Holotúria

Deixant de banda que disposem d’una quantitat ridícula d’obres d’aquest escriptor tradüïdes al català (fet que ve essent habitual), no puc deixar de referir-m’hi amb motiu del seu recent traspàs…

Bona part de la meva infantesa i adolescència, la vaig passar entre llibres de ciència-ficció i d’història, escoltant Mike Oldfield i Vangelis, mirant i remirant la sèrie de Carl Sagan “Cosmos”, somniant en ser astronauta, en descobrir nous mons i noves civilitzacions, mirant totes les pel.lícules de temàtica espacial que em queien a les mans i/o que s’estrenaven al cinema i, naturalment, l’Arthur C. Clarke em va aportar un punt de vista excitant, nou, desacomplexat i còsmic.

Amb la seva pèrdua, el món se m’ha fet una mica més petit.

Ell no va poder ser testimoni de la darrera descoberta astronòmica, molècules orgàniques en un planeta extra-solar, però les seves esperances i els seus anhels (eminentment humanistes) segueixen vius amb nosaltres.

Bon viatge, mestre!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!