És un llibre ple de frases que t’apuntes a la llibreta. Una novel.la curta sobre el Nàpols de la postguerra i la relació entre un noi orfe i un porter ple de saviesa. Un entorn pobre i al mateix temps ric de vida.
No em puc abstenir d’apuntar una cita del llibre, que em recorda aquella cançó d’en Raimon (No el coneixia de res) que diu “Si només els rics estudien, només els rics sabran” , llegiu aquest alegat en favor de l’educació pública:
“L’escola pública tenia una generositat civil, la gratuïtat que permetia que un com jo estudiés. Havia crescut allà dins i no m’adonava de l’esforç d’una societat per posar en pràctica el deure. La instrucció ens donava importància als pobres. Els rics s’haurien instruït de totes maneres. L’escola donava pes als que no en tenien, feia igualtat. No abolia la misèria, però entre les seves parets feia possible els iguals. La desigualtat començava a fora” pàgina 110.
Finalment destacar la magnifica traducció d’Anna Casasses
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però en general són els pobres amb la seva gana insaciable
els que acaben volent ser més rics i per damunt dels altres.