http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5yuqoa_cxRc#at=97
L’acord inclou una sèrie d’importants avenços. Els governs de la UE han assumit algunes de les propostes estrella dels Verds i de nombroses ONG, com per exemple que tinguin accés prioritari als recursos els que pesquen amb criteris de major sostenibilitat i responsabilitat social, i que contribueixin més a les comunitats costaneres. També s’han reforçat les regles sobre com ha de pescar la flota de la UE en aigües no comunitàries, i els vaixells pesquers de la UE només tindran accés a l’excedent de peix en tercers països. Això suposa una mesura fonamental per prevenir la sobreexplotació dels recursos pesquers dels països en vies de desenvolupament.
Aquest acord és un pas important i, sens dubte, millorarà algunes de les disfuncionalitats de la UE en aquesta qüestió. Tanmateix, el resultat final deixa també importants llacunes i mostra, una vegada més, fins on estan els governs europeus de la ambició demostrada en el seu moment pel Parlament Europeu (vegeu la nota de quan això va tenir lloc). Així, si bé és cert que l’acord estableix un compromís de recuperar els estocs per damunt del Rendimient Màxim Sostenible, el gran problema és que els governs han estat incapaços d’acordara una data que determini clarament quan els estocs s’hauran d’haver recuperat. A més, és lamentable que en lloc d’optar per una prohibició completa dels descarts per a totes les espècies capturades, tal com reclamava el Parlament Europeu, els governs de la UE hagin insistit a incorporar nombroses excepcions en l’acord final. El principal problema és que, encara que hi ha marge perquè les normes de la UE sobre els descarts millorin significativament, aquestes no proporcionen els incentius necessaris per augmentar la selectivitat i evitar en primer lloc la captures no desitjades. A més, aquesta mesura, tal com està plantejada, obre la porta a l’existència d’un mercat de juvenils en zones com la Mediterrània.
Sigui com sigui, un cop més vull reconèixer i agrair la gran tasca feta per les ONG, que porten mesos fent una impagable tasca de sensibilització, pública i política, que sens dubte ha estat cabdal per aconseguir alguns dels aspectes més positius.
Comunicado de prensa – 30 de mayo 2013
Reforma de la PPC: un paso adelante significativo para la política pesquera de la UE, aunque con importantes lagunas
Finalmente, tras meses de negociaciones, esta pasada madrugada el Parlamento Europeo y el Consejo han llegado a un acuerdo sobre las propuestas de reforma de la Política Pesquera Común de la UE. El acuerdo significa revisar a fondo la PPC. Comentando sobre el acuerdo, el diputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva i Rueda (miembro de la Comisión de Pesca) ha dicho:
“El acuerdo incluye una serie de importantes avances. Los gobiernos de la UE han asumido algunas de las propuestas estrella de los Verdes, como por ejemplo que tengan acceso prioritario a los recursos quienes pesquen con criterios de mayor sostenibilidad y responsabilidad social, y que contribuyan más a las comunidades costeras. También se han reforzado las reglas sobre cómo debe pescar la flota de la UE en aguas no comunitarias, y los buques pesqueros de la UE sólo tendrán acceso al excedente de pescado en terceros países. Ello supone una medida fundamental para prevenir la sobreexplotación de los recursos pesqueros de los países en vías de desarrollo.
“Este acuerdo es un paso importante y, sin duda, mejorará algunas de las disfuncionalidades de la UE en esta cuestión. Sin embargo, el resultado final deja también importantes lagunas y muestra, una vez más, lo lejos que están los gobiernos europeos de la ambición demostrada en su momento por el Parlamento Europeo. Así, es lamentable que en lugar de optar por una prohibición completa de los descartes para todas las especies capturadas, tal y como reclamaba el Parlamento Europeo, los gobiernos de la UE hayan insistido en incorporar numerosas excepciones en el acuerdo final. El principal problema es que, aunque existe margen para que las normas de la UE sobre los descartes mejoren significativamente, éstas no proporcionan los incentivos necesarios para aumentar la selectividad y evitar en primer lugar la capturas no deseadas. Además, esta medida, tal y como está planteada, abre la puerta a la existencia de un mercado de juveniles en zonas como el Mediterráneo“.
Aquesta setmana (Dimarts – Dimecres, 28-29 de maig) està previst que tinguin lloc les rondes finals de la negociació entre el Parlament Europeu i el Consell sobre les propostes que les dues parts del co-legislatiu europeu tenen per reformar la Política Pesquera Comuna de la UE.
En aquest context, és extremadament preocupant que els governs de la UE segueixin oposant-se a les propostes del Parlament Europeu per a una reforma significativa i ambiciosa de la política pesquera de la UE. Malgrat les nombroses declaracions afirmant el contrari, el cert és que els governs de la UE naveguen amb el rumb equivocat i estan tractant de no mullar-se massa davant la necessitat de transformar la PPC amb criteris de sostenibilitat. De fet, l’últim mandat del Consell és clarament molt poc ambiciós en una sèrie d’àrees clau.
Amb les negociacions entrant ja en la fase final, el Parlament Europeu ha d’insistir en l’establiment de quotes de pesca a nivells sostenibles per a l’any 2015, amb l’objectiu de la recuperació de la població l’any 2020. També és imprescindible que hi hagi objectius vinculants per millorar la selectivitat de les arts de pesca. Així mateix, els Verds seguirem pressionant perquè els que pesquen d’una forma més sostenible tinguin prioritat en l’accés.
Tot i que hi ha una clara demanda pública de posar fi a la pràctica sense sentit i inútil dels descarts per a totes les espècies capturades (i que està prou ben recollida en el text votat pel Parlament Europeu), la preocupació principal dels governs de la UE sembla ser la d’assegurar-se diverses exempcions que, a la pràctica, farien inviable, i fins i tot contraproduent, la mesura. Per exemple, els governs de la UE volen una exempció de minimis sobre la prohibició dels descarts que es podria aplicar fins i tot sense un pla plurianual o un pla de descart. Per això, els negociadors del Parlament ha d’assegurar un bon text i garantir una prohibició dels descarts que sigui real i amb excepcions limitades. Fonamentalment, hi ha una necessitat d’assegurar que els descarts permesos siguin comptats per marea, i no com un cost total anual, a més de tenir en compte algunes especificitats com el risc de crear un mercat de juvenils en zones com la Mediterrània.
El Parlament Europeu ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els governs de la UE, però no al preu de torpedinar principis bàsics que són fonamentals perquè la reforma sigui realment eficaç i sostenible. Estem davant d’una oportunitat històrica i no la podem fer malbé. El Parlament no ha de fer marxa enrere.
COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas, 27 Mayo 2013
Reforma Política Pesquera UE
Los gobiernos de la UE intentan zafarse de una reforma sostenible de la PPC
Esta semana (Martes – Miércoles, 28-29 de mayo) está previsto que tengan lugar las rondas finales de la negociación entre el Parlamento Europeo y el Consejo sobre las propuestas que las dos partes del co-legislativo europeo tienen para reformar la Política Pesquera Común de la UE. Los eurodiputados verdes denuncian con preocupación que los gobiernos de la UE no parecen dispuestos a comprometerse con las necesarias reformas de gran alcance votadas en el Parlamento Europeo (en particular sobre medidas para poner fin a los descartes y a favor de planes de gestión sostenible de la pesca) e instan a los negociadores de la Eurocámara a no retroceder. En comentarios antes de la ronda de negociaciones, el diputado de ICV, vicepresidente de los Verdes y miembro titular de la Comisión de Pesca, Raül Romeva i Rueda dijo:
“Es extremadamente preocupante que los gobiernos de la UE sigan oponiéndose a las propuestas del Parlamento Europeo para una reforma significativa y ambiciosa de la política pesquera de la UE. A pesar de las numerosas declaraciones afirmando lo contrario, lo cierto es que los gobiernos de la UE navegan con el rumbo equivocado y están tratando de zafarse de transformar la PPC con criterios de sostenibilidad. De hecho, el último mandato del Consejo es claramente muy poco ambicioso en una serie de áreas clave.
“Con las negociaciones entrando ya en su fase final, el Parlamento Europeo debe insistir en el establecimiento de cuotas de pesca a niveles sostenibles para el año 2015, con el objetivo de la recuperación de la población en 2020. También es imprescindible que existan objetivos vinculantes para mejorar la selectividad de las artes de pesca. Asimismo, los Verdes seguiremos presionando para que los que pescan de una forma más sostenible tengan prioridad en el acceso.
“A pesar de que existe una clara demanda pública de poner fin a la práctica sin sentido e inútil de los descartes para todas las especies capturadas (y que está bien recogida en el texto votado por el Parlamento Europeo), la preocupación principal de los gobiernos de la UE parece ser la de tratar de asegurar-se varias exenciones que, en la práctica, harían inviable, e incluso contraproducente, la medida. Por ejemplo, los gobiernos de la UE quieren una exención de minimis sobre la prohibición de los descartes que se podría aplicar incluso sin un plan plurianual o un plan de descarte. Por ello, los negociadores del Parlamento debe asegurar un buen texto y garantizar una prohibición de los descartes que sea real y con excepciones limitadas. Fundamentalmente, hay una necesidad de asegurar que los descartes permitidos son contados por marea, y no como un costo total anual, además de tener en cuenta algunas especificidades como el riesgo de crear un mercado de juveniles en zonas como el Mediterráneo.
“El Parlamento Europeo ha expresado su voluntad de llegar a un acuerdo con los gobiernos de la UE, pero no al precio de torpedear principios básicos que son fundamentales para que la reforma sea realmente eficaz y sostenible. Estamos ante una oportunidad histórica y no la podemos echar a perder. El PE no debe hacer marcha atrás.”
Font foto: Comissió Europea
Fa uns dies polítics, científics i ongs ens vàrem reunir amb pescadors artesanals, a bord de l’Arctic Sunrise, en el port Maremagnum de Barcelona, on durant tres dies va estar amarrat el vaixell insígnia de Greenpeace.
¡Uneix—te a la nostra flota per la pesca sostenible! myboat.gp/es
Faríem bé de prendre’n nota, aquí, i a arreu.
A success story for Europe 7min30sec from WWF on Vimeo.
La comissió de Pesca del Parlament Europeu ha votat avui, per unanimitat, a favor de l’informe del qual he estat ponent, relatiu a la lluita contra la pesca il·legal, no regulada i no reglamentada (IUU, segons les sigles en anglès). El text preveu, entre d’altres, un procediment més ràpid per incloure en una llista negra a aquells països que no cooperen en la lluita contra IUU. Aquesta mesura aplana el camí a la Comissió per afegir nous països a la llista actual (actualment inclou vuit països: Belize, Cambodja, Fiji, Guinea Conakry, Panamà, Sri Lanka, Togo i Vanuatu) i per publicar una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals.
La llista negra comunitària és, per tant, una eina fonamental per lluitar contra la pesca il·legal.
Allò que demanem des dels Verds, ara, és que la Comissió ampliï la llista actual i hi inclogui-hi a altres països, com Corea, per exemple, dels quals tenim sobrades evidències sobre que han comès pesca il·legal, i fins i tot de violacions de drets humans a bord dels seus vaixells, en particular en aigües africanes.
Així mateix, a més d’augmentar la llista de països, però, la votació d’avui també aplana el camí cap a l’elaboració d’una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals, i aixó és el que, en tant que Verds, demanem que faci inmediatament.
Finalment, si els països de la llista no canvien ràpidament el seu comportament, la Comissió hauria d’introduir sancions, incloses, encara que no només, sancions comercials.
Nota de prensa – Bruselas, 23 de abril 2013
Pesca ilegal
La lista negra comunitaria obtiene la aprobación de los Eurodiputados
La comisión de Pesca del Parlamento Europeo dio hoy el visto bueno a un procedimiento más rápido para incluir en una lista negra a aquellos países que no cooperan en la lucha contra la pesca ilegal, no regulada y no reglamentada. Esta medida allana el camino a la Comisión para añadir nuevos países a la lista actual (1) y para publicar una lista de buques de pesca involucrados en actividades ilegales.
Tras el voto, el Eurodiputado verde Raül ROMEVA comentó:
“La lista negra comunitaria es una herramienta fundamental para luchar contra la pesca ilegal y los eurodiputados han dado hoy el visto bueno a un procedimiento más rápido para añadir nuevos países a esta lista. Además de aumentar la lista de países, los eurodiputados allanan con esta medida el camino a la publicación de una lista de buques de pesca involucrados en actividades ilegales. Su publicación es fundamental para hacer frente a este problema.”
“Los Verdes piden ahora a la Comisión que amplíe la lista actual e incluya en ella a otros países sobre los que hay sobradas evidencias de pesca ilegal, Corea del Sur en particular. Tras evidencias continuadas de pesca ilegal y de violación de derechos humanos a bordo de sus buques, en particular en aguas africanas, la Comisión Europea debe añadir a Corea del Sur a la lista negra. La Comisión deben además publicar urgentemente la lista de buques involucrados en actividades ilegales de pesca”
“La pesca ilegal, no declarada y no reglamentada continúa siendo una grave amenaza para los stocks pesqueros, y podría suponer hasta la tercera parte de las capturas mundiales. Aunque la UE ha introducido duras medidas contra la pesca ilegal, ésta continúa siendo un importantísimo problema, también en el seno de la industria europea. En algunos casos, empresas pesqueras europeas tienen buques abanderados en países hoy incluidos en esta lista. En otros, realizan operaciones desde ellos. Esto les permite evitar los reglamentos pesqueros comunitarios”
“Si los países de la lista no cambian rápidamente su comportamiento, la Comisión debe introducir sanciones, incluidas -aunque no sólo- sanciones comerciales”
(1) La lista actual incluye ocho países: Belice, Camboya, Fiji, Guinea Conakry, Panamá, Sri Lanka, Togo y Vanuatu.
Fisheries reform: Where should the public money go?
Date: 11 April 2013 from 15:00 to 18:30
Place: European Parliament – Room A1G3 – 60 rue Wiertz – 1047 Brussels
DRAFT PROGRAMME
Ahir al vespre els ministres de Pesca de la UE van acordar la postura del Consell sobre la Reforma de la Política Pesquera. Malgrat que era esperable, no deixa de ser lamentable que els governs mostrin tan poca sensibilitat i sentit de la responsabilitat alhora d’acordar les normes de gestió d’un bé comú.
Els ministres de pesca, un cop més, han fet mans i mànigues per esmicolar la proposta més sostenible de reforma dels darrers anys. Tot just fa unes setmanes el Parlament Europeu va protagonitzar una històrica votació que va establir les bases d’una reforma revolucionària en molts aspectes . Ja llavors vàrem advertir que calia estar amatents de la reacció dels governs (que a diferència del parlament discuteixen a porta tancada, en secret, a les esquenes de la ciutadania).
El Consell ha sucumbit, finalment, a les pressions dels governs francès i espanyol, històrics i declarats defensors dels lobbies que porten anys maltractant els recursos marins, i menystenint els drets de les generacions futures.
Entre les propostes dels governs hi trobem una manifesta intenció de deixar sense sentit mesures com la prohibició dels descarts, per exemple, a través d’incorporar nombrosos buits legals. Així, els ministres no només han acordat permetre fins a un 7% de les captures que es descarten, sinó que també han accedit a endarrerir la propostes i limitar la prohibició a determinades espècies.
Per altra banda, els ministres han expressat també la seva voluntat de debilitar les propostes bàsiques que persegueixen assolir nivells de pesca sostenible a partir de 2015, com l’elaboració de plans de gestió. Sembla clar que prefereixen perllongar l’actual sistema de la PPC, basat en subvencionar amb diners públics la sobrepesca. Un model injust, absurd, suïcida, i que només beneficia a curt termini unes poques butxaques de grans armadors, però en cap cas als mars, a les societats que en viuen i en depenen, i encara menys als petits pescadors artesanals que pateixen per sobreviure entre taurons especuladors i inversors sense escrúpols.
El moment és massa important com per fer veure que això no va amb nosaltres. Tenim l’oportunitat de canviar radicalment de model. La reforma de la Política Pesquera és un cop cada 10 anys. Ara és el moment. Si abaixem la guàrida, demà ens en podem penedir.
Per això insto a totes les parts interessades, o que d’una manera o una altra segueixen el procés, a que no ens relaxem.
En definitiva, ara ja sabem quines són les dues propostes, la del Parlament Europeu, que compta amb l’aval de més de 500 vots, i per tant una autoritat moral i política més que forta, i la del Consell (dictada, com era d’esperar, per Paris i Madrid, i acceptada de manera preocupant per la resta). El partit (diguem-li trílog), és a punt per començar. I no serà fàcil.
No dubteu que la suarem.
El passat 6 de febrer el Parlament Europeu va adoptar l’informe relatiu a la Política Comuna Pesquera en el qual demanem que els estocs de peixos es recuperin a nivells per damunt de nivells que permetin assolir el Rendiment Màxim Sostenible. Això va suposar, ho recordo, una gran victòria dels qui entenem que el futur de l’activitat pesquera (i de la possibilitat de continuar consumint peix, per tant) passa per recuperar, primer, la salut dels estocs.
En aquest context, el terme, ‘per damunt’ (above, en anglès) resulta determinant.
Demano disculpes avançades perquè l’apunt que segueix és dels que, possiblement, alimentin la imatge de que els qui ens dediquem a la complexa tasca de fer normes europees fem les coses de manera que ningú les entengui.
Tanmateix confio que, sinó ara, en algun moment aquesta explicació pugui ser d’utilitat, almenys per a qui tingui interès en entendre de què va tot això de la Reforma de la Política Pesquera Comuna, i perquè alguns diputats, com jo, considerem aquest aspecte (aparentment insignificant) una línia vermella de cabdal importància que determinarà el nostre vot favorable (o no), al final del procés de negociacions amb el Consell (Trilog).
A més, tenint en compte que ara els tocarà intervenir als companys i companyes del Parlament català o del Congrés, i que ja durant la preparació de les votacions de la postura del Parlament vaig constatar la dificultat que alguns col.legues, periodistes i interlocutors en general, fossin conscients d’aquest fet, crec que convé fer una senzilla (espero) explicació.
Aquesta pot ser més curta, o més llarga. Vegem-ho:
Versió curta:
Recuperar els estocs a nivells per sobre del RMS és l’única manera de garantir un estat òptim d’aquests estocs (abundants), i per tant d’assegurar la màxima rendibilitat pels pescadors, el màxim possible volum de peix pels consumidors, i una estabilitat de la quota de cara als anys següents.
Explicació llarga:
1) RMS no és cap objectiu màgic, és el nivell que permet obtenir el màxim volum possible d’aliment de manera sostenible[MIQ1] . Quan un estoc es redueix fins a situar-se a nivells per sota del RMS (BRMS – després explicaré què volen dir B i F) l’estoc esmentat es considera a Europa[MIQ2] , en termes científics, sobreexplotat. Cap gestor de pesqueries que sigui minimament sensible i conscient desitja trobar-se en una situació com aquesta, ja que la conseqüència són menys quotes. Així, mantenir els estocs sempre a nivells per sobre del RMS significa no només augmentar els estocs, sinó també garantir l’estabilitat de les captures -la qual cosa es econòmicament molt més interessant, per al sector, i garanteix al mateix temps el màxim possible d’aliment d’origen pesquer per a la població, cosa que òbviament beneficia a tothom.
2) Des d’un punt de vista ambiental: un estoc que estigui al nivell RMS (Brms) significa, normalment, reduir la situació d’aquell estoc a entre un 20 i un 40% de la seva situació prístina, la qual cosa és molt, molt, molt baix. L’objectiu de RMS no és suficient, per si mateix, per tal de garantir que l’ecosistema segueixi funcionant, ni per fer front al canvi climàtic, o a les espècies invasores, la contaminació l’eutrofització o d’altres amenaces ambientals. El fet que a moltes pesqueries la distribució per edats i mides estigui molt distorsionada incrementa el problema. Els nivells “per sobre del RMS” són molt més consistents amb l’enfocament precautori, i augmenten les possibilitat de fer front a d’altres amenaces per les poblacions de peixos més enllà de la pròpia activitat pesquera.
3) Per sobre del RMS significa millors guanys! RMS és un càlcul matemàtic elaborat pels científics de poblacions que no té en compte la rendibilitat de la flota. En les organitzacions regionals de pesca de tot el món (OROP), ningú vol estar a nivells de Brms. Tothom vol estar per sobre! Totes les evidències empíriques –i també els models teòrics- mostren que si es permet que les poblacions creixin més enllà d’aquest punt matemàtic (veure casos com Noruega o Nova Zelanda, entre d’altres), els beneficis augmenten degut en bona part a una disminució dels costos d’explotació (menys benzina, menys temps al mar, etc.), i un millor preu en la demanda (degut a que es posa al mercat una quantitat lleugerament inferior al màxim possible), i la mateix temps tindrem menys problemes amb la sobrepesca de juvenils -, ja que l’stock tindrà una millor distribució per edat, i els peixos podran viure més i fer-se més grans.
4) És una de les maneres d’administrar una pesqueria múlti-espècie. Si l’objectiu és limitat a nivells RMS, estarem abocats a una tasca titànica per esbrinar quins mètodes selectius usarem, i quan. És molt millor mantenir totes les poblacions a nivells per sobre del RMS, i només pescar allò que es pot capturar de manera sostenible, els peixos que vostè pot prendre amb seguretat – i deixar que la resta creixi fins l’any que ve, al mateix temps que es manté el nivell d’absorció de nutrients i d’excés de CO2, i manté el mar viu i saludable!
Aquest és el motiu.
Però, què significa RMS (Rendiment Màxim Sostenible), exactament?
Rendiment Màxim sostenible (RMS) és teòricament el nivell de captura més gran que es pot fer d’un estoc de manera sostenible en unes condicions ambientals fixades. El concepte engloba tan la biomassa com la mortalitat en la captura. BRMS es la biomassa (el pes de tots els peixos) que ha de tenir un estoc per tal de produir RMS. FRMS és la mortalitat durant la captura (la quantitat de peix que mor en el procés de pesca) que permet que l’estoc creixi o es mantingui a nivell BRMS.
Quan el nivell de l’estoc és baix, la quantitat de peixos que es poden pescar és limitada a causa de la falta d’adults, ja que aixó fa que es produeixin massa pocs peixos que permetin reposar els que s’han retirat (sobrepesca de reclutament), o quan els peixos es capturen abans que arribin la mida màxima o comercial (sobrepesca de creixement). A l’altre extrem, quan un estoc és massa gran, el seu rendiment també és limitat. El creixement de la població disminueix a causa de la competència per l’aliment, el canibalisme o les limitacions per la sobresaturació de l’entorn. Entre aquests dos estats es troba una mida de la població a la qual la captura sostenible és al més alt nivell – RMS.
Només establint les quotes un 10% més baixos de FRMS -la qual cosa permet els estocs recuperar-se a nivells per sobre de BRMS – significaria més guanys.
Cas d’estudi: bacallà del mar de Barent, quatre vegades per sobre del RMS:
Àrtic nord-oriental
Mar del Nord
Què van fer Rússia i Noruega a l’Àrtic Nord
* Reconstruir els estocs a nivells per sobre dels que produeixen Rendiment Màxim Sostenible (RMS)
* Prohibir descarts
* Prendre mesures enèrgiques contra la pesca il · legal
* Millor control, amb inspeccions a alta mar
Si els gestors s’haguessin proposat recuperar la biomassa a nivells de RMS, la població de bacallà de l’Àrtic nord-oriental hauria acabant essent un quart de la seva grandària actual. Les captures i els beneficis, també hauria estat menor.
En el seu lloc, van reconstruir la població per sobre del nivell de RMS i ara la biomassa és de 2 milions de tones i en creixement.
Per saber-ne més del RMS:
Client Earth: Reforming the Common Fisheries Policy – Ending overfishing and discards: http://www.blog.clientearth.org/reforming–the–common–fisheries–policy–ending–overfishing–and–discards/
General context of ICES advice: http://www.ices.dk/committe/acom/comwork/report/2012/2012/General_context_of_ICES_advice_2012.pdf
Explaining the misunderstandings about MSY: why it’s possible tomorrow:
Dr Sidney Holt: How to Achieve Sustainable and Profitable Fishing: http://www.greens–efa.eu/fileadmin/dam/Documents/Studies/How%20to%20Achieve%20Sustainable%20and%20Profitable%20Fishing_Holt.pdf
Doncs sí, reconec que guanyar votacions tan importants com la d’ahir al Parlament Europeu en relació a la reforma de la Política Pesquera té un noséquè d’agradable.
Segurament és perquè no hi estem massa acostumats/des. I, tanmateix, la victòria d’ahir és un magnífic exemple de com es poden canviar estructures tan rígides com la dinàmica pesquera tradicional gràcies a la construcció de sinergies positives, d’aliances guanyadores a tots els nivells (polític, mediàtic, científic, professional, pescador, social, opinió, cuina, …).
La votació d’ahir em ratifica en que la raó que, fa ja gairebé nou anys, em va motivar a acceptar la responsabilitat d’embarcar-me en aquesta aventura europarlamentària era, precisament, construir i canalitzar aquestes sinergies, per influir en el centre de decisió més important de la Unió Europea: les institucions comunitàries.
És per tot plegat que, ni que sigui molt de tant en tant (malauradament), ara toca celebrar aquest resultat i compartir-lo amb totes i tots vosaltres. Així doncs: milers, milions de gràcies a tothom!
El Parlament Europeu ha votat avui les propostes per reformar la Política Comuna de Pesca de la UE. Es tracta d’un vot històric. Els diputats i diputades hem tingut veu i vot, per primera vegada com co-decisors, sobre els fonaments de la política pesquera de la UE. Els Verds acollim molt favorablement el resultat, en particular que posi fi als descarts i que incorpori els plans de gestió sostenible de la pesca. Tanmateix, els governs de la UE ara han de donar suport al vot del PE i garantir una reforma sostenible de la política pesquera comuna.
La flota europea està sobredimensionada, i en conseqüència ha sobrepescat fins a límits dramàtics. Calia corregir el rumb. I ho hem fet. El Parlament ha votat avui, finalment, a favor d’una política pesquera de la UE que sigui sostenible.
En concret, el Parlament ha donat suport els plans que exigeixen nivells sostenibles de pesca a partir del 2015, per permetre que les poblacions de peixos es restableixin en nivells abundants el 2020. Aquesta és la clau: ‘més peixos al mar significa també una pesca més rendible, per això cal garantir la recuperació dels estocs per sobre del rendiment màxim sostenible el 2020, de manera que aquesta situació beneficiarà tant al medi ambient com al sector. També hem votat a favor de posar fi al sense sentit dels descarts massius, posant especial èmfasi en que la prioritat rau en promoure arts més selectives.
Així mateix, els Verds celebrem que el Parlament hagi fet seva la nostra proposta de condicionar el dret de pesca a aquells que garanteixin millors pràctiques socials i ambientals, de cara a recompensar el sector de la pesca artesanal, més sostenible.
Tot plegat fa que el resultat global sigui certament positiu.
Aquesta votació històrica, en la qual el Parlament ha assumit per primera vegada el seu rol de codecisió en la política europea de pesca, llança un guant als governs de la UE. Ara li toca al Consell adoptar la seva posició (ho farà aquest mes). Si els ministres de Pesca de la UE són responsable, i escolten la veu del Parlament (que és també la de milions de ciutadans i ciutadanes), podríem estar davant la fi de la desmesura i la destrucció, i davant una nova política pesquera que no suposi buidar els mars i arruïnar a la part del sector que fa bé les coses. Malauradament, alguns països al Consell continúen ancorats en el passat i pretenen ajornar qualsevol canvi fins després del 2020. Cal impedir-ho, per la simple raó que llavors serà massa tard. És per això que espero que el vot d’avui del Parlament serveixi d’estímul i garanteixi que no llençarem per la borda aquesta oportunitat històrica .
(1) El Tractat de Lisboa estableix que el Parlament Europeu és codecisor sobre la política comunitària de pesca, per primera vegada.
CAST
COMUNICADO DE PRENSA – Estrasburgo, 6 de Febrero 2013
Reforma de la política pesquera de la EU
Voto histórico: PE arroja el guante a los gobiernos de la UE y apuesta por una PPC más sostenible
El Parlamento Europeo ha votado hoy las propuestas para reformar la Política Común de Pesca de la UE. Se trata de un voto histórico. Los diputados y diputadas han tenido voz y voto, por primera vez como co-decisores, sobre los fundamentos de la política pesquera de la UE (1). Los Verdes han acogido muy favorablemente el resultado, en particular el que ponga fin a los descartes y que incorpore los planes de gestión sostenible de la pesca. No obstante, los gobiernos de la UE deben ahora respaldar el voto del PE y apoyar una reforma sostenible de la política pesquera común.
Comentando el resultado de la votación, el vicepresidente de los Verdes y miembro de la Comisión de Pesca, Raül Romeva i Rueda (ICV) ha dicho:
“La flota europea está sobredimensionada, y en consecuencia ha sobrepescado hasta límites dramáticos. Era necesario corregir el rumbo. Y lo hemos hecho. El Parlamento ha votado hoy, finalmente, en favor de una política pesquera de la UE que sea sostenible.
En concreto, el Parlamento ha respaldado los planes que exigen niveles sostenibles de pesca a partir de 2015, para permitir que las poblaciones de peces se restablezcan en niveles abundantes en el 2020. Ésta es la clave: más peces en el mar, significa una pesca más rentable para los pescadores, por lo que esta situación beneficiará tanto al medio ambiente como al sector. También han votado a favor de poner fin al sin sentido de los descartes masivos, poniendo especial énfasis en que la prioridad radica en promover artes más selectivas.
No obstante, los Verdes hubiéramos deseado que el Parlamento apoyara nuestra propuesta de condicionar el derecho de pesca a quienes garanticen mejores prácticas sociales y ambientales, con vistas a recompensar al sector de la pesca artesanal, más sostenible. Aún así, el resultado global es ciertamente positivo.
Esta votación histórica, en la que el Parlamento ha asumido por primera vez su rol de co-decisión en la política europea de pesca, arroja un guante a los gobiernos de la UE. Ahora le toca al Consejo adoptar su posición (lo hará este mes). Si los ministros de Pesca de la UE son responsable, y escuchan la voz del Parlamento (que es también la de millones de ciudadanos y ciudadanas), podríamos estar ante el fin de la desmesura y la destrucción, y ante una nueva política pesquera que no suponga vaciar los mares y arruinar a la parte del sector que hace bien las cosas. Por desgracia, algunos países en el Consejo siguen anclados en el pasado y pretenden aplazar cualquier cambio hasta después de 2020. Hay que impedirlo, por la simple razón que entonces será demasiado tarde. Es por ello que espero que el voto de hoy del Parlamento sirva de estímulo y garantice que no echemos por la borda esta oportunidad histórica”.
(1) El Tratado de Lisboa establece que el Parlamento Europeo es codecisor sobre la política comunitaria de pesca, por primera vez.
Estamos ante un momento histórico. Ya no nos queda margen. Si queremos salvar los peces, los mares y oceanos, y por ende la actividad pesquera bienentendida, debemos cambiar el rumbo.
Está en nuestras manos dejar atrás la política suicida de vaciar, sin razón ni sentido, los mares y oceanos, y empezar a trabajar de forma seria y responsable en favor de una actividad necesaria, y que, precisamante por ello, debe ser sostenible.
Pero para ello debemos ser claros, tajantes: hay que dejar de apoyar a quienes nos han llevado a esta situación, a quienes han sobreexplotado el medio, por ceguera o avaricia, a quienes pescan más, mucho más, de lo que los mares pueden permitirse, a quienes pescan mal o de forma ilicita o ilegal,
y debemos priorizar el acceso a aquellos buques de pesca de bajo impacto, a quienes capturan de forma más selectiva, menos dañina para el medio, y con más sensibilidad social y ambiental.
Está en nuestras manos cambiar el rumbo, y empezar, de una vez, a hacer bien las cosas.
Tal i com vinc enunciant de fa temps, avui la Comissió de Pesca del Parlament Europeu hem votat l’informe sobre la nova Política Comuna de Pesca (PCP), justament el mateix dia que el Consell Europeu de Ministres de Pesca es reunia a Brussel·les per pactar les quotes pel 2013.
Ha estat la votació més complexa, llarga i, possiblement, més important de la història d’aquest Parlament. Prop de 3000 esmenes i més de 100 compromisos ens han dut a una votació de prop de cinc hores, plena de matisos i decisions crucials en quant a conceptes, xifres i terminis.
Els Verds hem estat durant tot el procés de redacció i negociació d’esmenes al capdavant d’un text que garantís una reforma fonamental de la PCP, donant suport que la recuperació de les poblacions de peixos a nivells abundants sigui un objectiu central, així com una prohibició dels descarts.
Així mateix, hem establert la obligatorietat que els nivells de pesca siguis sostenibles des 2015 per permetre recuperar les poblacions de peixos a nivells abundants el 2020. Més peixos al mar es traduiran en una indústria pesquera més rendible, així que aquest requisit beneficia tant al medi ambient com als pescadors. De la mateixa manera que hem apostat per posar fi al malbaratament que suposen els descarts de totes les espècies capturades.
El vot d’avui és, a més, una important advertència als ministres de Pesca de la UE. Els ministres han de seguir el camí que els hem mostrat avui, i adoptar quotes per al 2013 que permetin que la recuperació dels estocs pesquers comenci immediatament. Esperar més només condueix a perdre més llocs de treball i més diners.
Desgraciadament, la nostra proposta (dels Verds) de proporcionar un accés prioritari a aquells que pesquen amb menor impacte per al medi ambient i d’una manera socialment més responsable, no han aconseguit la majoria necessària, i han caigut del text final. Tanmateix, pensem que cal treballar per mirar de reincoporporar aquesta qüestió de cara a la votació en plenària, així com per incorporar mecanismes de cogestió a la Mediterrània que assegurin la participació dels pescadors i de la societat civil en la gestió de pesquera.
Reforma de la Política Común de Pesca
Los parlamentarios sientan las bases de una pesca comunitaria sostenible
Hoy la Comisión de Pesca del Parlamento Europeo votó su informe sobre la nueva Política Común de Pesca (PCP), al mismo tiempo que el Consejo Europeo de Ministros de Pesca se reunía en Bruselas. Los Verdes Europeos han estado a la cabeza de las propuestas para una reforma fundamental de la PCP, apoyando que la recuperación de las poblaciones de peces a niveles abundantes sea un objetivo central, así como una prohibición de los descartes. Tras el voto, el eurodiputado Raül Romeva i Rueda (ICV, miembro de la Comisión de Pesca y Vicepresidente de Verdes/ALE) comentó:
“Me congratulo de que los eurodiputados y eurodiputadas hayamos apoyado sentar las bases de una pesca comunitaria sostenible. La senda iniciada hoy debería poner fin a una política pesquera destructiva y económicamente ineficiente, basada en la sobrepesca y en el mal uso del dinero público. Dado el carácter tradicionalmente conservador de la Comisión de Pesca, el paso dado hoy nos hace creer que una reforma ambiciosa es posible.”
“Hemos apoyado la obligatoriedad de que los niveles de pesca seas sostenibles desde 2015 para permitir recuperar las poblaciones de peces a niveles abundantes en 2020. Más peces en el mar se traducirán en una industria pesquera más rentable, así que este requisito beneficia tanto al medio ambiente como a los pescadores. También votamos a favor de poner fin al despilfarro de los descartes de todas las especies capturadas.”
“El voto de hoy es, además, una importante advertencia a los Ministros de Pesca de la UE, que se reúnen está semana para fijar las cuotas de 2013. Los Ministros deben seguir el camino que les hemos mostrado hoy, y adoptar cuotas para 2013 que permitan que la recuperación de los stocks pesqueros comience inmediatamente. Esperar más sólo conduce a perder más puestos de trabajo y más dinero.”
ENG
PRESS RELEASE – Brussels, 18 December 2012
Plans to overhaul the EU’s Common Fisheries Policy were today voted on by the European Parliament’s fisheries committee, an important stage of the legislative process and coming at the same time as a Council meeting of EU fisheries ministers this week. The Greens have been at the fore in pushing for a fundamental reform of the CFP to make it more sustainable and welcomed today’s vote, in particular support by MEPs to ensure the recovery of fish stocks to abundant levels and a ban on discards. Commenting after the vote, Green fisheries spokespersons Isabella Lövin (MEP, Sweden) and Raül Romeva i Rueda (MEP, ICV-Catalonia, Greens Vice-President) said:
“MEPs have today voted to finally put the CFP on a sustainable footing. This vote would bring an end to a destructive and money-losing EU fisheries policy, which has been based on subsidised overfishing. Given the typically conservative nature of the fisheries committee, it also gives hope that this fundamental reform is possible.
“Crucially, MEPs have backed plans to require sustainable levels of fishing from 2015 on, to enable fish stocks to be restored to abundant levels by 2020. More fish in the sea means more profitable fishing for fishermen so this situation will benefit both the environment and the industry. MEPs also voted in favour of ending the senseless and wasteful practise of discards for all harvested species.
“The vote also sends a strong signal to EU fisheries ministers, who are meeting this week to set quotas for 2013. Ministers should follow the Committee’s lead and adopt quotas for 2013 that will allow the recovery to begin immediately, as further delays mean lost jobs and lost money.”
Foto: Acció de Oceans2012 davant del Parlament Europeu
Encetem avui una setmana que serà determinant pel futur dels recursos pesquers a la UE.
Durant la seva reunió del 18 al 20 de desembre, els Ministres de Pesca de la UE establiran les quotes per al Mar del Nord i l’Atlàntic, corresponents a l’any 2013. El Ministre de Pesca del Regne Unit, Richard Benyon, ha descrit aquesta tradició anual a the Observer: “It is 48 hours of solid, sweaty negotiations. It is known as a three-shirter session.”
Per altra banda, els Membres del Parlament Europeu que formem part del Comitè de pesca votarem demà, 18 de desembre per aturar aquesta tradició, entre d’altres coses. En concret, votem el dossier més important de la Reforma de la Política Pesquera de la UE, el Reglament de Base (Informe Rodust), el qual estableix que les quotes de pesca s’han d’establir a partir de certes limitacions a partir de plans plurianuals, enlloc de fer-ho en reunions de 48 hores any rere any. Si no aconseguim que s’estableixin plans multianuals per a algun estoc en concret, llavors hi ha d’haver una norma que obligui els ministres, per defecte, a seguir les recomanacions científiques i a establir quotes sostenibles. Tot plegat amb un objectiu clar: les quotes sostenibles han d’estar establertes pel 2015, de manera que el 2020 comptem amb estocs recuperats a nivells saludables (abundants i per sobre dels nivells de Rendiment Màxim Sostenible).
Sigui com sigui, la votació de demà es preveu extremadament ajustada (pot anar ben bé d’un sol vot).
Existeixen importants divisions entre Grups, i dins d’aquests, entre algunes delegacions. Per una banda estem els qui aspirem a reconstruir els estocs, per una banda, i els qui simplement pretenen mantenir l’status quo actual.
La votació es podrà seguir online, en el lloc web del Comitè PECH (website).
Podeu trobar més informació sobre la reunió d’avui i demà del Comitè de pesca en els següents vincles:
> Meeting documents and agenda
> Watch the meeting live online
> Compromise amendments (que substitueixen algunes de les més de 2500 esmenes originals)
Així com la campanya impulsada per la plataforma #niunpezporlaborda, en contra dels descarts: http://www.niunpezporlaborda.org/ (www.fishfight.net)
Font gràfic: AVTH