“aquesta és l’estima neta on el temps s’expandeix”
Jo t’ho dic en un valencià universal, amable:
“Els cossos són anècdotes, les ànimes categories”,
Al cor dels gestos de les memòries vívides:
“la millor complaença: els besos que no es damnen”,
Són indicis i ecos ressonants que s’espiralitzen:
“sembrarem tendres futurs a les dolces estances”,
Jo t’ho dic quan tombem el cap enmig dels paisatges:
“mira, amor, els rastres envolvents d’aquest vincle”,
En un idioma tranquil que tensa els seus texturatges,
Jo t’ho dic en marinabaixer empeltat de neologismes:
“quina energia en les nostres aproximacions entàlpiques”,
Amb un silenci blanc, quan ets absent i no mires:
“els cossos són volàtils, les ànimes ens romanen”,
Ens ho diguem a cada instant, entrellaçant els signes…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en una llengua universal, al cor dels gestos, amb un silenci blanc…jo t’ho dic a cada instant, des d’aquest vincle
Entre dos poetes, jo em trobo com perdudeta, però m’ha agradat llegir aquest sonet, sobretot la última línia …… ‘entrellaçant els signes’.