No sé quin concepte té en Madí de ser un perdedor; o de perdre;
o de guanyar. De manera que no sé com hauria
d?entendre el què diu sobre ?ser un perdedor
nat?. Que és com qualifica en una entrevista a José Montilla.
Diu Madí: ?(…) i als que han fet possible que sigui
president un perdedor nat i una persona que no dóna la talla, que aquí està
CiU, disposada a (…)? (El
Punt. Comarques gironines. 12 de novembre del 2006)
Bé; o pot ser haig de dir que …
…el què entenc és molt gros, inacceptable;
i més si atenc a altres de les seves declaracions. Això de la natalitat aquí em
porta a idees com les jerarquies de castes; que entenc no acceptem a la nostra
societat.
Penso que aquest qualificatiu ha de ser retirat; que cal que
no acceptem aquestes fatalitats. Que no acceptem que algú, que hom, puguem
haver nascut perdedors, o guanyadors. Inacceptable; fins i tot en aquest sentit
absolut i fatal que pressuposa la expressió de Madí.
Vull dir que, si el què vol dir és que la nostra societat té
una estructura que permet que hi hagi ?guanyadors
o perdedors nats?; bé, no li diré que no. Veig força coses que funcionen en
aquest esquema. Però afegiré que, després de constatar que hi ha
classificacions de les persones en aquest sentit; el què cal és combatre-les. I
que donar-les-hi el valor de necessitat còsmica em sembla simplement un abús
polític. (Un dia haig de fer recull de classificacions de les persones molt
curioses que m?he trobat. Aquesta és cruel.)
Em segueixo preguntant: Què entén el senyor Madí per guanyar
i perdre? Clar que també diu altres coses que trobo no tenen sentit. Com ho són
la idea de que tenim una llei electoral immoral.
Primer no ho entenc, perquè les lleis no són coses que entrin
en aquests qualificatius. Una llei pot o no ser moral en una classificació de
lleis que ens fem. I aleshores serà que parlem d?una llei, o pretesa llei,
moral; i no d’una llei d’una ciència; o d’altra mena.
Però no pot ser immoral en el sentit que pressuposa Madí. I si es
refereix a actuacions de persones, caldria que especifiques quines són les
accions que ell consideri immorals. Però no ho fa.
Clar que una de les declaracions subratllades de la
entrevista diu:
«Ningú discuteix la legalitat del tripartit però sí la seva
moralitat»
Segueixo, però, sense saber com mirar-m?ho, al costat d?una
seva altre afirmació: ?(…) que la reedició del tripartit és injustificada,
injusta, immoral.?
Primer diu que és immoral, perquè no se li accepta
que digui
que és il·legítima; que és el què em sembla vol dir. I jo diria que el
què fa és afegir, al problema que ja veig amb el qualificatiu de moral,
el d?acceptar-li que és
un pacte de govern injustificat i injust. A més, sense especificació
d’on situar aquests qualificatius.
Diu altres coses, per exemple sobre veritat i mentida; on
tampoc el segueixo. Però no continuo perquè el que m?interessa bàsicament és
assenyalar el problema de maneres polítiques; i la desinformació com a element
denunciable.
Per pensar-hi millor, us recomano un bon recull d’articles que ens
presenta Saül Gordillo.
Sobre el tema de la desinformació afegeixo un altre detall. Aquest
matí; després d?una estona de lectura, he fet la meva tercera enquesta Referèndum és democràcia. (En seguiment d?una bona proposta de Xavier Mir.). I he
tingut algun bon exemple de reacció visceral que, no m?ha xocat, però sí m?ha
preocupat. I que veig alimentada en les declaracions i afirmacions de Madí,
entre altres. M?ha tornat a cridar l?atenció un punt: el de la desinformació
com a pràctica política. Molt greu al costat de les nostres males educacions
democràtiques.
Respecte a aquesta pràctica de la desinformació, com a ciutadana
demano a aquest seu partit -CiU i el seu intent de continuar amb la oposició de
la passada legislatura-; o a la defensa democràtica on es pugui fer reclamació
més directa; que es faci per aturar, d?entrada, aquestes acusacions falses d?antidemòcrates.
Si Mas fora, o hagués estat el meu candidat simplement li ho
exigiria. Trobo que hi ha raons per aquesta exigència; i diria que és
suficient si ens fixem a què serveix que es vulgui confondre tant la noció de
democràcia, la pràctica democràtica.
O a què serveix voler colar un discurs presumptament democràtic
amanit d?idees i pràctiques que simplement neguen la democràcia (com ho són les
idees dels exclusivistes de ?només jo ho
puc fer bé; i, sinó, el desastre!?; o desqualificacions inacceptables; o negació de possibilitats ben legítimes; etc.) Monolítics contra polítics, li dic jo;
i fa tres anys que ho observo.
Així: perquè ho veig com un clar exemple de desinformació;
perquè és una pràctica que ja varen utilitzar en la passada oposició; per
respecte i defensa al dret a tenir una bona informació (per formar-nos opinió,
per exemple; o per respecte a la intel·ligència); espero trobin la manera que CiU
no continuï amb una oposició com la que ens presenta Madí. A saber:
?(…) Mas farà oposició exactament amb les coordenades que
ha fet aquesta campanya: o tripartit o CiU. És una pura evidència (…)?
I afegeixo que, per molt que ens sigui
presentat com ?una novetat de
campanya?; jo ho veig com a més del mateix dels darrers tres anys. Si
el problema és que no sabem fer alternança política sense provocar
desastres i sense mentir o no deixar treballar; simplement ens hauríem
de posar a canviar aquestes maneres polítiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!