Anotacions rizomàtiques

SONET ZOOLÒGIC RE-KHALIFIKANT LA FAUNA,
NO TRIES MAI: SIGUES CARÍCIA I SIGUES ESPASME!

                               “per motius que la ciència encara no havia aclarit completament, tots els batlles d’aquella població acabaven tornant-se estúpids: s’ho tenien tant cregut que el Poder municipal els pujava al cap com una mala cosa, començaven diguent “jo sóc l’alcalde, jo sóc l’alcalde!” i acabaven embriagats i dissoluts de tant beure el liquor verinós  de l’arbritisme excloent…”

Bon dia, lèmurs saltironejadors dels despatxos oficials,
el sol arranca com un prodigi enlluernant la vida,
vosaltres brandeu els vostres reglaments parcials,
jo m’ature davant les ones àcides, sóc qui signa,

sóc la matèria en la gestió del bot fratricida,
el buit que sosté la mar vora boscos espectrals,
sóc l’anvers nutritiu de la vostra pulcra mentida,
l’impuls que compensa l’equilibri de col·lotges naturals,

bon dia, cuquets de llum dels gargots constitucionals,
avui els vostres pentinats són quasi de pegellida,
quin port anti-marítim per als navegants siderals,

quina estança més endreçada, neutra i polida,
quina singladura més rutinària, vibratòria i previsible,
la vostra gàbia de plàstic on esmorzeu alfals!

SONET LIBÈRRIM, MAMPERLANT, TUBERCULÒTIC,

TOT RETRATANT LA BLANOR DEL VIL FANG DEMÒTIC

“El teu jou sincrètic,
paternoasiàtic,
fins permet que un òptic
sigui matemàtic.”

                           Salvador Espriu, Primera Història d’Esther

Quin maniqueisme el feixisme amb astigmatisme!

Quina tarantel·la d’atarantats i destarotats !

Quin tensio-activisme en el crepuscle del proïsme!

Quina cloaca asclada de cleptòmans xisclant!

Quina tropa amb la farlopa del papanatisme!

Quines locucions en el femer de la visceralitat!

Quin club meritori de mentiders fratricides!

Quina dignitat rovellada per als jacobins engripats!

Quin uau-uau d’esclaus fent el bambau als palaus!

Quina comèdia mediocre de macarres demacrats !

Quina samba rara, la samsara paràsita de Ramsés!

Quina crosta d’atracadors arrebossats en la dorsal!

Quins colpets a balquena en l’esquena dels aneguets!

Quina trampa el doble “laissez faire-laissez passer”!

EL LÈXIC ES RECOMPON

MENTRE SE’N VA LA SON

                                “l’aglomeració caòtica és el signe del temps”

                                  “moltes en una”

Ada, Adara, Erendira, Dándala,

Tíbia, Tàntula, Taràntula, Txula,

Edenmira, Mirada, Ràpita, Apta,

Nocturna, Abunda, Enfebradura,

Praga, gara-gara, rissaga, nissaga,

Palimpsèstica, diastòlica, única,

Helsínkika, laberíntica, pintada,

Nanna, amputada, númina, turba,

Politemàtica, selvàtica, Àfrica,

Blanca, càbbala, dubte, pulcra,

Babèlica, hipotalàmica, alé d’ales,

Dada, daddy, dandy, Mandy i Lara,

Triada, triangle, tercera, trifulca,

Pentagràmica, nítida, sapore di sale,

Màrcia, cirera, trempera, madura,

M’ausculta, t’escolte, Adama,

Ada, Adara, Erendira, Vagula,

 
Animula, Respira, Nocturna, Mirada.

—————————————————-

Imatge: A l’hora dels pactes i de les aliances, has de ballar una certa “tarantella”, àgil i dinàmica, per a estalviar que et pique la taràntula de la decepció universal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!