Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

29 de novembre de 2007
6 comentaris

SONET TÀNTRIC SOBRE LA NECESSÀRIA ENTROPIA ENUNCIATÒRIA / ET CANVIE UN PAÍS DERRANGLAT PER UNA ESTONA METANOICA!


 “Béeééée… bééee…bééeeéé!”, canten els ramats.

     “   "Lalaaalaa… lalaaalaaa… lalaaalaalaaa!”, canta la joventut.

      
 
“Sí, sí, sí! Sí, sí, sí! Sí, sí, sí, sí-sí-sí!”, canten els entusiasmats.

L’absència de l’obscé, el bes a l’abís,
El saberut entubat, l’oboè ubicu, 
L’obliteració bíblica i proverbial,
El bibelot lobular, el belar substitutiu,


La reverberació sobrada d’Absalom,
Els bitllets embullats, la fòbia a l’abscés,
La ubèrrima brega del laboral,
L’obertura triturable de l’altra Albió,
                                                                                                                   

La bàscula absurda dels pecats asclats,
El ceptre obedient de la llibertat a calbots, 
Els escribes copistes i abreujants, 


El ball làbil de paraules com bulbs, 
La soca absolta abandonada al bancal,
La plaça, capsa de relapses moribunds, 


Els becs paraboladors abolint el banal!

————-

Imatge: El filòsof francés Gilles Deleuze en la seua arquetípica fotografia enmig dels espills: la seua posa fatigada reverbera fins perdre’s. Ens ha dit: "L’energia de la imatge és dissipativa. La imatge s’acaba aviat i es dissipa, perquè ella mateixa és el mode d’acabar. Capta tot allò possible per a fer-ho saltar. Quan es diu "he fet la imatge" és que aquesta volta s’ha acabat, que ja res resta de possible. L’única incertesa que ens fa continuar és que fins i tot els pintors, fins i tot els músics mai estan segurs d’haver aconseguit fer la imatge". I també: "Hi ha quatre formes d’esgotar allò possible: formar sèries exhaustives de coses, acallar els fluxos de veu, extenuar les possibilitats de l’espai, dissipar la potència de la imatge".

 

  1. …exercint l’abolició d’allò banal, equidistants d’un punt imaginari, la soca abandonada al bancal…el rizoma internàutic inventant vida. Tu ja no m’estimes, JC., però no hi fa res. Tornaran a néixer bolets abans no s’acabi la tardor. Cordialment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!