Aquesta riuada, on a la ciutat de València pràcticament quasi no va ploure, és la que narrem a ‘Cròniques Edetanes‘ al pòdcast 31 “Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran“… una tempesta des de terres  edetanes que se’n portà el Pont de Fusta del Cap i Casal…

València, anys 1940. Infrahabitatges existents a l'interior del riu Túria, al seu pas per la ciutat. Van ser destruïdes durant la riuada de l'any 1949. pic.twitter.com/mJzrEedwuo

— @PassejantVLC (@PassejantV) May 30, 2024

+info

+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+“Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

+info

Quinta Temporada – Episodi 9 (programa 47)

Amb Miquel Martí i ‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla

Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d’una comunitat lingüística. Un “got” és un “got” perquè tots estem d’acord. Els membres d’altres comunitats diuen “vaso, verre o glass”. Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.

Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.

Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com “tingam temps” o “tenim temps”. Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d’origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.

Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s’han afegit les veus d’algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.

La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l’estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s’han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d’aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l’inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quinta Temporada, “El valencià que es parla en terres edetanes”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Amb Miquel Martí… i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d’Alfons Cervera…

Quinta Temporada – Episodi 8 (programa 46)

A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer… “el maig de 1969 a la fase final del campionat d’Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s’enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames… el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres… el base edetà va encistellar… però els àrbitres l’anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt”…

Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca… una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata… i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB…

Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes…

Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quinta Temporada, “Els altres ascensos del Bàsquet Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Des d’ara mateix també podeu escoltar tots els programes complets, els quaranta-cinc, des de YouTube…

Tenim ja més enllaços que oients!!!

… i també tot preparat per a repartir les samarretes ‘oficials’ de “Cròniques Edetanes” als col·laboradors habituals del nostre pòdcast…

Ens fan ‘poc cas‘ però ara almenys anirem mudats i lluents amb les camisoles que han dissenyat a cosesdelmeupoble.com

Quinta Temporada – Episodi 7 (programa 45)

El 9 d’abril de 2024 el company incansable de Cròniques Edetanes Joan Bell-lloc a setanta-dos anys esdevenia Doctor de la Universitat de València amb la seua tesi “Toponímia històrica de la Vallbona“, un treball impressionant amb més de mil pàgines de saviesa i documentació d’aquesta subcomarca del Camp de Túria.

D’ací aquest programa del nostre pòdcast en col·laboració amb Ràdio Pobla, emès en directe el 19 d’abril de 2024 que escoltareu a continuació i que també podreu veure a YouTube i a Facebook… Miquel i Joan prenen la paraula…

“En 23 d’abril 1653, los fills y hereus de Dª Eulàlia Olginat y de Perellós veneren al prior y frares del convent de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de València una casa ab son corral y andanes, situada y posada en la Pobla de Vallbona, alias de Benaguasil, en lo carrer Michà, per lo qual es va al portal de les Heres. Èstà confronta­da per una part ab lo forn de dita vila, que era de don Nofre Assió, carrer Michà enmig; per altra part ab casa de Pere Folgado y ab casa de Jaume Agost, carrer que va al portal de les Heres enmig; y ab uns patis de casss derruïdes que eren de Domingo Ximémez; y per davant ab la Sisterna, dit carrer enmig.”

(Text  extret del Llibre ‘Cappatró’ del 1713 sobre els béns dels carmelites de València. Ací consten totes les propietats que tenien aquests frares a l’Eliana i també les que tenien a la Pobla de Vallbona, tant les urbanes com les rurals.)

“Igualment, dits frares compraren un hort situat dins los murs de dita vila, en lo carrer Fondo, o de Baix, ab diferents arbres, rodat de paret. Confronta ab lo moreral de don Nicandro Assió, mur de dita vila, séquia y senda enmig; y ab la altra part de dit mur, per la qual es pot anar a Ribar­roja; y ab la casa de Sent Onofre, que solia ser monastir.”

(Aquesta narració, a l’igual que l’anterior, pertany al Llibre ‘Cappatró’ dels carmelites del Cap i Casal i conservat a l’Arxiu del Regne de València. Entre els diversos béns, hem vist dues cases situades al nucli històric de la Pobla, on apareixen diverses referències urbanístiques, com els portals, la Cisterna o el monestir de Sant Onofre…)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Quinta Temporada, “Pinzellades de toponímia urbana de la Pobla de Vallbona, amb Joan Bell-lloc i Miquel Martí”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Quinta Temporada – Episodi 6  (programa 44)

+ “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

ESTELLÉS, DE NOU, AL CAMP DE TÚRIA

El 1924 nasqué a Burjassot el gran poeta Vicent Andrés Estellés i enguany moltes institucions i associacions valencianes i valencianistes commemoren aquest centenari. Nosaltres, matiners com som, ja li vam dedicar un programa de Cròniques Edetanes el desembre passat: “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles“. En aquell pòdcast, núm. 36, un grup de joves estudiants recitaven un recull de versos espigolats per Clara Rozalén on la ciutat de Llíria era la protagonista de diversos poemes estellesians.

Ara és l’entitat Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria la que, dirigida per Pep Jordan i representada per Paco Marín, ha volgut sumar-se al centenari del poeta de Burjassot. L’acte, celebrat el 25 d’abril, ha consistit en la presentació del llibre Una tendresa oculta, on el professor i poeta Jaume Pérez Montaner recull i mostra una memorable antologia de la millor poesia de Vicent Andrés Estellés.

El ponent, amb un llenguatge lúcid i brillant, va presentar les seues vivències, la seua relació amb el poeta burjassotí i els motius que el van impulsar a publicar aquesta antologia estellesiana. Però deixem al mateix Jaume Pérez Montaner que ens conte de viva veu el seu relat.

I després d’assaborir els pimentons torrats, moment d’escoltar una selecció de les intervencions posteriors de la gent… magranes, Llíria, premi d’honor de les lletres catalanes, repressió, paraules explicatives del propi Estellés en una entrevista de 1987, roses de paper, Montevideo… El públic pren la paraula… i Paco Marin, conductor d’aquest acte, posa el punt final recitant a Vicent Andrés Estellés…

Fins ací les paraules de Pérez Montaner, el qual ens ha fet veure la profunditat i l’extensió dels poemes d’Estellés, admirat pels grans estudiosos de la literatura occidental, traduït a diverses llengües, però també un home senzill, fill de forners, molt pròxim als problemes i al llenguatge de la gent que l’envoltava, a la gent del poble.

A continuació hem escoltat les aportacions de diversos membres del públic i les contestacions del ponent, amb la qual cosa s’han afegit nous aspectes relacionats amb l’obra i la vida d’Estellés. Així, hem conegut la concessió del premi d’honor de les Lletres Catalanes i la furibunda reacció dels propietaris de Las Provincias que el van acomiadar immediatament.

Especial importància  han tingut les paraules de Paco Rozalén, el qual va posar damunt la taula el tema poètic de “les magranes”, un element simbòlic que es repeteix sistemàticament en l’obra estellesiana i que creu íntimament relacionat amb l’experiència del poeta en les seues visites a Llíria, tal com ja es va posar en relleu en l’anterior pòdcast núm. 36.

En resum, un Jaume Pérez Montaner ens ha presentat la vida i l’obra del més gran poeta valencià des d’Ausiàs Marc, un home “com qualsevol altre”, que va saber retratar en vers les tribulacions, els conflictes i els sentiments de la gent del seu temps i del seu país, que és el nostre.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Quinta Temporada, “Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

+ Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

+ Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Hi ha més dies que llonganisses… i més setmanes que botifarres!!!

(Refranyer de Llíria)

+info

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis… on relatem uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

“Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l’espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l’oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir “atzucac, carreró sense sortida”. Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l’Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d’on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d’aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l’asfalt del pàrquing d’un gran centre comercial.

Ja a l’Edat Mitjana, aquest lloc s’anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d’aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l’espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l’Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l’escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d’un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d’un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer “el Capiró de Jueu”, el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l’estigma diabòlic que jau sota l’asfalt no s’esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d’una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d’un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?”

Joan Bell-lloc

Primera pàgina del llibre “L’home mort” d’Alfons Cervera:

+ Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d’un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Quinta Temporada, “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Altura, Sogorb, Almedijar… Penyagolosa, Espadà… vistes meravelloses del País Valencià des de les altures del Camp de Túria…

+info

… així com tenim la immensitat de la mar, també trobem i vivim la immensitat (i magnitud, i grandiositat, i…) de la muntanya… des de la Calderona, al mateix cim i girant el cap, observant ara la Concòrdia de Llíria… i la serra d’Andilla… i…

… i la immensitat de la meua Calba!!!

+info

Versió 2024 de José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras i que és la nova sintonia del pòdcast d’història del Camp de Túria “Cròniques Edetanes“. Un ball amb segles d’història, i molt desconegut actualment, adaptat magistralment als nostres dies actuals amb pretensions de reviscolar-lo…

“Dansa dels oficis de Llíria” és el nom que es dóna a una dansada molt antiga autòctona de Llíria i que es ballava popularment per festes, interpretada històricament amb tabalet i dolçaina com a instruments, marcant així diferents ritmes i melodies.

Es ballava formant parelles que representaven distints oficis, per això el seu títol. Cadascuna de les persones que dansava portava en la mà els instruments de treball característics del seu ofici. Així per exemple: el fuster, martell i fusta; el barber, navalla i tisora; obrer de vila, paleta i martell; cuirer, martell i cuiro…

Ací teniu una versió del Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ https://www.youtube.com/watch?v=ImCXUYF1VzE

… i ací la versió que els edetans “Saó” varen enregistrar al seu disc ‘La Perereta’ https://www.youtube.com/watch?v=OTjWFP0SQ-U

+info

El castell dels Vila-rasa fet tot una puntilla… Benissanó in the night, Manresània power…

+info

Ens  comenta l’historiador de Llíria Francesc Rozalén:

“Vos recomane que vegeu aquest vídeo de 29 minuts sobre la construcció i ús de l’aqüeducte romà de” Peña Cortada” de Xelva (actualment la part més espectacular d’ell és terme de Calles), que s’acaba de difondre per les xarxes i que podreu veure davall d’aquestes paraules.

És magnífic, amb unes imatges aèries espectaculars i sobretot molt didàctic.

L’autor és un gran divulgador, Isaac Moreno, enginyer tècnic d’Obres Públiques i historiador especialitzat en enginyeria romana.

És el que féu aquells impressionants documentals anomenats “Enginyeria Romana” que s’emeteren en TVE2.

Esperem que futures troballes arqueològiques puguen confirmar la hipòtesi que l’aqüeducte de “Peña Cortada” es féu per a portar aigua a Edeta.

Si açò es poguera confirmar, reforçaria encara més la gran rellevància que la ciutat d’Edeta arribà a tindre en època romana.”

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)

En aquesta segona part de les notícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programa complementari del pòdcast “Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)“, els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d’aquell temps i als mitjans tècnics d’avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.

En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d’un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d’indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d’avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.

En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s’han convertit en una excusa comercial, que s’ha perdut l’esperit nadalenc d’antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el “naixement del Nen Jesús”. Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.

Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d’estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.

En resum, estem davant d’un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d’aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l’aire?

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quarta Temporada, “Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX, segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube