Blog d'en Xavier Mir

Cridava l’atenció sobre el tema a la meva col·laboració setmanal al digital Crònica: malgrat que existeixen algunes veus molt cridaneres que asseguren que ERC ha instrumentalitzat Oriol Junqueras i que és una llàstima perquè el partit tindrà molt mals resultats i es quedarà fora del Parlament Europeu, resulta que es creen dos grups de suport als candidats al Facebook i Junqueras gairebé dobla Tremosa. Al moment de penjar aquest apunt, Junqueras té 1.320 suports i Tremosa en té 688. Compte, doncs, perquè podria haver-hi sorpresa. Al mur del grup de Tremosa hi trobem missatges com aquests: “Avui en Tremosa m’ha decepcionat molt. Es veu que a l’ABC ha declarat
que no vol la independència. Ho sento, jo no el votaré, em dono de
baixa“. “Em dono de baixa! He sabut aquest matí que l’Oriol
Junqueras es presenta per candidat, així que ja us dic ara que
l’Oriol em mereix molt més crèdit que en Tremosa… i per tant li donaré el meu suport.“

Compte, però. Que ningú no es pensi que es tracta que els dos candidats es matin entre ells. De fet, el millor seria que tots dos fossin eurodiputats, que és justament allò que proposa ERC i que CiU no vol acceptar. La jugada política que han vist a CiU passa per demostrar que Tremosa té molt més suport que Junqueras i que els mals resultats d’Esquerra s’han d’atribuir al fet que sigui al govern amb Montilla. Així reforcen l’estratègia “o tripartit o nosaltres”, que ja deuen saber que no els donarà majoria absoluta, però potser sí un govern en minoria si PSOE-C, ERC i ICV no sumen o si, tot i sumar, no tornen a fer pacte de govern.

Algunes persones han fet càlculs i, tot i haver votat sempre ERC, han decidit ara castigar-los, una decisió que no fa sinó seguir el joc als socialistes, que trobarien així menys resistència en el pols amb Esquerra. Si volen utilitzar les eleccions del 7 de juny com una manera d’aplanar el camí a CiU, són lliures de fer-ho. De moment, però, els esforços de CiU continuen centrant-se a governar una autonomia que ells mateixos denuncien que tothom s’hi pixa (amb perdó) més que no pas a fer que aquesta autonomia es converteixi en estat.

En aquest sentit, Tremosa deu tenir ordres, tot i ser independent, de mantenir Junqueras en la més estricta sequera (a l’enemic ni aigua, diuen), mentre que Junqueras té la voluntat (i el suport del partit) d’unir esforços amb Tremosa. Sembla difícil, a aquestes altures, que ERC i CiU puguin presentar-se junts a les eleccions, cosa que no deixa més opció que jugar amb els vots. Si un d’ells, Tremosa, té l’elecció pràcticament garantida per sort del país, del que es tracta és d’aconseguir enviar a Europa un segon representant sobiranista.