Avui és jornada de reflexió. N?apunto alguna que em sembla interessant compartir.
1) Els país no és un negoci, ni una empresa (de cap manera, i
d?una manera encara més evident en el sentit restringit en que ara entenem ?empresa?).
El país i el món no són tampoc un joc de taula. Encara que els electors hem permès
que els jugadors de Monopoli s?hagin instal·lat als nostres parlaments. (Desinstalem-los)
Aquests no els trio per decidir la mirada, les polítiques, i
les relacions del meu país.
Veig que, en altra sentit hi ha representants polítics que
recullen una manera més realista el concepte d?economia. I, alhora coincideixen
a valorar la vida i les persones com alguna cosa més que la economia
restringida.
Aquests sí els trio com a representants al nostre govern.
(…)
(…)
2) El meu país no és una catedral magna. Encara que alguns
representants polítics es posin a predicar en el més pur estil arcaic de
predicació.
Aquests no els trio com a interlocutors polítics, ni com a representants
a l?exterior.
Veig que, en altre sentit hi ha representants polítics que
es deixen de predicacions i astoraments de por, i simplement ens parlen.
Aquests sí els trio com a representants al nostre govern.
3) Hi ha representants polítics que tracten el ciutadà i la
societat civil com un destorb. Que ens tracten com a estúpids.
Aquests no els triaria ni com a companys de conversa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!