Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
“Entrava llargament en el recer
del jardí dels cinc arbres”.
Immanuel Can’t, Pax perpetua
“Avui, si venia
la lluna morta,
l’amor cantaria
que truca a la porta”
Molinera del Pla: pescarem bones truites,
Tirarem l’hamet enviscant-lo d’erugues
Al riu de les ànimes que mai remuguen:
Són irèniques i melòmanes, càlides pluges,
Cauen aquàtiques com milers d’espurnes,
Molinera ben meua, tu poc t’enutges,
tu bé complaus a les trobades ebúrnies,
aniré ben aprop i et pintaré les ungles!
Deixarem enrere les cendres túrbides,
Serà estiu i se’ns reverdiran les fulles:
Aniré al teu molí de les terres ocultes,
somriurem damunt el blat dels aleluies!
Desvanits, quan els cors se’ns inunden
De sentiments sincers i carícies fúlgides…
Imatge: Cementeri de Callosa d’en Sarrià, en la carretera que va camí d’Algar i de Tàrbena. L’emplaçament d’aquest cementeri, inaugurat allà pels anys 1.920, s’ha anomenat popularment “Pla de la Molinera”. Llegint Manuel Baixauli i les seues històries manuscrites de la ultratomba valenciana, m’ha emergit la necessitat d’escriure sobre el més enllà – m’ha eixit cantant en la dutxa–, com si escriguera sobre un “molt ací” gens incruent i prou conciliador, després he pensat en l’efecte terriblement pacificador de l’”heroïna”, tal com me l’han descrit diversos testimonis: es tracta d’un sonet blanc, com blanc és el to cromàtic del dol en la cultura xinesa, també és blanc el silenci comprensible i blanca és la ceguesa davant d’una vasta eclosió de llum anímica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
damunt el blat delsal·leluies. Callarem davant l’eclosió de llum. Fora del temps. Bona nit i gràcies per recordar-te’n d’ella, na Maria Mercè