La Tafanera de Saltamartí

L’Iñaki, un dels protagonistes, va a comprar al mercat i demana julivert a la peixatera, mentre reflexiona que el julivert és una planta que encara es regala a les peixateries i pensa que en el món del mercat salvatge i “extractiu” que patim encara hi ha algun reducte a on et regalen cordialitat…

Es clar!, el llibre no va del julivert, ni de la cuina basca. El llibre va de relacions personals, de l’actualitat, de la sinceritat, de la por a fer-se vell. El llibre ha complert les meves espectatives. Descriu i et fa viure uns personatges creïbles, plens de contradiccions, de pors, de gelosies, de fidelitats, d’infidelitats, de dubtes. En definitiva vius les vides de persones que et pots creuar avui mateix pel carrer.

El llibre es titula Martutene i el seu autor és Ramon Saizarbitoria. No he llegit gaires autors bascs contemporanis, llevat de Kirmen Uribe que m’encanta i ,com no, Bernardo Atxaga.

Martutene el posaré a la lleixa al costat de Obabaoak, Bilbao-New-York-Bilbao, i Jo Confesso de Jaume Cabré.

Mentre tancava el llibre per desar-lo al prestatge, m’ha caigut de l’interior un punt de llibre; era un punt de Saltamartí llibres, al recollir-lo del terra, he pensat que no nomès donen julivert les peixateres; a Saltamartí fa deu anys que en cada llibre que compres et posen un punt de llibre, com si fos el seu julivert.

Veig que encara hi ha oficis!