Tal i com vinc enunciant desde fa setmanes (de fet mesos), un dels temes estrella de la plenària de Novembre en la qual estem immersos és la votació sobre taurons. Un cop més, és un assumpte estandard, relatiu a una espècie icònica, emblemàtic, que va molt més enllà de la mesura concreta que s’adopti. Estableix un precedent i marca una manera de gestionar els recursos marins amb un criteri de sostenibilitat. Per això és tan important.
El cas és que existeix un reglament de la UE (de 2003), que estableix una prohibició general a la pràctica de l’aleteig (en anglès “finning”), segons el qual està explícitament prohibit tallar les aletes dels taurons, una vegada pescats, i llençar la resta (la carcassa) al mar. Cal dir que aquesta és una pràctica que malauradament ha passat i passa sovint, provocant imatge deplorables de taurons aletejats llençats per la borda encara vius, i agonitzant.
El reglament en qüestió, però, autoritza als Estats membres que puguin expedir permisos de pesca especials que permeten el ‘processament a bord’. Així doncs, es poden tallar les aletes les aletes als taurons, completament, i emmagatzemar-les de manera separada als cossos.
Per tal d’assegurar la correspondència entre el pes de les aletes i el dels cossos, s’ha establert un mètode de càlcul (una ratio) que permet estimar si hi ha hagut ‘finning’ a partir de calcular el pes de les aletes amb el dels cossos. No obstant això, atès que aquest tractament es fa a bord de vaixells, les aletes i els cossos poden ser desembarcats en ports diferents.
Per diverses raons, aquesta separació d’aletes i cossos fa que el control i l’execució d’aquesta estimació sigui extremadament complexa, i obre la porta a que existeix ‘finnig’ encobert.
Se sap que el ‘finning’ pot passar, i que de fet passa, però sovint és difícil de detectar. La manca de proves dificulta, per tant, les denúncies i els procediments judicials.
En conseqüència, la mateixa Comissió Europea ha proposat esmenar a la regulació de manera que s’elimini l’esmentada excepció. Així, segons aquesta proposta, les flotes que pesquen tauró estarien obligades a desembarcar els taurons amb les aletes adherides al cos de manera natural. És a dir, es poden tallar parcialment, la qual cosa és important per la seguretat de la tripulació de la flota congeladora, i per a l’emmagatzematge, per exemple, i doblegar-se, però les aletes han de quedar fixades al cos. És l’única, repeteixo, l’única manera d’estar segurs que no es practica ‘finning’.
De bon principi que he donat suport a aquesta proposta de la Comissió, i l’he defensada en tant que ponent a l’ombra del meu grup. Ja és hora de posar fi a aquesta pràctica. De fet, molts altres països ja ho han, alguns dels quals, com Costa Rica, amb un llarg historial en finning. Al Consell, tots els Estats membres també van acordar donar suport a la proposta de revisió amb l’excepció dels governs espanyol i portuguès, que són els únics països de la UE que emeten permisos especials permetent així les seves flotes separar aletes i cossos.
Ara és l’hora del Parlament. El dossier va caure en mans de la diputada portuguesa del PPE, Patrao Neves, la qual va construir des de bon inici una aliança amb el PP espanyol i amb bona part dels socialistes espanyols i portuguesos. La seva estratègia ha estat dilatar tant com ha pogut el procés, demanant informes innecessaris, estudis, complicant la votació, etcètera.
Finalment, però, no ha aconseguit que cap grup, de manera global (ni tan sols el seu) li doni suport. He de reconèixer que l’energia que ha invertit en aquesta història ha estat immensa, i ha obligat als ponents a l’ombra, així com les ONG que porten anys insistint en la necessitat de canviar la norma, ha activar tots els mecanismes de mobilització possibles per contrarestar l’ofensiva de la ponent.
Així, la comissió ENVI va emetre un dictamen ferm també en suport a la proposta COM, però les coses se’ns van complicar durant la votació a PECH. La part positiva és que es van adoptar diverses de les nostres esmenes de conservació (signades conjuntament pels Verds, ALDE, ECR i S&D), així com algunes de les modificacions procedents d’ENVI. Així, hem aconseguit posar l’èmfasi en la necessitat de la prohibició i enfortit les mesures de control. Malauradament (sí, sempre hi ha d’haver un però, carai), també es van adoptar algunes de les esmenes del ponent degut a que alguns col·legues van votar de manera certament incoherent.
En concret, la modificació fonamental de la proposta COM era suprimir l’article 4 del Reglament original, l’article que permet les excepcions. La ponent va intentar canviar aquesta modificació per permetre continuar amb les excepcions, però va ser derrotada en FISH, per un marge de sis vots a favor i 14 en contra. El problema, però, és que també es van adoptar les esmenes de la ponent que fan referència a l’article 4 original (tot i que per un marge ben estret, 12 a favor, 10 en contra). Així, el resultat és que hi ha modificacions que fan referència a un article que s’ha eliminat. Tothom es va adonar d’aquesta contradicció i vam tenir un descans abans de la votació final per decidir què fer. Al final, l’informe, amb les seves contradiccions internes, es va aprovar per un marge de 11 favor-10 contra-3 abstencions i 12 favor -9 contra- 2 abstencions en els dos vots finals.
Ara som a plenari. Demà, dimecres, tindrem el debat (juntament amb altres assumptes relatius a pesca), i dijous votarem. Hem presentat una esmena conjunta de tots els grups, excepte el GUE i el PPE, amb la intenció d’enfortir la proposta de la Comissió. Per la seva banda, la ponent ha presentat cinc esmenes (quatre als recitals i una a l’articulat) amb la intenció d’afeblir la proposta de la Comissió. Per exemple, pretén inserir novament l’article 4.
Així doncs, caldrà estar molt atents al debat i la votació, així com a les possibles iniciatives entre bambolines que puguin impulsar la ponent i el sector directament afectat.
Demà més.
Font foto: International Human Society, una de les ONG defensores de la reforma del Reglament amb qui hem treballat estretament els darrers mesos.
