Deixant de banda que disposem d’una quantitat ridícula d’obres d’aquest escriptor tradüïdes al català (fet que ve essent habitual), no puc deixar de referir-m’hi amb motiu del seu recent traspàs… Bona part de la meva infantesa i adolescència, la vaig passar entre llibres de ciència-ficció i d’història, escoltant Mike Oldfield i Vangelis, mirant i remirant la
Qualitats que, sens dubte, defineixen, almenys en part, a la violinista Hilary Hahn. Jutgeu…
El passat vuit de març vaig conèixer, amb trenta cinc anys, els meus oncles materns i la meva cosina… Per aquelles coses que passen, he passat els primers trenta cinc anys de la meva vida sense conèixer els meus oncles materns i, el que més m’ha afectat, sense poder gaudir veient com creixia la meva cosina,
Hi ha coses millors que mirar debats espanyols, pensats per a espanyols i fets en clau espanyola. Ja tinc una edat i, gràcies, fonamentalment, a en Xavier Mir, vaig passar la meva adolescència sota la influència musical dels Dire Straits. Una cançó que sempre m’ha inspirat, per damunt de les altres, d’aquest grup, ha estat
No representa cap novetat, per a molta gent, afirmar que l’estat espanyol ens afebleix, que ens roba la sang. Però el que ningú no diu és que hi ha alguns remeis casolans per foragitar el paràsit. El primer, i més efectiu, és una bona cabeça d’alls de l’espècie Allium independentivum var. catalanicus, que allunyen la
Algunes cançons que m’inspiren, que obren les portes de la reflexió. Per Kosovë, per Catalunya! Brian Eno Django Reinhardt & Stéphane Grappelli – Tears The Loner – Gary Moore (Live)
Resulta que darrerament, a TV3, s’ha posat de moda parlar d’una pel·lícula anomenada “No es país para viejos”. Notareu que el títol no és en català… Ja ve essent habitual un seguidisme descarat dels “culturetes” espanyols, com ara en Serrat, en Sabina i, recentment, en Bardem i l’Almodòvar. Fins aquí es tracta, fonamentalment, de qüestió
Sé que l’eclecticisme pot resultar certament esgotador, però trobo que la seqüència que creen aquestes tres cançons esdevé d’allò més suggeridora. Espero que us agradi. Paul Simon – Diamonds on the soles of her shoes Stevie Ray Vaughan – Texas Flood John Petrucci – Glasgow Kiss – G3 2005
La manca de temps ha estat, molt probablement, la conseqüència més directa i la culpable última de la meva absència com a blocaire. Val la pena, evidentment, però encara he d’aprendre a gestionar el poc temps de què disposo. Així, doncs, espero reiniciar la meva activitat de forma més o menys constant. La Roser
No me n?he pogut estar, quan ho vaig veure ahir ho vaig trobar força interessant, el President declarant la independència de Catalunya! Enllaço el gag.
Com que veig que ens hem d?anar preparant, proposo algunes peces musicals per avançar feina. Espero que en gaudiu tant com jo!
Des del 19 de febrer de 2007, Holotúria ha rebut 5002 visites. Sense cap mena de dubte, aquesta xifra pot semblar ridícula comparada amb altres blocs, però a mi em satisfà, ves. Simplement, vull agrair a tothom qui s?hi ha passejat, ha opinat o, simplement, s?ha equivocat d?adreça i ha decidit donar-hi una ullada. Els
Si alguna cosa hem après, del caos de Rodalies, és que les catalanes i els catalans acceptem les desgràcies amb resignació, sense alterar-nos. De la mateixa manera que el protagonista de ?La vida de Brian? dels Monty Python, Catalunya ha actuat, un cop més, acceptant la fatalitat amb aquella naturalitat que la caracteritza. Tant se
Volia escriure sobre la reacció de la ?ministra? Magdalena Álvarez, sobre el manteniment del peatge de Martorell per a les persones que viuen i/o treballen a l?Alt Penedès (ignorant les 11000 signatures recollides per l?anterior govern del Consell Comarcal de l?Alt Penedès), sobre la hipocresia de determinats polítics que conec personalment (i que he patit
Malgrat discrepar, sovint, de les idees i opinions del President Maragall i malgrat pertànyer, encara, a un partit independentista, em sento indignat, ofès i insultat per determinats titulars i per determinades reaccions (o manca de reacció) El paradigma del socialisme espanyol, el seu diari ?El País?, no se n?amaga, de la satisfacció per la retirada