Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

29 de gener de 2008
0 comentaris

SONET RESPIRATORI DEL VATUA L?ENYORANÇA: UNA ALTRA SINA TINDRÀ CURA DE LA INFANÇA (Sonets Lliures)

 
Escrivia sobre putes i em van regalar “El Cèrcol”,
Era un any de canvis postergats, havia anat a Madrid,
M’he quedat tort al conviure amb Nora Barnacle,
Per molt que estimes sempre trobaràs un despit,

 Per molt que oblides trobaràs llenya a feixos,
Hi ha qui encén fogueres per als honestos erudits,
T’ho diria en maltés remenant molt els dits:
La vida és com l’aigua on respiren els peixos, 

La vida és l’oxigen que reviscola els desnodrits,
M’he cremat les celles transfigurant els eixos,
He passat el meu llaüt a l’altra banda dels crits, 

Ara sóc un home que conversa entre pàl·lids ecos,
Escrivia fragments per a il·luminar les llargues nits,
Tothom puja tant com volen els seus feligresos.

 ———————————————————————

Imatge: Casa Gadea d’Altea. A finals de l’any 1983, el nostre escriptor de la Safor, Rafa Gomar,  hi va escriure un article sobre eixe edifici històric llavors en runes, proposant una reforma i aprofitament públic, el va editar en la mítica revista “El Cèrcol”. Rafa Gomar fou el primer mestre que em va impartir classes de gramàtica valenciana i, llavors, vaig fer  un assaget sobre el tema lliure de la prostitució: probablement fou el primer text en la nostra llengua que vaig dur a terme. Anys després, la Casa Gadea d’Altea ha estat rehabilitada i convertida en un museu d’instruments musicals ètnics d’arreu del món, a més d’esdevenir seu universitària de la Fundación Ciencias Sociales y Mediterráneo, durant un temps impulsada pel sociòleg Benjamín Oltra, el gran proveidor incessant d’esquemes i més esquemes parcials de criteris hel·lenitzants. Avui dimarts he rebut per correu la revista Caràcters de la Universitat de València: l’article de Rafa Gomar sobre Elvira Cambrils hi és a la vora del meu article sobre Lluís Calvo: això m’ha portat records entranyables de les primeres classes en valencià que vaig seguir amb un afany impenitent i quasi religiós.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!