Raül Romeva i Rueda

CAT

Ahir va acabar a la ciutat marroquina d’Agadir la plenària de 2012 de la Comissió per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT).

Un any més vaig poder-hi participar, i vaig poder veure en directe com es prenen les mesures de gestió i conservació que s’han d’aplicar a les pesqueries de túnids a l’Atlàntic i la Mediterrània.

Una de les espècies a les que els Verds hem atorgat més atenció en els últims anys és la tonyina vermella. La sobrepesca que ha patit al llarg de l’última dècada aquest singular animal (són desenes de milers les tones capturades il·legalment), el va situar al llindar del col·lapse.

Tot i la resistència de part de la indústria i d’alguns països, les quotes de pesca van ser retallades substancialment a partir de 2010 i el nombre de vaixells a la pesquera va haver de disminuir.

Els científics ens diuen ara que hi ha indicis que l’espècie s’està recuperant. No obstant, insisteixen que per tal de no posar en perill la recuperació de la tonyina vermella també ens diuen que necessiten temps per comprovar que això és així.

Alguns països, entre ells Japó i Espanya, semblaven disposats a plantar cara en favor d’un augment significatiu de les quotes.

Per sort, sembla que aquesta vegada la raó i el sentit comú s’han imposat i les quotes han estat pràcticament inalterades (han passat de 12.900 a 13.500 tones, tal i com suggerien els científics). La quota no es modificarà fins que el Comitè Científic de ICCAT proporcioni informació que indiqui que es pot augmentar sense comprometre la millora de l’estoc. És un respir per a la tonyina, efectivament, però caldrà vigilar, ja que al llarg de la reunió es va fer evident que alguns països aprofitaran qualsevol oportunitat per reclamar un increment de les captures.

A l’altra cara de la moneda hi trobem els taurons. Cap respir per a ells. Malgrat les nombroses propostes que es van presentar a la ICCAT per protegir diverses espècies, cap no va ser aprovada. Això deixa les poblacions més vulnerables sense cap mena de protecció enfront de la pesca abusiva.

Tot plegat suposa, crec, una raó més per tal que les tres propostes que s’han presentat a la Comissió sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES) segons les quals es demana introduir controls estrictes en el comerç internacional de diverses espècies de taurons, rebin un ampli suport en la propera reunió de CITES, el proper mes de març a Bangkok.

Si els països amb interessos pesquers no compleixen amb les seves obligacions de protegir les espècies més vulnerables a les organitzacions regionals de pesca, llavors la comunitat internacional té l’obligació de protegir el nostre patrimoni biològic comú i una oportunitat per fer-ho és la propera reunió CITES.

ESP

Ayer terminó en Agadir (Marruecos) una nueva sesión plenaria de la Comisión para la Conservación del Atún Atlántico. Un año más tuve ocasió de assistir y seguir de primera mano los debates sobre nuevas medidas de gestión y conservación que han de aplicarse a las pesquerías de túnidos en el Atlántico y el Mediterráneo.

Una de las especies a las que Los Verdes hemos prestado más atención en los últimos años es el atún rojo. La sobrepesca a la que se ha sometido este singular animal a lo largo de la última dècada (son decenas de miles de toneladas las que se han capturado il·legalment), puso a la especie al borde del colapso. Pese a la resistencia ejercida de gran parte de la industria y de algunos países, las cuotas de pesca fueron recortadas substancialmente a partir de 2010 y el número de barcos en la pesquería disminuyó.

Los científicos nos dicen ahora que hay indicios de la que la especie se está recuperando. No obstante, a fin de no poner en peligro la recuperación del atún rojo también nos dicen que necesitan tiempo para comprobar que eso es así.

Algunos países, entre ellos Japón y España, parecían dispuestos a dar la batalla en Agadir en favor de un aumento significativo de las cuotas. Por suerte esta vez parece que la razón y el sentido común se ha impuesto y las cuotas han permanecido prácticamente inalteradas (han pasado de 12.900 a 13.500 toneladas, tal y como sugerían los científicos). Además, la cuota no se modificará hasta que el Comité Científico de ICCAT proporcione información que indique que se puede aumentar sin comprometer la mejora del stock.

Se trata, efectivamente, de un respiro para el atún rojo, aunque deberemos estar vigilantes puesto que a lo largo de la reunión se hizo evidente que algunos países aprovecharán cualquier oportunidad para incrementar las capturas.

En el otro lado de la moneda se encuentran los tiburones. Para ellos no hay respiro. Pese a las numerosas propuestas presentadas a ICCAT para proteger varias especies, ninguna fue aprovada. Ello deja a poblaciones especialmente vulnerables sin protección frente a la pesca abusiva.  

Ello supone un nuevo argumento a favor de que las tres propuestas que se han presentado en la Comisión sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas (CITES) para introducir controles estrictos en el comercio internacional de varias especies de tiburones, reciban un amplio apoyo en la próxima reunión de CITES, el próximo mes de marzo en Bangkok.  

Si los países con intereses pesqueros no cumplen con sus obligaciones de proteger a las especies más vulnerables en las organizaciones regionales de pesca, entonces la comunidad internacional tiene la obligación de proteger nuestro patrimonio biológico común y una oportunidad para hacerlo es la próxima reunión CITES.