“Serra de Pàndols”, de Miquel Estruel i Isern, editat per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, Barcelona, 1998.
Moltes de les restes dels soldats catalans caiguts a les serres de Pàndols, de Cavalls i als altres escenaris dels combats encara resten abandonades, malgrat les tasques de recuperació i dignificació dutes a terme, en els darrers anys, pel Consorci de la Batalla de l’Ebre. Una vergonya nacional que només té explicació -no justificació- ateses les condicions claudicants que es van pactar durant la “Transición” per tal de no revisar i fer justícia a les persones i institucions víctimes de l’aixecament militar que va provocar la guerra del 1936-1939.
L’obra que recomano és la memòria d’un dels supervivents de la lleva del “Biberó”, un llibre que reflecteix de manera modesta i digna el patiment d’uns joves, els darrers defensors de la Catalunya republicana, que van pagar un preu altíssim durant els combats i al llarg de la repressió de la postguerra. Són escassos els testimonis escrits per aqueixa generació i, per tant, l’obra de Miquel Estruel té un significat que va més enllà de la memòria personal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Us serviria ja de molt acceptar que la lleva del biberó i les anteiors no defensaven la Catalunya repulicana ni cap mena de Catalunya, si més no formalment ni legalment. Altra cosa és que no se’ls degui el respecte més absolut; però eren catalans morint per la República Espanyola, si els independentistes no ho enteneu, apagueu el llum i plegueu.