Un nou diari, amb vocació d’independent, ha nascut al Penedès. I jo, sortosament, hi col·laboro en la mesura de les meves possibilitats. Es tracta del Penedès Digital (encara en fase inicial) i us convido a que hi feu una ullada crítica i (si us plau) constructiva. La nostra intenció és fomentar la participació del ventall
En primer lloc, lamento constatar aquesta obsessió malaltissa de la majoria de mitjans de comunicació del nostre país per demostrar definitivament que Esquerra és un partit immadur i que no ofereix garanties d’estabilitat al govern de la Generalitat. No cal dir que el resultat, previsible, del congrés nacional d’Esquerra els aporta una quantitat considerable de
Aprofitant les vacances de Setmana Santa, que vam passar a Santa Magdalena de Polpis (Castelló), vam visitar el poble de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat). Reconec que ho desconeixia tot, de Sant Mateu, i que vaig adonar-me, de sobte, de la gran importància que tingué aquesta població en l’articulació dels Páïsos Catalans… I és
Esquerra ja té nou president, en Joan Puigcercós. És el que la militància ha escollit. Felicitats i bona feina! Extreme, When I’m president
Per petició expressa de l’ACB, s’ha prohibit respondre en català a la roda de premsa que s’ha fet a les instal·lacions del F.C. Barcelona, prèvia al partit Barça-TAU (vegeu la notícia). A la foto, podem veure en Roger Grimau, en el moment que li diuen que respongui en castellà i no en català. Els entrenadors
Si per alguna cosa està servint el “debat” generat a ERC, és per recuperar paraules i expressions que haurien d’estar ben oblidades i arraconades. Per experiència pròpia, quan sento a parlar de continuistes m’entren ganes de riure, sorollosament, tot gesticulant… Però no és pas qüestió de riure, sinó, més aviat, de plorar, ja que a
De vegades, tractar el tema de la llengua pot semblar pesat, redundant, victimista, fins i tot. Però és que no hi ha manera! Resulta que només quinze sales disposen de còpies doblades al nostre idioma i que si hom viu, posem per cas, a Vilafranca del Penedès, no té més remei que anar a veure
L’escàndol d’Ascó ens hauria de mobilitzar, hauria d’actuar com a potenciador de la nostra dignitat, hauria de provocar la reacció contundent del nostre govern, el de la Generalitat… Però, per contra, ens devem, únicament i exclusiva, a Greenpeace, aquells ecologistes (llegeixi’s despectivament, amb un to de burla exagerat, forçant la veu) que sempre estan molestant…
Ahir, vam tenir, alguns, l’oportunitat d’assistir al concert d’en Joe Satriani al Palau de la Música, i val a dir que, afortunadament, encara hi ha qui no decep!… Personalment, ja no crec en líders (n’he conegut massa i massa bé) ni en utopies de funcionament esporàdic, i és per això, precisament, que necessitava algun estímul.
Aquest Sant Jordi ens ha servit, un cop més, per constatar l’estat de salut del catalanisme i per retrobar-nos amb l’autoodi (vegeu article)… Malgrat que parlo, al títol d’aquest apunt, d’una paradoxa, de fet no és tal, ja que l’escriptora El Hachmi és catalana d’elecció, i l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, també. El que ens hauria
Per celebrar el centenar d’apunts, voldria destacar dos articles apareguts a l’AVUI i que defineixen, amb una claredat meridiana, la realitat que ens ha tocat viure… El primer, és d’en Salvador Cardús i apunta a la necessitat d’obrir els ulls, d’una vegada, al fet més que evident que els espanyols tenen un full de ruta
Aquest quinze d’abril he fet trenta sis anys (els 36 són uns anys amb reminiscències bèliques i de lluita, però què hi farem!) i val a dir que l’optimisme m’ha abandonat, bo i més veient l’espectacle lamentable que ofereixen la totalitat dels i de les representants polítics que hem escollit (aquells i aquelles que hem
Avui, 10 d’abril, aquest bloc ha arribat a les 10.000 visites, fet que em satisfà i m’anima a seguir opinant, encara que, de vegades, no tothom valori les bondats del diàleg i de l’expressió lliure dels nostres pensaments. Gràcies, un cop més, a totes aquelles persones que han passat una estoneta (espero que agradable) llegint
Temps enrere, no fa pas gaire, m’enorgullia dir que era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, m’agradava observar les venes inflades dels nacionalistes espanyols cada cop que parlava en Carod, em sentia capaç de lluitar per una Catalunya lliure des d’un partit que, semblava, havia transformat la utopia en realitat… Ara, tanmateix, els fets han esvaït
Avui, la Roser fa vuit mesos. Val a dir que ha estat una primera etapa intensa, emocionant i, per què no dir-ho, reivindicativa… Ser pare és difícil, la nostra societat aplica tot un seguit d’estereotips que costa d’eradicar. Deixant de banda la marginalitat del català a tots i cadascún dels articles propis dels nadons, he