“Diu la miula: ¿què fas, gat?
¿què fas, miula? Diu el gat”
Travallengua popular callosí
“Una guatla dins del blat,
Diu la guatla: ¿què fas, blat?
¿Què fas, guatla?, diu el blat”
Popular sudvalencià
La Guatla em pregunta pel Blat;
Li dic, sincer: “Guatla, sóc jo!
¿Qui ets, Guatla d’aquest prat?”
Ella canta: “a l’estiu tinc calor!”
I jo: “on està el teu enamorat?”,
I ella: “només volia un escabussó!”,
“Ai, Guatla, fem un bon combinat,
Nedarem en aquest abeurador”;
“Jo no vull un destí ajornat”:
el seu cant és maximitzador!
“Guatla, besar-nos és un bon fat,
Només tenim l’instant fugidor!”
I ella: “dis-me què fas, Blat”.
I jo: “Calmar el teu Mal d’auror”
Imatge: Guatla a prop dels ous. Diuen els experts en l’art cinegètica: “Tan esquerpes i fonedisses són les guatles que difícilment poden veure’s, excepte quan els gossos perdiguers les fan eixir dels seus amagatalls discrets”. Siguem més ecologistes i anotem una brevíssima lliçó d’ornitologia elemental: “Si les guatles s’apropen als ous no és per a esclafar-los i fer-los un tenall; les guatles posen el seu baix-ventre damunt els ous per a donar-los escalfor i fer-los eclosionar amb tot el miracle de la vida que porten a dintre”. ¿Veieu com a tots ens admira la natura?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El blat i la guatlla
cantaven ben fort.
La guatlla, mentre covava
el blat, mentre es daurava.
La guatlla i el blat
tenien amors.
La guatlla volava
i el blat la mirava.
La guatlla i el blat
feien un comiat,
el blat del seu prat,
la guatlla del bosc.
– Blat: aviat seràs espigat?
– Guatlla, demà potser sigui pà.
– Si tu potser seràs pà,
jo potser et pugui menjar.
– Guatlla : això mai no se sap,
potser algú et voldrà caçar.
– Blat, si a mi em volen caçar
ja mai més podré volar.
– Vola, vola, guatlla.
– canta, canta, blat.