Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
49. Maneres polítiques. Sobre la legislatura.
Una persona m´ha dit que: "Ja veuràs; ja veuràs que poc durarà; ni un any, pot ser." El to era d’amenaça.
Una altra cosa que penso no ens podem permetre: la cantarella d’eleccions anticipades i campanya perpetua un altre cop. Espero es tracti d’una anècdota sense gaire abast.
El dia 6 ho expressava més clar en un comentari al weblog de Josep Maria Terricabras.
Només algun detall.
Perquè
un cop fetes les eleccions, he relaxat una mica la meva atenció. Espero
reprendre-la, perquè m?interessa molt. I també espero que ho faci
perquè s?acompleixi un meva hipòtesi: en aquesta legislatura ja no
poden jugar-se -si més no d?amagat; i cal veure què estem disposats a
acceptar- les cartes que la darrera ha deixar cap amunt. Vull dir que
penso serà una legislatura en la que pugui ésser interessant seguir els
treballs polítics, perquè es facin més debats que no pas bruts jocs
mediàtics i verbals; o jocs de mentides i bestieses a veure qui la
digui més grossa. Recolzo aquesta idea en: l?esgotament a tots nivells
que han suposat els excessos, les violències, atacs, que hem viscut;
també l?esgotament de les mentides. Per altra banda en el detall
-important- d?una societat civil força menys acomplexada que fa tres
anys; i molt més visible. Podríem afegir una consciència prou
important, i podria ser una voluntat, de posar-nos a treballar pel país
i pel millorament de la nostra convivència i democràcia. Potser algú em
demani explicació sobre altres possibilitats, com que els ciutadans de
Catalunya tornem a abaixar el cap i a fer-nos els ximples; però ho veig
força difícil. Més aviat penso que serà el govern central, i els
nostres polítics, els qui hauran de començar a practicar una política
de no violència; o sinó posar-se a esperar denúncia internacional en
ferm, per començar. Pel que fa a la formació del govern, jo vaig donar
al 2003, i he tornat a donar ara, confiança a ERC. Ho vaig fer per
moltes raons, i aquestes segueixen vigents. Em mantindré expectant.
També penso que podria ser que la demora que alguns han provocat a
l?estatut, acabi donant millors fruits que altra cosa. Salutacions.
Enviat per: smartinez – 06/11/2006 4:34:28
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A una partitocràcia com la nostra, l’avenir de la política (o sigui, dels partits polítics) el marquen els cicles electorals.
Per començar, les municipals i "autonòmiques" del maig. Si el PSOE se la fot, la pressió sobre Montilla pot ser insuportable. Si el PSC se la fot i perd places importants (Girona, Lleida, hipotèticament Barcelona) el Montilla quedarà amortitzat de cop. Si el PSC no se la fot però queda totalment en mans de la seva filial i de la seva quasi-filial, ídem.
Igualment amb CiU : si no arrabassa tres o quatre places fortes socialistes, en Mas ja pot començar a retocar el seu currículum i a comprar La Vanguardia els diumenges.