Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
“… la follia mena cap a una absència d’obra…”
Michel FOUCAULT
“… hom pot ser foll fins el grau que li abellisca amb tal de que ho reconega…”
Erasme DE ROTTERDAM
Hem estat tripulants en la Nau dels Folls,
en els ports del Seny ens donaven rebaix,
vestíem parracs, anàvem bruts i teníem polls,
escridassàvem cantant al nostre arraix :
« Indòcils els qui s’ofeguen als profunds tolls
i a l’alba són cremats com a convictes,
ni ara ni mai doblarem els nostres genolls,
encara que ens enfonsen tots els edictes!”
Hem viatjat pel món clar, marcats amb l’Estigma,
en les ciutats anònimes escampàvem una altra sentor,
però els convencionals es perdien tot l’Enigma :
l’Hiper-Real accelera amb agilitat i amb fervor
els colps de sentit que uneixen les xàrcies de dendrites.
¡Feliços els qui viuen per un gram de salabror!
Imatge: “Nau dels Folls”, de Hieronymus Bosch, eventual alegoria del blocòdrom de Mesvilaweb: de totes les qualitats de follia col·lectiva, la nostra s’assembla prou a la del personatge Simplicissimus de Grimmelshausen: a voltes, ens trenquem molt el cap entre l’ideal moral de la dignitat i la realitat corrupta i agressiva on estem inserits; altres voltes, reaccionem amb tendres ingenuïtats d’antologia; sempre reixim amb qualsevol entusiasme que no aconsegueix transformar l’ordre moral que pretenem redefinir. I així anem sobrevivint, entre treballs privats i penes públiques: e la nave va!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que ja és prou. Efectivament la nau dels Folls, la reserva “índia”. Vius no ens engatin a tots com als aborígens australians. M’abelleix ser-hi a la nau de Vilaweb, la nau dels folls i condemnats