Aquesta crònica es complau a constatar un nou indici de canvi. Tota la vida havíem pensat que el catalanisme ens aglutinava a tots i que l’independentisme era una petita part d’un fenomen més gran. Primer hem de ser catalanistes, i després cadascú pot triar si és nacionalista, regionalista, federalista o independentista. Si més no, aquest ha estat l’esquema durant una bona colla d’anys. Ja fa temps que ens ensumem que això canvia, que parlem de la sobiranització del catalanisme. Uns surten amb allò de la Casa Gran del Catalanisme i, immediatament, la resposta: el Bloc Gran del Sobiranisme. Però és possible que en algun moment arribem a posar el nostre independentisme per damunt del nostre catalanisme? És possible que els esquemes es capgirin d’una manera tan clara?
Una vegada, un d’aquells lectors que tenen l’amabilitat de ser francs em va retreure que totes les meves iniciatives eren de recompte d’independentistes. Ho deia, suposo, perquè primer va ser la campanya del “Jo també vull un estat propi”, després la XBS, després estatpropi.cat, etc. I té raó: sembla que cada vegada comencem el recompte. Però hi ha una observació positiva a fer en això dels recomptes. Un dels primers va ser el de
Sobirania i Progrés, que és a punt d’arribar als 22.000 suports i que, si no ho recordo malament, va començar l’octubre de 2006. El d’
estatpropi.cat s’acosta a la mateixa xifra tot i haver començat més tard, l’abril de 2007. Però el més curiós és el tercer recompte, començat l’any passat i circumscrit a una comunitat concreta: la dels usuaris de Facebook. Aquest recompte ja porta gairebé 18.000 adhesions i un ritme impressionant. Tot plegat només són adhesions virtuals, d’allò que Puigcercós en diu independentisme de saló, és cert, però fixem-nos que a cada nova eina el recompte és més ràpid i arriba més amunt.
Fins al punt que, com deia, per primera vegada les ganes de fer públic el nostre suport a la independència ha superat les ganes de fer públic el suport a la nostra llengua. Per primera vegada som més independentistes que no catalanistes. Em sembla una dada extraordinàriament simptomàtica de l’evolució que estan prenent les coses. El grup “I speak Catalan – Parlo català” té ara mateix 18.932 membres membres, mentre que el grup “Jo votaria SÍ a la independència de Catalunya” en té 18.953. Quin dels dos arribarà primer als 20.000? I quants d’aquests 20.000 vindran a Brussel·les? Esperem que en siguem molts.
Jo no soc catalanista, ni sobiranista ni independentista ni cap “ista” hagut i per haver. Només soc un catalá que vol que la meua Nació exercexi la prena sobirania al si de la U.E. com qualsevol dels altres estats que hi son.
Abomino d’aquesta nova especie de catalans que parlan d’independencia però que no fan més que dividir-nos penjant etiquetes a tort i a dret, considerant-se els “elegits” però que no tenen cap remordiment en lluirar la Nació als que governen espanya inpedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya.
I és per aixó que estic convençut que ara, el que toca, lo més prioritari per la Nació, és fer impossible un tercer tripartit PSOEmontillista. Tot el demés, en aquests moments tràgics per la Nació catalana és del tot accessori.
I cal que els que ens han portat fins aquí, quedin instal.lats en la irrellevància polìtica per sempre més.
…El grup “I speak Catalan – Parlo català” té ara mateix 18.932 membres membres, mentre que el grup “Jo votaria SÍ a la independència de Catalunya” en té 18.953. Quin dels dos arribarà primer als 20.000?…
Ja tenim la resposta: Jo votaria SÍ a la independència de Catalunya” acaba de sobrepassar els 20.000 ! 😉
Però en tot cas els grups catalanistes/independentistes al FB no “competim” si no sumem per donar més força a la nostra causa.
Espero trobar-ne molts d’ells a Brusel·les !!!