D’aquí a uns anys serem veritablement conscients del què hem protagonitzat aquest 11 de setembre de 2013… Més enllà de les estelades, del somriure còmplice dels qui ens vam donar la mà, dels dubtes, dels nervis, dels himnes, de les campanes, dels centenars de quilòmetres, de les onades o de la pluja. Més enllà de
Ara que porto uns quants anys actiu per aquests móns quàntics, m’he decidit a fer un recull de la meva activitat a la Xarxa… David Navarrete Camps on Dipity.
L’obra i la vida de Faber-Kaiser mereixen de ser recordades, heus ací un homenatge personal… L’estiu de 1988, vaig descobrir un comunicador extraordinari, l’Andreas Faber-Kaiser, de la mà del meu pare. Presentava un programa nou, inèdit, a Catalunya Ràdio, centrat en la temàtica OVNI. Ens va enganxar des del primer moment… Recordo com si fos
He creat aquesta llista a Grooveshark, animeu-vos a afegir les cançons que vulgueu que sonin quan proclamem la República! Recordeu que també en podeu afegir a l’Spotify!
He iniciat una llista a l’Spotify sota el nom de #Llibertat2014 … Si ho he fet tot correctament, hi podeu afegir cançons. De fet, es tracta, precisament, d’això! Us proposo que hi aneu afegint aquelles cançons que creieu que mereixen sonar per a celebrar la llibertat del nostre poble. No hi ha cap mena de restricció, naturalment!
Escric aquest apunt 181 al meu blog per donar-vos les gràcies, aviat haureu visitat les meves entrades unes 100.000 vegades… Sé que, segons amb qui se’m compari, aquest nombre de visites pot semblar modest. Però a mi encara em provoca una sensació de vertigen veure com van augmentant les estadístiques. Per a celebrar-ho, i si
Certament, hi ha poemes que són eterns. Paco Ibàñez musicà “A galopar” de Rafael Alberti, us convido a que l’escolteu i, si us plau, l’adopteu com un himne, la lluita ens ha de permetre enterrar-los a la mar… A Galopar, de Rafael Alberti Las tierras, las tierras, las tierras de España, las grandes, las solas,
Cal que facis això, estimat país meu, cal que ensenyis la llengua sense complexos, sense donar explicacions, sense límit, cal que ensenyis la llengua a Espanya en el moment d’acomiadar-te d’ella… Saps que et volen emmordassat, mut, saps que la teva llengua corre perill, un perill veritable que, malgrat que et pensaves que s’havia esvaït
Res millor que The Sky is crying per a acomiadar a un bon irlandès, el mestre Gary Moore: The sky is cryin’, can’t you see the tears roll down the streetThe sky is cryin’, can’t you see the tears roll down the streetI’ve been looking for my baby, and I wonder where can she be
El passat dijous, 25 de novembre, va néixer en Guillem, el meu segon (i preciós) fill. El compta-quilòmetres marcava 38383, els estels brillaven amb una intensitat que se’m va aparèixer sobrenatural i la gelor de l”ambient no va poder pas refredar la calidesa d’aquell cos petitó que, impacient, va treure el cap a aquest món.
No és que em sorprengui, precisament, però descobrir que El Periodico ha decidit prescindre del .cat per passar al .es/ca és bastant trist. Els motius i la precipitació amb que han dut a terme el canvi els desconec, però no deixa de ser significatiu que el principal altaveu socialista del nostre país hagi decidit fer
Aquest dijous, al Palau de la Música, John Mayall i la seva banda van oferir un concert memorable, una exhibició del millor blues i de virtuosisme musical. Naturalment, això no és notícia. Rocky Athas, a la guitarra, Greg Rzab, al baix, Jay Davenport, a la bateria, i Tom Canning, als teclats, acompanyaren al mític John
Recordo aquells temps llunyans en què varen estrenar la trilogia del Senyor dels Anells, quan calia esperar un dia concret, buscar un cinema concret i desplaçar-se expressament per a poder veure cinema en català. Ara, ja no cal! I no cal perquè, gràcies a la caterva de nostàlgics recalcitrants disfressats d’empresaris de cinema, aviat no