unió Europea.
Davant d’aquests fets, i tenint en compte les clares avantatges (i algún inconvenient) que suposaria per a Catalunya sortir de l’Euro, devaluar la moneda pròpia i declarar odiós part del deute [3], posiciona a l’esquerra catalana en la posició ideal per a liderar un gir radical (a la “islandesa”) en la recuperació dels drets socials i en obrir camí cap a un futur molt esperançador...
[1] http://www.vnavarro.org/?p=7308&lang=CA
[2] http://old.kaosenlared.net/noticia/la-gran-regresion
[3] http://www.rebelion.org/noticias/economia/2011/8/por-que-son-odiosos-los-acuerdos-firmados-con-la-troica-%28ue-bce-y-fmi%29-133927