Imatge: “Waterfall” de l’Algar Sol li pregunte al Vent a on tu t’entusiasmes del teu llarg pensament del destí en un miratge: ¿Mai s’infesta el temps de les dòcils circumstàncies de silencis més propers, només de ponts exànimes? El flux vital, riu molt inquiet, ens demana coratge i li oferim renglons transparents
Al pirata li han tret un ull i li han segat el turmell el cor se li l’han begut i l’ànima flota en el Vent Per tot el que ha robat ha soterrat grans tresors en llunyanes illes tropicals: pagarés, dobbers i copes d’or; Els mapes se li han encés enmig la turba
Imatge: Port d’Essaouira (Mogador),Port d’Amor ferm. Vinc pel llamp de temps que lluu groc al bell mig de la mar, vinc a pel peix dels déus torts que rau fresc en els bricks de Port Salt, vinc a pel to dolç dels teus ulls prims a on es fon la veu del món en doll i clam,
– Què dius que fa per la nit? – El que pot, el que li ve en gust: fa click al post, toc i pam als ulls, un fil de veus, dos o tres mots nous, un vent del solc, un guany curt, el gest del que fou -Ah! Doncs fa un poc el foll,
(aquest sonet lliure l’he trobat aquest matí en un paper endoblegat que hi havia a la vora d’un camí de l’horta)No feu de poetes a un país de fenicis: les paraules són totes comprades, la Clepsidra del Seny s’ompli de bades i coronen de llorer a qui té més vicis; Si trieu la poesia, marxeu de Cafarnaüm: Són
exercici d’estil: quan la memòria encalça a l’art El meu verd que és un poc roig i el teu flanc que és molt llis, el teu La que és prou Re i el meu Fa que és molt Do, el teu Munt que és tan U i el meu Nus que és tan Tremp, el teu
La tanca del vedat, on sospira la piscina, El degoteig quadrat de sabor mineral, El cobre de l’orgull sota la nostra mina, L’escena del petó biogràfic, tèrbol i sideral, La tanca del vedat: ¿hi ha prou oxitocina? Jo rememore una presència sense final, Pels cantons m’adrece a la ruta felina: Sóc el
Pel camp del Tot / es mou l’U més nou / el plat del fill / el cant del cec / el joc viu de la flor/ el fenc verd del pas lleu / el jou del ruc / el crit del fals / la neu de la sort / i el duc del Mal
SI SE’N VA I NO VE és que viu al lluny de ca’n temps, si et veu i t’ho diu és el to de flux del seu tremp, al món hi ha molts preus i pocs precs, molts dols i pocs senys, ell et vol pel què ets, no tant pel que fas ni pel
Projeccions precipitenAl voltant dels inicisCom murmuris levitenEn la pàtria dels capricis Minimàlies memoritzenCom màquines i desficisEntre vents vivifiquenOrgulls sense beneficis S’estiren i es contrauenS’anul•len i se n’oblidenS’allunyen i es repliquen: Cerquen trons per enrocar-seS’estanquen en cims ficticisTanquen files i desvaticinen! Imatge: Sàtira pictòrica sobre les eleccions, titulada “An Election Entertainement” de l’artista anglés William
Aquesta aimia té els pits de cristall: Li puc veure el cor amb un colp d’ull, Quan riu vibra el seu preciós metall I la meua ànima calma el seu aldarull, Aquesta aimia no em causa cap badall, Fins i tot quan cuinem armem trull, Les paraules són totes un encenall, No em costa
Se m’alegrava el cor quan ens apropàvem a Metz, car pressentia la civilització a un tir de pedra: ¡allí els polítics corruptes dimitien ràpidament! Tota la cara em somreia i deixava d’estar erta. Vam veure cases alemanyes en territori francés i també mansardes elegants d’una antigor certa ; era un territori aquàtic on es
Practiques la doctrina del sí i del noi t’arranges eixe súmmum setmanal,agent aquàtic d’un comerç sideral:el mercat s’està estancant i fa olor, avui somriuen les palmeres al bancal,la correra pot acabar en auto-extinció,dis-nos ara qui mereix els honors,qui serà per fi l’aposta incondicional, el desig es fusiona en estimes de segó,és el disolvent del
SONET ESTERNUDAT, AMB RENOIS POST-FABRA PARLAR DESNUGAT I VEUS D’ABRADECABRA – La trinxera trinxada, l’adagi tísic… – Ehem! Ehemmm! Arrrrggggggg! – Heràclit repartit en fascicles cíclics, El tuàreg grimpaire d’enguany! – Tu Tulli tibi tanta et quanta tullisti! – No kids in Rossinyol, welfare Of opulent peasants, so mistics! – Ehem! Ahurggggg!!! Darffffff!
SONET ETNOGRÀFIC DE RETORN A LA VELLA COMUNITAT, UN DIA DE PRIMAVERA EN QUE DRINGAVA L’ALTRA VERITAT. “Tots som jueus respecte a d’altri” Joan FUSTER Erem tots els jueus del carrer Sellesos, gaudíem d’un teatre on cantava Jacob, corria la mistela els dies de festa major, els rerassagats ballaven amb els entesos,