“Déserteurs et insoumis de la Grande Guerre (1914-1918) sur la frontière des Pyrénées Orientales” de Miquèl Ruquet, Éditions Trabucaire, Canet (Catalunya Nord), 2009.
L’historiador occità, afincat a la Catalunya Nord, Miquèl Ruquet és l’autor d’una extensa obra (549 pàgines), resultat d’anys d’elaboració de la seva tesi doctoral, sobre una matèria sovint silenciada: els desertors dels exèrcits en temps de guerra.
Ruquet centra la seva recerca al departament dels Pirineus Orientals, la divisió administrativa francesa que coincideix amb la Catalunya Nord annexada a França enguany fa 350 anys. Els nord-catalans contribuïren amb un elevat nombre de baixes a l’esforç de guerra francès, (dels més alts de tota la República), amb episodis heròics que fan honor a la tradicional aptitud militar dels catalans. Però també és un dels territoris on hi va haver un significatiu nombre de desertors -dos mil soldats- que sovint escaparen (i s’establiren) a la Catalunya sota dominació espanyola (en un camí invers al de milers de catalans del Principat que fugien de les guerres d’Àfrica menades per l’exèrcit espanyol).
La desafecció envers estats -espanyol i francès- percebuts com a opressius és un factor determinant d’aquesta conducta llargament observada per generacions de catalans que es van resistir a les lleves forçoses dels exèrcits estatals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!