“… la follia mena cap a una absència d’obra…” Michel FOUCAULT “… hom pot ser foll fins el grau que li abellisca amb tal de que ho reconega…” Erasme DE ROTTERDAM Hem estat tripulants en la Nau dels Folls, en els ports del Seny ens donaven rebaix, vestíem parracs, anàvem bruts
ONCE A TIME UPON IN VALENCIA WITH OUR SILENCED “SUD-RENDERS” De tant que digueu no, augmenteu de valor, Per salubritat, destapeu l’envelat, Quina inanició, en clau Fa Major, Muntanyes d’asfalt, cambres del trellat, Periòdics sobrers, ben pàl·lids corcons, Gasetes d’empatxos, consellers polits, Lluents despatxos: llepaculs i xuplons, Directius estrangers, patxorra i enfits,
Jo llegia Freud mentre et descordaves els pantalons, Eren les onze passades, la nit cobria els bancals, El rentaplats ronronejava un monòleg de fons, N’hi havia vapor d’aigua calenta en els cristalls, Al mateix moment, van cobrir-nos els edredons, Quan no t’hi veus, la veu escampa mil regals, Quant tot és nou, el gest
Per cortesia de Blai Produccions (“tu t’ho graves en cinc segons / mentre cliques els botons”), ací oferim un video amb imatges de la primera presentació de Rizoma a l’Auditori de la Nucia. Es tracta d’un video iniciàtic, que comença amb la sintonia del programa “A poqueta nit” de Ràdio Sarrià, intercalada amb imatges festives i
“aquesta és l’estima neta on el temps s’expandeix” Jo t’ho dic en un valencià universal, amable: “Els cossos són anècdotes, les ànimes categories”, Al cor dels gestos de les memòries vívides: “la millor complaença: els besos que no es damnen”, Són indicis i ecos ressonants que s’espiralitzen: “sembrarem
“Entrava llargament en el recer del jardí dels cinc arbres”. Salvapor Esk(r)iu Immanuel Can’t, Pax perpetua “Avui, si veniala lluna morta,l’amor cantariaque truca a la porta” MMM Molinera del Pla: pescarem bones truites, Tirarem l’hamet enviscant-lo d’erugues Al riu de les ànimes que mai remuguen: Són irèniques
“¿Qui t’ha dit a tu que no hi ha una forma més divertida de cel·lebrar el dia de Santa Rita, patrona dels funcionaris?” Ja no hi ha prolegòmens als conductes bastards, Flàviatrista: són sis-cents euros per reomplir, Atoneu: posa els papers a la taula dels avatars, Procust: talla les siluetes dels mots enfervorits, Ja no hi ha
“Diu la miula: ¿què fas, gat? ¿què fas, miula? Diu el gat” Travallengua popular callosí “Una guatla dins del blat, Diu la guatla: ¿què fas, blat? ¿Què fas, guatla?, diu el blat” Popular sudvalencià La Guatla em pregunta pel Blat; Li dic, sincer: “Guatla, sóc jo! ¿Qui ets,
SONETO À MANEIRA DE UM ERUDITO SEBASTIANISTAPENSANDO AS SENSAÇÕES, CEGANDO TUA VISTA “Áncoras do céu / Fils de transparència / Vent de tot el que és meu / esta ardente paciência” “Já voltou você para Lisboa”,Seras o nosso retornado,Provando a bela sorte nova,No luar da saudade e do fado, Seras uma sombra no Rossio,Obscuro duplo
SONET ZOOLÒGIC RE-KHALIFIKANT LA FAUNA,NO TRIES MAI: SIGUES CARÍCIA I SIGUES ESPASME! “per motius que la ciència encara no havia aclarit completament, tots els batlles d’aquella població acabaven tornant-se estúpids: s’ho tenien tant cregut que el Poder municipal els pujava al cap com una mala cosa,
SONET SUD-VALENCIÀ EVOCANT EL TEU POTENT VOLTATGE LA CAMBRA ERA UN TERRATRÈMOL DINS EL BLAU ONATGE Algú ens haurà escrit A la recerca del tremp decebut, Vam vagarejar pels ports blancs: era Spring in Saloniko, Cantàvem molt i vam retratar algun succeit bonico, Cooperant amb astúcia vam caçar un gran mamut!
Escrivia sobre putes i em van regalar “El Cèrcol”, Era un any de canvis postergats, havia anat a Madrid, M’he quedat tort al conviure amb Nora Barnacle, Per molt que estimes sempre trobaràs un despit, Per molt que oblides trobaràs llenya a feixos, Hi ha qui encén fogueres per als honestos erudits, T’ho diria
“fumar-se l’infumable, afamar-se amb l’infame” Quina cistella de contistes a la plataforma global, Vinga exotismes curts, vinga secretets de Dan Brown, Vinga panòptic perplex per a enramadar-nos l’oix, Vinga el truc dels paràgrafs "de dalt cap avall"! Quina cabassada de relats non-sensichal per a nois, Vinga pulitzers de prometeus ben subordinats, Vinga capitalins
“Béeééée… bééee…bééeeéé!”, canten els ramats. “ "Lalaaalaa… lalaaalaaa… lalaaalaalaaa!”, canta la joventut. “Sí, sí, sí! Sí, sí, sí! Sí, sí, sí, sí-sí-sí!”, canten els entusiasmats. L’absència de l’obscé, el bes a l’abís,El saberut entubat, l’oboè ubicu, L’obliteració bíblica i proverbial,El bibelot lobular, el belar substitutiu, La reverberació sobrada d’Absalom,Els bitllets embullats, la fòbia a l’abscés,La
L?ornament menor d?Adorno damnant-se als forns, Els daus ensobinats del druïda sonàmbul i paulatí, L?opal·lescent torbament d?una adoració indefinida, El torn maulador de l?esgrogueït fullam principatí, La donació al Vent d?un brindis saborós i valencià, El plaer tipogràfic d?un pantagruel.lisme atípic i greu, El rapte d?Europa una altra volta sota les deformacions, La lil.liputenca