“¿Qui t’ha dit a tu que no hi ha una forma més divertida
de cel·lebrar el dia de Santa Rita, patrona dels funcionaris?”
Ja no hi ha prolegòmens als conductes bastards,
Flàviatrista: són sis-cents euros per reomplir,
Atoneu: posa els papers a la taula dels avatars,
Procust: talla les siluetes dels mots enfervorits,
Ja no hi ha embadal·liments als registres d’abans,
Sísif: desclassifica tota la filera de dossiers,
Minienerva: ves batent l’era dels suplicants,
Papitu: tira-li dacsa als pollastres desnodrits,
Ja no hi ha ziga-zagues als trajectes crucials,
Esculapi: tira-li les culpes als malalts desoïts,
Rita: fes més obedients els temaris estatals,
Pretenci: arranja events acolorits i massius,
Adam: obri tres expedients a cada comerciant,
Encanterina: vigila les petges d’eixos passamans!
Tenim bons caramel·los per al qui transigix
I bona tralla per als dotze que ens dissentiran!
Escrit al Pla del Castell (Altea).
Bibliografia imprescindible: Anton THÈKHOV, El signe d’admiració (s’hi explica la història d’un funcionari que no podia dormir perquè en quoranta anys de servei escrivint papers no recordava cap moment en que haguera gargotejat ni un sol signe d’admiració que, com tothom sap, s’empra per a expressar “entusiasme, indignació, còlera, alegria i altres sentiments”)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per admiració que no es perdi. Els daus dels mites juguen al poker de la des-classi-cosi-cació i amollen interrogants de lucidesa.