“Catalunya endins”, de Joan Estelrich, Llibreria Catalonia, 1930, Barcelona.
Cercant materials per a un text cara a l’Onze de Setembre he trobat en aquest llibre de Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896 – París, 1958) escrit l’any 1929, (i publicat l’any següent) a les acaballes de la dictadura del general Primo de Rivera una magnífica obra de reflexió sobre l’estat d’ànim i l’actitud amb la que els sectors catalanistes transitaven en aquells anys. Estelrich era un nacionalista compromès, liberal i il·lustrat, home de confiança de Francesc Cambó a la Lliga. Fou un actiu divulgador de la causa nacional de Catalunya davant la Societat de Nacions a través de l’entitat “Expansió Catalana”, fundada l’any 1919. Diputat per Girona a les llistes de la Lliga Catalana entre 1931 i 1936, feu costat -com Cambó- al bàndol franquista durant la guerra del 1936-1939. Morí a París mentre exercia de delegat de l’Estat espanyol a l’UNESCO, alhora que dirigia la Fundació Bernat Metge de la qual havia estat el fundador.
Aquesta obra seva, que duu per subtítol “Llibre per a tots i contra ningú”, és una invitació al replegament fèrtil, a la tasca silenciosa i tenaç, a l’autoconcentració col·lectiva per acumular l’energia necessària, intel·lectual, econòmica i política per fer emergir la nació catalana amb renovada força tan bon punt la conjuntura institucional ho permeti. Els esdeveniments a partir del 14 d’abril del 1931 no van anar pels camins que Estelrich desitjava, com tampoc la seva pròpia trajectòria personal, però els seus escrits reflecteixen un esperit sensible a les oscil·lacions morals i polítiques del catalanisme de l’època que ens poden servir, encara avui, de referent pels moments presents que ens toca viure.
Post Scriptum, 13 de febrer del 2016.
El periodista Pep Martí publica avui a Nació Digital un article titulat “Joan Estelrich, d’intel·lectual catalanista a ambaixador de Franco“, on analitza les opinions dels estudiosos que han revisat la seva obra.
Post Scriptum, 9 de setembre del 2016.
Andreu Manresa va publicar un acurat recull titulat “Obres essencials (de Mallorca a Europa)”, coeditat pel Govern Balear i Promomallorca Edicions, l’any 1987, on Joan Estelrich és reivindicat com a gran intel·lectual i periodista, “català de Mallorca i mallorquí del món”.
Post Scriptum, 9 de setembre del 2019.
Tomeu Mestre “Balutxo” retrata així Joan Estelrich en un apunt al seu bloc de data 28 de gener del 2013 titulat “Contra els qui enalteixen el feixisme literari”:
“Joan Estelrich, defensor a la Societat de Nacions a Ginebra durant la República dels drets dels pobles sense estat, va mudar radicalment de cantet. Seguidor fidel de Cambó, des de París brindà suport als revoltats. Va promoure un manifest d’adhesió a Franco d’intel·lectuals feixistes i nazis, va fundar la revista Franco-espanyola (mai millor dit) Occident i va publicar La persécution religieuse en Espagne, amb pròleg de l’apologètic poeta fonamentalista cristià Paul Claudel, el que va tancar de per vida a un psiquiàtric la seva germana Camille, per amagar els amors clandestins amb l’escultor Rodin. Estelrich, el gener de 1939, celebrà la caiguda de Barcelona (“alliberada”, segons ell). Membre actiu del SIFNE (el servei d’intel·ligència franquista) va ser confident de la GESTAPO delatant informació dels refugiats republicans. Antoni Maria Sbert va ser a temps de fugir a Mèxic, però Lluís Companys, la bèstia negra de Cambó, va ser detingut, extradit i afusellat. Franco recompensà Estelrich i el va fer delegat d’Espanya a la UNESCO, fins a la mort.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’Estelrich de 1930 no era ben bé, m’imagino, el de 1939 …