Indústries i caminars.

Només fa un any.
A mi, però se m’ha fet etern. I aquestes menes d’eternitats no m’agraden gens. Espero que els pactes a Catalunya es facin en clau catalana. I que, per honestedat, o ni que sigui per descuit, ens assabentem aviat dels problemes que Mas i Zapatero tenen ara respecte als seus plans per Catalunya; i que no s’en surtin.

Aquí el meu comentari:

Jo, voldria ser no constitucional.

O voldria no haver de ser constitucional. O voldria que
Catalunya no haguera de ser constitucional. I, a banda de desig o voluntat, i
amb més raó en tal com s?ho han fet, i en les mans i ments pensants de Madrid, és
també expressió d?una necessitat intel·lectual, política, personal, social, i
algun detall més.

Pel que fa als nostres representants em sembla fabulós que
avui ens recordi aquests afers. Perquè ara es posen a negociar aquí; i tinc por
no guanyin aquelles formes madrilenyes.

De l?estatut d?Andalusia, recursos, idees, declaracions al
respecte, etc., m?estimo més no parlar. Em fa més pena que glòria; ni gràcia ni
curiositat. I passa a ser un altre exemple del què anomeno mala política instal·lada
a La Capital Del Reino. Sobre aquest lloc penso que el que ens cal és no seguir
les seves agendes, per començar.

Jo els enviaria a
pastar fang. Vaig dedicar-me uns anys a fer ceràmica; i li ben asseguro que
tocar fang afina ?en el seu cas crec es tractaria d?un despertar-, afina molt
el tacte. De moment, per molt bona voluntat que hi posin els nostres polítics,
per com ha anat, per com va, i perquè no hi crec, no accepto el Pacte de la
Moncloa.

Si em venen amb que ha estat aprovat en referèndum, els
demanaré un xic de decència. I els preguntaré si aquí encara funciona el
Defensor del Poble, per a presentar recurs per la infame campanya de acosto i derivo
que varen importar de Madrid cap a els ciutadans d?aquest nostre país. I
demanaria impugnació del resultat, i una nova campanya informativa de debò, i
una nova votació. De moment només els diria que no pretenguin enganyar-me.

Sobre nosaltres.

(…)

(…)

Pel que fa a la política dels nostres polítics, ara estic
fent un recull que anomeno ?maneres polítiques? dedicat especialment a fer-los
veure quines coses segur no s?han de fer si hom vol dir-se demòcrata.

La primera em sembla que serà no importar aquí les maneres d?Espanya.
La segona podria ser no atacar sense motiu, raó, necessitat, (reals, eh!) només
per treure rèdit mediàtic. Per exemple: (Si no és que a aquest partit són més
espanyolistes que el PSC al què varen seguir), algú recorda, com a petit
exemple, el paper de IcV EUiA quan, per raonabilitat, només per això i una mica
de decència democràtica, s?haguera d?haver posat al costat d?ERC? Vull dir, algú
encara (o per pena ha acabat creient-ho) accepta que la versió oficial que ?era
perquè ERC va dir que NO al pacte de la MOncloa? que havia de ser maltractat
pels seus socis de govern?

Triomf de versions oficials, quan la oficialitat és tramposa,
mentidera, i disculpin els polítics seriosos, estúpida. Un lamentable moment de
la democràcia espanyola; sobre l?únic que puc dir és que s?ho facin mirar. Jo
ja no confio en els polítics que, per acabar-ho d?adobar, ni ?al defensor del
Pueblo? li fan acomplir amb les seves veritables funcions.

Jo em quedo amb el poble, en minúscules, i en català. Si algú em diu que
sóc ?provinciana?, ?catalana de no sé què?, o algun altra d?aquestes cosetes
que ens hem hagut d?escoltar, ja sé que li contestaré (per a mirar que hi pensi
en les bestieses que diu; no per iniciar converses. Prefereixo converses que no
comencin desqualificant-me com a interlocutora); li diria: ?Ah! Et fixes en
aquestes coses per valorar la intel·ligència o capacitats? Altres coses que se
m?escapen? Dons mira que jo tinc ganes de conèixer el lloc on vaig néixer. Però
no ho penso fer fins que no pugui dir seriosament que és la capital d?un estat
democràtic, o alguna altra cosa millor. I això que vaig néixer a Madrid. Adéu-siau?. Això li diria a aquests defensors,
guerres i companyia; que són de mentida, que són demòcrates i polítics de
mentida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!