Qui recorda el núvol quan ja ha passat? Aquesta pregunta la fa Timoteu, un dels personatges, el més sentenciós, de la darrera novel.la de Manuel Baixauli. Certament ningú recorda el núvol quan ja ha passat, pel contrari estic convençuda què qui llegeixi La cinquena planta de Manuel Baixauli dificilment oblidarà la novel.la. En aquest dissabte,
Ahir vaig passar per Saltamartí, no havia acabat encara els llibres que m’havia emportat la darrera visita però, qui resisteix la temptació d’entrar i tafanejar?… Mentre fullejava el nou llibre de Joan F. Mira: “El tramvia Groc“, vaig veure molt a prop un llibre de poesia amb cobertes blanques, sense cap imatge nomès imprés amb
He acabat de llegir un llibre. Un llibre extens que m’ha tingut molts dies entretinguda, ben entretinguda. L’Iñaki, un dels protagonistes, va a comprar al mercat i demana julivert a la peixatera, mentre reflexiona que el julivert és una planta que encara es regala a les peixateries i pensa que en el món del mercat
Ahir a vespre vaig acabar el llibre Carrer Robadors de Mathias Enard. Carrer Robadors ens planteja, en tres capítols i en tres llocs, les vivències d’un esser humà que sobreviu dins les fronteres físiques dels països, sotmès als papers i als passaports i alhora amb tota la informació i comunicació per mitjà de les xarxes
Ahir, a la porta de Saltamartí llibres, lluïa el cartell de la presentació del llibre de Núria Coll “Tots els llocs em recorden a tu“. El cartell reproduïa la portada del llibre a on veiem una noia conduint una Vespa. Sembla que el llibre va d’amors i desamors de noies de trenta anys. En un
Per fi ha acabat el mes de febrer. És un mes que no m’agrada gens. El fred entra sota les portes com nomès ho sap fer aquell que sap fer mal. El mes ha acabat amb llevantada, que s’ha endut la sorra de la platja i espero que el mals averanys. Avui ha lluït el
Darrerament, cada vegada que entro a Saltamartí, sempre hi ha alguna clienta comprant un llibre de la saga de Les ombres de Grey. No és una excusa per començar aquest post, és estadístic: De cinc visites que he fet a la llibreria totes les vegades he vist comprar una “ombra”. L’altre fet estadístic ha estat
He acabat de llegir El dia abans de la felicitat, d’Erri De Luca. Me’l va recomanar la Sílvia de Saltamartí llibres, be a mi no, el va recomanar a una clienta mentre jo tafanejava a la secció de guies de viatge. És un llibre ple de frases que t’apuntes a la llibreta. Una novel.la curta
Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a Barcelona, feia uns quatre anys que no ens veiem. Va ser un sopar força avorrit i us estalvio els temes de les converses… Penso que totes sis ens varem avorrir prou com per estalviar-nos demanar postres i evitar fer una mica de sobretaula. Ens varem acomiadar
Tornant en el metro de la manifestació d’avui contra la reforma laboral, he acabat el llibre de Jordi Coca En caure la tarda. Quan he tancat el llibre, de cop m’han vingut al cap una cançó i unes altres lectures relativament recents. La cançó era una de Raimón que els meus pares sempre posaven al
Aquesta tarda de diumenge, desprès d’haver-nos manifestat en contra les retallades i la reforma laboral. I desprès de dinar una estupenda “fideuà” de peix que ens ha fet l’Àlex, m’he assegut al sofà i he començat a llegir descuidadament un llibre de poesia. He anat saltironant pàgines, ara paro la vista aquí, ara llegeixo un
És molt difícil recordar quan vaig començar a llegir; ni tan sols la mare ho tenia anotat en aquella llibreta que anava inscrivint meticulosament els meus progressos. En el quadern de la mare està escrit tot: les primeres farinetes, les vacunes, la verola, el xarampió, les primeres passes, les dents i els queixals… la primera
Soc una d’aquelles badalonines que el 28 d’octubre de 2010 vaig assistir a l’acte que reivindicava “ens agrada Badalona”. Érem força gent que ens manifestàvem contra la política xenòfoba que exhibia el Partit Popular badaloní… Els que érem en aquell acte representàvem la Badalona bonica, la Badalona horitzontal, estàvem cofois del nostre territori. Segurament però,
Avui a l’aparador de Saltamartí llibres destacava, quasi en solitari, el darrer i flamant llibre de Jaume Cabré, JO CONFESSO, Eren les 10.05 del matí i jo ja hi era tafanejant i ensumant l’olor de tinta de la llibreria. Mentre badava entre llibres, he escoltat la conversa que mantenien la Sílvia i en Gerard des
UN HOTEL A LA COSTA és el títol del darrer llibre que he llegit. El vaig comprar a can Saltamartí, és que no puc evitar ser tafanera!. Mentre romancejava entre les góndoles ja més alleugerides de llibres, vaig escoltar la recomanació que una clienta feia a la Silvia de la llibreria; li deia: “He llegit