Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
“JO LLEGIA FREUD MENTRE ET DESCORDAVES ELS PANTALONS” (Sonets Lliures)
Jo llegia Freud mentre et descordaves els pantalons,
Eren les onze passades, la nit cobria els bancals,
El rentaplats ronronejava un monòleg de fons,
N’hi havia vapor d’aigua calenta en els cristalls,
Al mateix moment, van cobrir-nos els edredons,
Quan no t’hi veus, la veu escampa mil regals,
Quant tot és nou, el gest s’adelera com en un vals ,
Al mateix moment, vam escoltar les respiracions,
Jo llegia Bataille, quan el teu somni pujava ben alt:
Som discontinus i ens emmirallem d’unir els noms,
L’eternitat és un astre obscur, la llum negra d’un salt,
Hem aprés la senda que fa reviure l’encís,
Et vas rentar els pits a Sant Jaume d’Enveja,
La raó més consistent: la calor interna d’un dia gris,
La raó d’avui: el cor sincer que et parloteja.
————————–
Imatge: rentaplats estàndard. De totes les “màquines desitjants” que estan en condicions de proporcionar un monòleg tecnològic, el rentaplats ens admira per la seua simple exactitud higiènica, bona voluntat aquàtica i gran capacitat de proveir d’ablucions quotidianes front als rastres d’allò deglutit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La força del monòleg no és la precisió que dóna l’exactitud, però ves per on en aquest cas (Beaudrillard?) i sense trencar el desballestament del monòleg la tecnologia ens proporciona un lèxic inequívoc per actuar amb la mateixa eficàcia en els dos fronts, el conscient i l’inconscient-
Si no m’entens és culpa meva: estic completament adormida. Després torn i en parlam, si vols. O vine tu al meu bungalow i digues-me on t’encalles.
l’escrit, autèntic i el rentaplats… Boníssim. Felicitats.
i ens emmirallem d’unir els noms. La llum negre d’un salt que de vegades sembla portar a l’abisme reneix de nou en tocar de peus en terra disposats a un nou sobresalt. Bon dia