“La mancha de la Migdal. Historia de la prostitución judía en la Argentina”, Larry Levy, Grupo Editorial Norma, Buenos Aires, 2007. Aquest llibre és una obra de periodisme d’investigació, fet amb rigor i gens de sensacionalisme per Larry Levy (Buenos Aires, 1957) un arquitecte, argentí d’ascendència jueva, esdevingut un professional de prestigi reconegut als mitjans
“Catalunya endins”, de Joan Estelrich, Llibreria Catalonia, 1930, Barcelona. Cercant materials per a un text cara a l’Onze de Setembre he trobat en aquest llibre de Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896 – París, 1958) escrit l’any 1929, (i publicat l’any següent) a les acaballes de la dictadura del general Primo de Rivera una magnífica obra de
“Vichy, l’Occupation Nazie et la Résistance Catalane”, de Ramon Gual i Jean Larrieu, Terra Nostra, 1995-2000, Prada de Conflent. Avui fa setanta anys del començament de la Segona Guerra Mundial, una data que passa relativament desapercebuda al nostre país malgrat l’impacte que va tenir en la nostra evolució com a poble. Els nord-catalans, incorporats a l’Estat
“Déserteurs et insoumis de la Grande Guerre (1914-1918) sur la frontière des Pyrénées Orientales” de Miquèl Ruquet, Éditions Trabucaire, Canet (Catalunya Nord), 2009. L’historiador occità, afincat a la Catalunya Nord, Miquèl Ruquet és l’autor d’una extensa obra (549 pàgines), resultat d’anys d’elaboració de la seva tesi doctoral, sobre una matèria sovint silenciada: els desertors dels
“Cent anys d’estelada: un segle d’iconografia independentista”, d’Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, CIM Edicions, Barcelona, 2009. Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, els dos principals impulsors de la campanya “Cent anys d’estelada” culminen la tasca amb un llibre excel·lent: pel contingut, pel format i per l’encert en el tractament històric i polític del conjunt de
“El post-nacionalisme en el mapa global”, de Joan Ramon Resina, Angle Editorial i Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, 2005. Joan Ramon Resina Bertran (Barcelona, 1956), és Doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Berkeley (Califòrnia, USA) i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, essent també un estudiós del nacionalisme contemporani, català i global.
“La nueva judeofobia”, de Pierre-André Taguieff, Editorial Gedisa, Barcelona, 2009. Pierre-André Taguieff és un filòsof, politòleg i historiador francès (veure la seva ressenya biogràfica a: http://fr.wikipedia.org/wiki/Taguieff) que ha dedicat la seva carrera acadèmica estudiar les diferents variants del racisme, especialment la judeofòbia i l’antisionisme. Aquest llibre és un compendi de les seves reflexions recents (en forma
“Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona”, de Guillermo Soler García de Oteyza, Cossetània Edicions, Valls, 2009. El món casteller ha experimentat una transformació profunda en els darrers trenta anys, no solament per l’envergadura de les construccions assolides, sinó per la composició sociològica i la dimensió simbòlica que ha
“El criteri perdut”, de Gregorio Luri, Angle Editorial i Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, 2004. Aquest assaig breu de Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955), doctor en Filosofia i professor d’aquesta matèria a un institut de batxillerat a Catalunya, porta com a subtítol “De l’educació republicana al “zappisme” intel·lectual” i és una reflexió crítica sobre el
“La promesa del alba”, de Romain Gary, Mondadori, Barcelona, 1997. Aquesta narració autobiogràfica de Roman Kacew (Vilnius -Lituania-, 8 de maig del 1914 – París, 2 de desembre del 1980) descriu magistralment els seus anys d’infància i joventut, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Gary era fill de mare soltera, (i pare desconegut), jueu, va arribar
“Serra de Pàndols”, de Miquel Estruel i Isern, editat per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, Barcelona, 1998. El 25 de juliol del 1938, l’Exèrcit de la República iniciava, des de Catalunya i amb contingents majoritàriament integrats per soldats catalans, el darrer esforç per vèncer l’exèrcit colpista -anomenat “Nacional”-. Després de cent-quinze
“Roman Polanski”, de F.X. Feeney i Paul Duncan, Taschen, Madrid, 2006. Roman Polanski, el director de cinema nascut a Polònia, format professionalment als Estats Units d’Amèrica i jueu, és un personatge que sempre m’ha impressionat. Més enllà de la seva extraordinària trajectòria cinematogràfica, de les circumstàncies tràgiques de la seva vida (supervivent de l’holocaust nazi
“¿ Cuál es el futuro de Israel ?, de Shlomo Ben-Ami, Ediciones B, Barcelona, 2002. Aquest llibre de l’antic ministre d’Afers Exteriors de l’Estat d’Israel durant els anys noranta i l’etapa de negociació amb l’Autoritat Nacional Palestina dirigida per Yasser Arafat, quan ambdues parts van estar més a prop d’arribar a un acord de pau.
“I sardi: Un popolo leggendario”, de Bonaria Mazzone, Carlo Delfino Editore, Sassari, Sardenya, 1995. Aquest llibre és una introducció a la civilització sarda, els seus ritus, tradicions, les referències màgiques que encara persisteixen, les fórmules curatives tradicionals, una guia per entendre també els significats de les restes arqueològiques que impregnen la personalitat de l’illa mediterrània.
“Identitats en conflicte. Una visió catalana d’Israel”, de Jordi Gendra i Manel Frau, Editorial Dux, Barcelona, 2009. Dissabte passat, l’ànima editorial de Dux, Josep Maria Vall em va fer a mans un exemplar d’aquest llibre del qual ja havia tingut notícia fa uns mesos (quan encara estava en curs de redacció per part dels autors).