Mentre aquest dies escrit unes coses que estan embolicades amb la tortura, mor el criminal Pinochet; el dia que commemorem la declaració dels drets humans. I penso en que el govern de l?estat que ens mana (per extralimitació i mancances democràtiques; diria jo) no accepta que es gravin els interrogatoris (tots? Alguns? Quins?) de detinguts.
Podria dir avui que la identitària és una afecció política; que està vinculada a la majoritària (una altre afecció que aclareixo una altre estona); que l’estat espanyol en pateix de les dues; i que aquí tenim rampells, períodes, inèrcies i interessos que hauriem de vigilar pel que fa a aquestes afectacions. I tenim algun problema
Penso que m’anirà molt bé fer una clara diferenciació entre problemes reals de memòria i la cara dura en que es fonamenten alguns polítics quan fan alguna referència a la memòria. (Ara parlaré de polítics professionals; dels de discurs, representació, feines de govern o administració, decisions col·lectives, etc. Però podem aplicar aquesta meva reclamació als
-"Del tripartit a l’entesa"-"Per aquesta legislatura, què espera vostè del govern? Què espera de l’oposició?" La meva resposta: Bàsicament que el govern no es deixi aclaparar pel poder dels mitjans;necessitat del vot suficient; o la agenda espanyola. Que abandonineufemismes i inèrcies d’acontentament; que informin amb calma itranquil·litat. Que continuïn amb polítiques socials de qualitat; i
La majoria de vegades que escolto parlar de responsabilitat, veig que qui en parla ho diu només per impressionar, i que a més usa d?aquest terme sense donar-li un contingut. Com no li dona, puc suposar que apel·la a la imaginació del ciutadà o a alguna formula tradicional que es suposa dominant. Atabalament per buidor
Una persona m´ha dit que: "Ja veuràs; ja veuràs que poc durarà; ni un any, pot ser." El to era d’amenaça. Una altra cosa que penso no ens podem permetre: la cantarella d’eleccions anticipades i campanya perpetua un altre cop. Espero es tracti d’una anècdota sense gaire abast. El dia 6 ho expressava més clar
No sé quin concepte té en Madí de ser un perdedor; o de perdre; o de guanyar. De manera que no sé com hauria d?entendre el què diu sobre ?ser un perdedor nat?. Que és com qualifica en una entrevista a José Montilla. Diu Madí: ?(…) i als que han fet possible que sigui president
histocat.cat; bon lloc. AMER (La Selva), 10.11.2006 Conferència d’en Jordi Bilbeny titulada "Cristòfor Colom: Història d’una ocultació premeditada". Organitzat per l’ajuntament d’Amer. Lloc: Can Boles, plaça del Monestir, Amer. Data i hora: Divendres 10 de novembre a les 10 del vespre. Ens presenten Jordi Bilbeny: "Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia
Condemnen a mort a Sadam Hussein. Com qualsevol altre pena de mort la considero humanament injustificable. Els seus crims han de ser ben jutjats i condemnats. I ell condemnat per ells. Però de cap manera es pot passar comptes a un, uns, molts i greus; crims contra la humanitat, cometent un altre crim contra la
Recomano l’article de Josep Maria Terricabras. Només fa un any.A mi, però se m’ha fet etern. I aquestes menes d’eternitats no m’agraden gens. Espero que els pactes a Catalunya es facin en clau catalana. I que, per honestedat, o ni que sigui per descuit, ens assabentem aviat dels problemes que Mas i Zapatero tenen ara
Afegeixo uns comentaris que he fet al weblog de Josep Maria Terricabras. Allà em trobo bé fa ja un temps. I he pensat que el què he escrit pot ser interessant avui dia d’eleccions. Segons el meu parer l?abstenció fora bona opció només, i només, si es donessin determinades circumstàncies. Penso en dues possibilitats. La
Avui és jornada de reflexió. N?apunto alguna que em sembla interessant compartir. 1) Els país no és un negoci, ni una empresa (de cap manera, i d?una manera encara més evident en el sentit restringit en que ara entenem ?empresa?). El país i el món no són tampoc un joc de taula. Encara que els
Responc al què ens proposa el programa Àgora.Títol.- "Eleccions: qui formarà el nou govern de Catalunya?" No sé dir qui formarà el proper govern de Catalunya. Però sí puc dir que voldria que no sigui el què han planificat Mas i Rodriguez Zapatero, entre d?altres poderios. ?CiU i el què faci falta. Per tal de
"No podem negar en nom de l’oblit; de la mateixa manera que no podem assassinar en nom de la mort". Això ho escrivia jo fa uns mesos en relació a l’amnèsia postfranquista i el nostre ambient polític. Ambient de misèria política que lamentablement podem veure en molts i molts governs i societats. Especialment els discursos,
Crec que és important que parem atenció al que podríem anomenar maneres polítiques. Maneres en les que vull recollir aspectes com ara: quines són les nostres institucions; quins papers juguen; quins tractes ens oferim entre els representants polítics i els ciutadans; com participem o no uns i altres en les decisions, idees; on som els