Si alguna cosa hem après, del caos de Rodalies, és que les catalanes i els catalans acceptem les desgràcies amb resignació, sense alterar-nos.
De la mateixa manera que el protagonista de ?La vida de Brian? dels Monty Python, Catalunya ha actuat, un cop més, acceptant la fatalitat amb aquella naturalitat que la caracteritza.
Tant se val que la ?ministra? Álvarez insinuï que el PSC li ha parat un parany, tant se val que Rodalies no funcioni ni de casualitat, tant se val que els esvorancs estiguin a l?ordre del dia. Res no pertorba el comportament pausat, tranquil, del país. Ni tan sols els boicots recurrents.
I, a sobre, quan algú gosa reaccionar aïradament contra l?odi explícit, contra el menyspreu televisat, la nostra reacció és la crítica.
Com diu la cançó: ?Always look on the bright side of life!?.
Així, doncs, seguim callant i pagant, que sembla que ens agrada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!