Responc al què ens proposa el programa Àgora.
Títol.-
"Eleccions: qui formarà el nou govern de Catalunya?"
No sé dir qui formarà
el proper govern de Catalunya.
Però sí puc dir que
voldria que no sigui el què han planificat Mas i Rodriguez Zapatero, entre d?altres
poderios.
?CiU i el què faci falta. Per tal de servir als nostres
interessos i vergonyes. I ho venem amb la por al PP-Espanya?
Puc dir que lamentaria l?èxit d?aquestes polítiques de
misèria postfranquista. Això ho hem vist.
I tampoc voldria un
govern que sigui les resultes del què va ser un prou clar projecte d?invasió de
tecnòcrates espanyolistes que ni respecten ni volen conèixer Catalunya.
Representants polítics a Catalunya que, seguint consignes que he trobat
referides al filòsof Habermas, simplifiquen els pobles que els interessa (només
els que els interessi i quan els interessi) a pur folklore i ornament. De
manera que neguen i posen traves al desenvolupament, creixement, personalitat,
o el que puguin fer contra un determinat poble.
?Somos la indissoluble unidad o desaparecemos. Vamos a
vender esta moto i a continuar la marcha militar. Por ejemplo.? ?Somos la
indissoluble unidad o governarà la dreta agressiva!? etc. N?hem vist.
Puc dir que lamentaria l?èxit d?aquestes maneres de pensar i
actuar i massacrar sobre algun poble. I en un detall important perquè em sembla
ens porta directes a confondre unitat i unió. De manera que ens oblidem d?estar
units quan ens seria menester. Això també ho hem vist.
I alhora em preocuparia perquè si acceptem aquests èxits,
estaríem recolzant maneres polítiques antidemocràtiques. Estaríem fent coses
que no serveixen a millorar la democràcia, ni la convivència, ni la societat.
Només alimentaríem ?velles glòries?.
Doble pena; per una banda perquè anem enganyats per
paraulades i màgies de campanya (?som demòcrates. Bush, Fox, Rodriguez
Zapatero, el nostre president, són demòcrates; portem la democràcia aquí i
allà!?)
I, per altre banda perquè mostra que no seríem capaços d?encarar
honestament els problemes que tenim al davant. Mèrit al garbuix que alguns
polítics menystenen. Jo l?anomeno moviment; del de debò. I al polític que el
menysté l?anomeno dels que se?n serveixen dels fruits de l?hort del veí, alhora
el critiquen negativament per produir-los, i aconsegueixen fabricar vots útils
al que ens volen vendre com a efectivitat (per exemple).
Voldria un govern que
deixi de menystenir als ciutadans. I per començar, més en general, que deixéssim
d?explicar aquest problema de relació (manca de respecte vers el ciutadà, la
societat civil, o el què anomenem problemes socials) fent veure que es tracta
de manca de confiança del ciutadà vers el representant, o de malalties
perceptives; del ciutadà, per suposat!.
Aquest és un altre problema, que, si hi és, s?assenyala.
Però em sembla que sovint s?intenta colar la prepotència representativa, la
manca de cura, i, fins i tot la corrupció d?algun polític fent veure que es
tracta d?un problema de manca de confiança del ciutadà vers ?els polítics?. Una
bona confusió. I, al segon acte d?aquest conte s?acostuma a vendre allò de ?la
política millor deixar-la; millor no parlar-ne, millor etc. Una democràcia
madura és aquella en la que la gent no vota; en la que l?abstenció és més
grossa. Per suposat!? Misèria, li dic jo.
Pregunta-"Si fos
necessari, quin seria el millor pacte per formar govern a Catalunya?" (segueix)
Pel que fa a la pregunta:
El millor pacte penso
que seria el fet entre polítics que renunciïn a la tàctica catastròfica de
domini del ciutadà. I, per suposat, entre polítics que serveixin a les nostres
institucions. Per començar la del ciutadà; que s?instal·lin en la tàctica de
respectar el ciutadà i al país que serveixen: Catalunya.
Diuen els que en saben, i alguna cosa la podem veure també sense
ser-ne gaire experts, que hem de replantejar-nos algunes coses fonamentals.
I veig que d?aquestes n?hi ha unes quantes, sinó totes, que
s?utilitzen demagògicament en la pràctica política. A banda de veure clarament
que l?atenció a aquestes coses fonamentals, xoca amb una sèrie d?interessos i poderios il·legítims que hem permès
s?instal·lin als governs.
Per aquesta raó
entenc que el millor pacte que s?hagi de fer hauria d?assumir pactes com els
Pactes Nacionals que proposa ERC. Uns pactes de govern dels que demanaria ens
informessin detalladament els periodistes,
estudiosos de la política, i filòsofs que pensin sobre política; per exemple. A banda
que crec cal exigir també una informació honesta per part del govern; i debats
parlamentaris que no siguin guerra de guerrilles, per exemple.
Afegiria només que aquests pactes nacionals quedin ben
definits. Que es facin amb participació de la societat civil. I que vigilem bé no
els confonguem en els abusos que encara alguns polítics i esporuguidors en fan
del terme ?consens?. (I no diguem de les ?concòrdies?)
També diuen els que en saben, i força cosa la podem veure si
volem sense ser gaire experts; que hem de fer restriccions al consum en
general, a l?ús d?energia, i a d?altres abusos que anem apilant. I que tenim
al davant una sèrie de problemes que hauríem d?encarar units. Alhora veig que
sobre aquests temes, a banda de demagògies; se?n fan doctrines, adormidores,
lletanies, o altres bestieses. Com posar traves a millores clares només per
mirar d?aconseguir rèdits monetaris o electorals. I també hem vist les males
maneres de les oposicions polítiques fortament i massa generalitzades.
Per això penso que
alguna mena de pacte contra la desinformació; alguna mena de pacte
antidemagògic i antiviolència política s?hauria de fer també en el govern, i
alhora s?hauria d?eixamplar. Vull dir que no només ho sigui de govern, sinó també
entre govern, oposició i societat civil. D?aquestes agressions també ens les
hem vist.
Bones eleccions.
Atentament,
Sílvia Martínez
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!