Reforma Política Pesquera: cal canviar de paradigma, però el Consell continua amb la seva miopia curtterminista
Preocupant. Una vegada més han demostrat la seva total miopia.
Existeixen proves científiques de sobres que evidencien la urgència de reformar la política pesquera de manera radical. Cal imperativament canviar de paradigma. Fins ara era la dimensió de les flotes la que determinava la política pesquera, i així ens ha anat. Un desastre. Ara tocava canviar d’enfocament. Era el moment d’entrendre que, per salvar la pesca, la premisa prèvia és conservar i augmentar els estocs de peix. Sentit comú.
Si no evitem la destrucció dels estocs, qui carai podrà viure de l’activitat pesquera?
Doncs sembla que els Ministres no estan per la feina. Alguns ens ho temíem ja fa temps. Avui, simplement, ho constatem.
El Consell continua sense veure el mar, encara que se li mullin les sabates.
La qüestió és, dramàticament, simple. Per fer front al greu problema de la sobrecapacitat, i per tant de la sobrepesca, la Comissió Europea havia proposat establir uns nivells de captura que permetin a les poblacions de peixos créixer per sobre dels nivells necessaris per assegurar la sostenibilitat o el” rendiment màxim sostenible (1). És escandalós que el Consell hagi decidit anul·lar aquesta proposta, posposant qualsevol canvi relatiu als nivells de captures sostenibles fins que aquest “sigui possible”. És a dir, el Consell aposta pel continuisme d’una política de pesca industrial basada en la sobrepesca i la consegüent falta de rendibilitat. Amb aquesta decisió només fan que accelerar l’extinció de les poblacions de peixos. Però a més impedeix que la indústria pesquera arribi a ser rendible econòmicament, i independent de les subvencions públiques.
A sobre, els ministres han decidit debilitar encara més la tímida proposta de la Comissió respecte als descarts. La millor forma d’acabar amb aquesta pràctica és impedint que es generin, fomentant aquelles arts més selectives i que generen menys rebuigs. En lloc d’això , el Consell proposa adoptar un procés gradual i al mateix temps que s’augmentin les quotes de captura per incloure als peixos que es descarten en el sistema actual. Amb això contribueixen a crear un mercat paral·lel de descarts, la qual cosa serà un absolut desastre, a més d’una immoralitat.
És el torn, ara, del Parlament Europeu. Hem de treballar per assegurar que la reforma de la PPC sigui substancial i posar les nostres pesqueries sobre una base sostenible. Aquest és la línia que fa anys defensem el meu grup, Verds, i particularment la gent que seguim la Comissió de Pesca.
Una reforma d’aquestes característiques es fa cada deu anys. Més o menys. Confio que no serem tan cecs com per perdre, novament, una dècada. Simplement, no ens ho podem permetre.
(1) Per a una explicació de en què consisteix el rendiment Màxim Sostenible vegeu: http://europa.eu/legislation_summaries/maritime_affairs_and_fisheries/fisheries_resources_and_environment/l66037_en.htm